Acord per millorar els serveis i recuperar gradualment el pressupost de l'Hospital de la Seu
La Comissió de Salut del Parlament aprova una proposta de resolució, transaccionada entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i Junts pel Sí
La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya ha aprovat recuperar gradualment el pressupost, les especialitats i els serveis sanitaris de la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell (FSH). La proposta de resolució, transaccionada entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Junts pel Sí (JxSí), respon a l'estratègia ja anunciada pel departament de Salut de la Generalitat al Patronat de la FSH el 5 de març d'enguany i a la distribució pressupostària dels anys 2016, 2017 i 2018.
El diputat de Junts pel Sí Albert Batalla s’ha felicitat per l’acord “fruit d’anys de lluita per salvar l’hospital” i destaca que sorgeix “després de la trobada del president Carles Puigdemont, el conseller Comín i el patronat de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell , en què es va mostrar la voluntat de trobar una solució a la situació actual".
Per la seva banda, Òscar Ordeig, diputat del PSC, també s'ha mostrat satisfet per l'aprovació de la proposta, debatuda a instàncies del seu grup, i ha recordat que “les comarques de muntanya han estat les més perjudicades per les retallades del Govern dels darrers anys, amb una pèrdua a l'hospital urgellenc del 20 per cent del pressupost respecte al 2009". Per al polític urgellenc això ha suposat "la reducció d’especialitats, de les freqüències de consultes d’especialistes i del personal auxiliar i d’infermeria” i “només la professionalitat i l'esforç del personal del centre ha pal·liat els problemes assistencials”.
Dèficit econòmic
La portaveu de JxSí a la comissió, Montserrat Candini, explicava durant la comissió que la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell arrossega un important dèficit econòmic objecte de plans d’empresa i de viabilitat durant els darrers 25 anys. "Tot i que les xifres provisionals de tancament de 2015 presenten un petit superàvit per primer cop en els darrers set anys, la situació segueix essent delicada i l’endeutament és de gairebé 15 milions", indica.
Candini recorda que l’any 2011, per acord de Govern, es va autoritzar al CatSalut atorgar un pagament a compte de la fundació per l’import de 4,5 milions d’euros per ajudar al seu sosteniment i funcionament. D'altra banda, entre el 2014 i el 2015 es van mantenir reunions periòdiques entre el CatSalut i la gerència de la FSH per redactar un pla d’empresa que assegurés la viabilitat en l’horitzó de l’any 2025, pla que preveu unes aportacions de capital per part del CatSalut que permetin retornar la bestreta en quatre anys. En aquest punt, Montserrat Candini assenyala que “des de la Fundació es demana un mecanisme que permeti liquidar definitivament el deute, ja sigui a través d’aportacions de capital del Servei Català de la Salut destinades a aquesta finalitat o alternativament allargant el període de retorn per minimitzar l’efecte sobre l’equilibri econòmic del centre".
La diputada de Junts pel Sí Alba Vergés agraeix la predisposició per al consens ja que, "com vam transmetre al conseller Comín, la importància territorial dels hospitals de muntanya com el de la Seu és cabdal per la vertebració social del territori”.
Desplaçaments obligats
El PSC qüestiona en la proposta de resolució que cada cop sigui més habitual que els residents de la Seu i comarca estiguin obligats a traslladar-se a Barcelona o Lleida per rebre atenció mèdica i assenyala que “les retallades pressupostàries en un centre com aquest són doblement greus perquè donen servei a un territori extens i amb poca població, pel que no pot ser tractat igual que qualsevol altre centre hospitalari d’una gran ciutat”.
Finalment, Òscar Ordeig manifesta que el seu grup estarà atent "perquè l’Hospital de la Seu recuperi en el període acordat el pressupost i tots els serveis propis, de manera que es reconegui la dedicació del seu personal, així com la garantia dels drets i d'assistència als veïns i veïnes de l’Alt Urgell". I afegeix: "Les persones malaltes a les zones de muntanya no són pacients de segona; cal recuperar tota l'oferta sanitària, perquè és una qüestió de justícia social i territorial que ha estat retallada en els darrers anys”.