A punt el cinquè número d'ERA, revista cerdana de recerca
Es presentarà el divendres 13 d'octubre, a les 19.30 hores, a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Recull un total de 22 articles sobre temes diversos de l'àmbit cerdà
L'ERA, revista cerdana de recerca, es presentarà el divendres 13 d'octubre, a les 19.30 hores, a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. La publicació, que apareix bianualment, presentarà el seu cinquè número amb un recull de 22 articles de recerca sobre temes ben diversos de l'àmbit cerdà, d'història medieval i contemporània, arqueologia d'època prehistòrica i antiga, o patrimoni artístic i lingüístic.
L'objectiu de la revista ERA és incentivar la recerca sobre la comarca cerdana, proporcionant un espai per publicar els treballs elaborats des de l'àmbit més local. Ja s'hi han publicat un total de 103 articles, que aporten coneixement nou sobre la història i el patrimoni.
En la presentació hi intervindran l'alcalde de la vila de Puigcerdà, Jordi Gassió; el president del Consell Comarcal, Isidre Chia; el president del Grup de Recerca de Cerdanya, Enric Quílez, i la directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon.
La revista està editada conjuntament per l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, el Grup de Recerca de Cerdanya i Edicions Salòria de la Seu d'Urgell.
Contingut
"Les capelles de la Mare de Déu de la Sagristia de Puigcerdà", de Lluís Obiols Perearnau.
"Convulsions civils i religioses al comtat de Cerdanya durant el cisma d’Occident (1378-1417)", Miquel Sitjar i Serra.
"Els Fabra de Puigcerdà: una família d’apotecaris medievals a la Cerdanya", Sofia Garçon Peyrí.
"La farmàcia Esteva de Llívia i el conjunt moble d’època moderna (s. XVII-XVIII)", Adrià Vázquez Vives.
"Seqüeles financeres de la Guerra de Successió a Puigcerdà. De la venda del Carlit (1715) a la concòrdia per la lluïció de censals (1724)", de Pere Gifre Ribas.
"Els camins de Llívia, un patrimoni miŀlenari", de Michel i Annie Bougain.
"Causes de mort a Puigcerdà a finals del segle XIX (1880-1892)", de Josep Roig García i Puri Merino Palomar.
"La “peregrinació” de la làpida sepulcral d’en Ramon d’Urtx", de Rafael Toldrà i Ferrer.
"El Pla de Malamort i el poema d’Agustí Puyol Safont", de Núria Casamitjana Cucurella.
"La lluna i la Festa de l’Estany de Puigcerdà", de Trini Cadefau i Surroca.
"Els últims mestres de la Capella de música de Santa Maria de Puigcerdà (1882-1936)", de Josep Roig García i Puri Merino Palomar.
"Els Canal. Una nissaga de militars d’origen bolvirenc", de Montserrat Jorba i Valero.
"Jaume Cadefau i Barrera i la seva actuació com a alcalde republicà de Puigcerdà (1931-1934)", de Pau Vinyes i Roig
"Cerdans oriünds de la vall de Querol, d’Enveig i de Guils de Cerdanya executats o assassinats a l’Arieja pels alemanys o els coŀlaboracionistes al juny i al juliol de 1944", d'Andreu Balent.
"Estrangerismes del parlar de Cerdanya", de Manel Figuera Abadal.
"Una hipòtesi sobre les cassoletes i els naviformes del Pirineu Oriental", de Francesc Roma i Casanovas.
"Un nouveau site a gravures naviformes rupestres decouvert sur le territoire de la commune de Cava (Alt Urgell)", de Pierre Campmajo, Jordi Casamajor, Denis Crabol i Jordi Pasques Canut.
"Noves intervencions arqueològiques a la Cova B d’Olopte (la Cerdanya, Girona)", d'Óscar Parque, Cynthia Belén González Olivares, Cristian Emens, Xavier Oms, Raül Bartrolí, Gema Chacón i Xavier Mangado Llach.
"Resultats de les intervencions arqueològiques a la Cova de la Foranca (Ordèn, Bellver de Cerdanya)", de Marta Sánchez de la Torre, F. Xavier Oms, Cynthia González Olivares, Òscar Parque i Xavier Mangado.
"Les pautes econòmiques i territorials dels ceretans (s. IV-III a. n. e.). Un model cada cop més complex", d'Oriol Olesti, Jordi Morera, Joan Oller i Jose M. Carrasco.
"Resultats de l’excavació arqueològica a la Torrassa d’Alp (Baixa Cerdanya)", d'Ariadna Vidal Alcaraz.
