'AfterXart' homenatja l'escultor alturgellenc Josep Maria Xart
Un ampli grup d’artistes de l’Alt Urgell prenen part fins al dia 14 de novembre en una exposició d’homenatge a l’escultor d’Organyà Josep Maria Xart, desaparegut ara fa un any. La mostra, que es pot veure a l’espai públic l’Aparador, a la plaça del Carme, recull obres d'art de Joan Canal, Carme Invernon, NIko de Winter, Jose Travé, Salvador Albanell, Borja G., Andreu Campillo, Anna Rius, Ramon Berga, Dolors Balcells, Tito Galindo, Meritxell Virgili, Mireia Faus i el Xato.
Segons fonts de l'organització, la col.lectiva "vol prendre el relleu del mestre i treballar amb el seu llegat: el valor sagrat de la llibertat. Llibertat de pensament, d’acció, per errar i per crear”. Segons el text introductori de l'exposició, "en Xart és viu entre els escultors, pintors i artistes alturgellencs".
Josep Maria Xart i Casanova va néixer l’11 de maig de 1948 a Barcelona, però sempre va estar vinculat a Organyà i a l’Alt Urgell, on tenia les arrels familiars. El 1971 va começar a participar en exposicions col.lectives i el 1975 ja va realitzar les seves primeres mostres pròpies a París, Nova York i Sitges. En la seva dilatada carrera artística també va exposar a Andorra, Anglaterra, Argentina, Alemanya i Itàlia, a més a més de continuar-ho fent arreu de Catalunya i d’Espanya.
Entre d’altres guardons, Xart va rebre del Premi de Belles Arts Sant Jordi dels Països Catalans amb l’obra “El gran pensador”. Una de les seves obres més conegudes pel gran públic, però, és l’escultura ‘Gol de Wembley’, que presideix l’entrada principal de l’estadi del Futbol Club Barcelona.
L’eix principal de les seves obres era la línia corba aplicada a la descripció del cos nuu d’una dona, ja sigui en un traç precís sobre el paper o en el modelatge de fang. Treballava amb materials com la fusta, la pedra, l’argila, la terracota, el ferro, l’acer o el bronze.
L’escultor d’Organyà va començar a integrar-se a la vida cultural de la comarca als anys setanta amb el moviment Comunicació Actual. Els darrers anys de vida, Xart va centrar l’activitat en un obrador de Montferrer, on també tenia vincles familiars.