#9JPirineu | Participació del 28,33% a la Seu d'Urgell a la part final de les eleccions europees, 20 punts menys que als anteriors comicis

La participació a les eleccions europees a la Seu d'Urgell no arribava als trenta punts dues hores abans del tancament dels col·legis (18 h). Segons l'avanç que ha publicat el Ministeri d'Interior del govern espanyol, a les 6 de la tarda havien passat per les urnes tot just un 28,33%; és a dir, 2.546 dels 8.985 habitants de la capital de l'Alt Urgell amb dret a vot. Dit d'una altra manera, es registrava una abstenció de més del 70%.

La xifra de participació representa un descens de més de vint punts (-20,72) respecte de la dada de participació que hi havia l'any 2019 a les anteriors eleccions al Parlament Europeu, a la mateixa hora. En aquella ocasió ja havien votat 4.347 persones, un 49,05%.

Aquesta tònica es repeteix a pràcticament tots els municipis de l'Alt Urgell. Per exemple a Oliana, tot i ser novament una de les poblacions amb més participació, a les 6 de la tarda tot just estaven al 41% (554 votants) i experimentaven un dels descens més marcats (-25,1%), atès que al 2019 havien votat el 66,2% del cens. I al tercer municipi de la comarca, Montferrer i Castellbò, el descens encara era més pronunciat i només havien votat un 23,2% d'electors (203 persones), menys de la meitat que els que ho havien fet ara fa cinc anys (-31,85). A Ribera d'Urgellet estaven en un percentatge com el de la Seu (28,24%), però representaven la meitat (-28,6) del 56,8% de veïns que havien votat a l'anterior cita. A Organyà, arribaven fins al 34% (213 votants) però igualment representa quasi la meitat del 66,8% en què estaven al 2019 (-32,8). I a les Valls de Valira, que sol ser un dels municipis més abstencionistes, aquest cop no arribaven ni als vint punts (18,1%), menys de la meitat del 38,6% que era la referència anterior (-20,5).

Aquesta tònica es repetia a la resta de municipis de l'Alt Urgell: Alàs i Cerc (36,2%), Arsèguel (32,2), Bassella (32,9), Cabó (28,5), Cava (35,1), Coll de Nargó (24,5), el Pont de Bar (32,8), Estamariu (45,8), Fígols i Alinyà (32,3), Josa i Tuixent (23,6), les Valls d'Aguilar (27,8), Peramola (36,6) i la Vansa i Fórnols (19,7). En quasi tots els casos, amb descensos de participació d'entre el 20% i el 30% o fins i tot superiors, destacant especialment el de la Vansa i Fórnols (-43,4).

El mateix ha passat arreu de la demarcació de Lleida, on com a la Seu, en conjunt, la participació a les 6 de la tarda no arribava als trenta punts: 29,49% (89.306 votants), un descens també marcat (-23%) respecte del 52,5% del cens que ja havia votat a aquella hora l'any 2019. I a la demarcació de Girona (on voten la gran majoria d'electors de la Cerdanya), la situació era força semblant, amb un 30,82% (166.491 votants), una davallada també notable (-21,56) atès que ara fa cinc anys havien passat per les urnes el 52,38% del cens.

I pel que fa al conjunt de Catalunya, la dada de les 18 h era lleugerament millor que la de Lleida i Girona, però igualment amb una participació molt baixa: 33,69% (1.859.078 vots); és a dir, un descens de quasi disset punts (-16,88) respecte del 50,57% en què s'estava al 2019 a aquella hora.