Acte unitari per reclamar que la Generalitat gestioni íntegrament Rodalies

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha encapçalat aquest migdia un acte amb el món local, econòmic, polític, institucional i civil del país per reclamar el traspàs íntegre del servei de Rodalies al Govern de la Generalitat. La reivindicació inclou la línia R3, que connecta Barcelona i Puigcerdà i que és una de les més abandonades de la xarxa ferroviària. Actualment el viatge entre la capital catalana i la Cerdanya triga més que quan es va inaugurar, l'any 1922, i són freqüents les incidències per retards o avaries.

Puigdemont ha manifestat que “és el moment de dir prou” i que "cal passar a l’acció com a país junts, perquè tenim raó, perquè tenim dret a fer-ho, perquè els nostres ciutadans exigeixen que ho fem i perquè estem preparats”. El president conclou que “ja no és una qüestió de puntualitat, sinó de dignitat”. Més de 300 persones han participat a l’acte, que s’ha fet al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i al qual han intervingut també el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, i el vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Caparrós.

Puigdemont ha advertit que ja no seran "ni més pacients ni comprensius amb els incompliments” del Govern espanyol i d’Adif en relació amb les inversions a la xarxa ferroviària de Rodalia i Regionals de Catalunya, perquè amb la deixadesa de l’Estat “els municipis i les empreses perden competitivitat i oportunitats”. En el discurs hi ha afegit que “a cada incompliment li correspondrà una resposta; algunes judicials, altres polítiques i altres potser de ciutadanes”, ha avisat.

Recurs contenciós administratiu contra Adif

En aquest sentit, el conseller de Territori i Sostenibilitat ha anunciat que el proper 28 de novembre el Govern presentarà un recurs contenciós administratiu contra l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) davant l’Audiència Nacional perquè “se l’insti a invertir d’una vegada per totes", perquè amb el traspàs de les competències però no dels diners, "la Generalitat és titular d’un servei impossible”. L’obertura de la via judicial arriba després que l’Adif no atengués el requeriment previ que l’Executiu va presentar al juliol instant-lo a realitzar les actuacions necessàries per garantir un servei en condicions.

El conseller Rull ha denunciat en la seva intervenció “el traspàs incomplert i incomplet” que es va fer a la Generalitat del servei de Rodalies i ha reivindicat “el control de tot, el traspàs del conjunt del sistema”. Rull apunta que volen el traspàs íntegre precisament per no haver-se de queixar mai més i ser-ne els únics responsables del funcionament. L'objectiu és seguir el model de les línies que FGC ja gestiona íntegrament, com ara la de la Pobla de Segur.

I és que no només no s’ha executat el Pla de Rodalies 2008-2015 (s’ha executat només un 10 per cent dels 4.000 milions d’euros pactats), sinó que el 2015 només es va executar un 26 per cent dels pressupostos, i de gener a juny d’enguany només s’ha executat el 9 per cent del pressupost de tot el 2016. I només estan en servei un 4,1% de les actuacions previstes al Pla d’inversions que es va pactar l’any 2013 i que identificava les mancances de la xarxa i planificava les actuacions a dur a terme per corregir-ho.

Centenars d'incidències

De fet, la manca d’inversió d’Adif al sistema de Rodalies de Catalunya ha comportat un deteriorament important del servei ferroviari. Entre 2012 i 2016 hi ha hagut 1.597 incidències vinculades al mal estat de la infraestructura, en què s’han vist implicats 45.392 trens i més de 5,6 milions d’usuaris. I la puntualitat ha passat del 94 al 86 per cent a Rodalies i del 58 al 47 per cent al servei de Regionals. Una xifra que contrasta amb la de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que és del 99 per cent.

213 alcaldes d’arreu del país han participat en l’acte, al qual també han assistit els presidents de les quatre diputacions; presidents de cambres de comerç; el president del Port de Barcelona; els presidents d’Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència; presidents de cambres de comerç; sindicats; diputats de la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, i plataformes i entitats vinculades amb la reivindicació, entre d’altres.