Agricultura instal·larà càmeres de seguiment al Pallars Jussà per la presència del llop

El Departament d'Agricutura instal·larà càmeres de "fototrampeig" al Pallars Jussà per detectar la presència del llop. És la primera mesura que han anunciat després que el Govern mateix ha admès que l'atac mortal que hi va haver ara fa deu dies a Castell de Mur va ser perpetrat per un exemplar d'aquest animal salvatge actualment protegit, que feia més de vuit dècades que no feia acte de presència a la comarca. La incursió es va saldar amb quatre ovelles mortes i ha encès totes les alarmes entre els ramaders del Jussà i de comarques veïnes, entre elles l'Alt Urgell.

Des de la conselleria han explicat de moment que les càmeres s’instal·laran pròximament perquè ara els Agents Rurals en preparen la col·locació i han de decidir els llocs on les posaran, tot i que l'habitual és que es posin a prop de llocs on i ha hagut atacs. Tanmateix, el departament recorda que el llop és un animal que es desplaça molt ràpidament i pot fer molts quilòmetres en un sol dia, per la qual cosa si ha aparegut al Pallars Jussà vol dir que també pot perpetrar atacs fàcilment a d'altres zones de l'Alt Pirineu i el Prepirineu.

En tot cas, des de les organitzacions agràries veuen aquesta mesura totalment insuficient perquè no dissuadirà el llop de buscar noves preses. El coordinador de Comarques de Muntanya d'Unió de Pagesos, Joan Guitart, recorda que "si volem que hi hagi ramaders i fixar gent al Pirineu", tal com proclama contínuament el Govern, l'única solució és "foragitar-lo (el llop), com a mínim", i també "no protegir-lo massa". I és que adverteixen que l'expansió i reproducció del llop pot ser una sentència de mort per a moltes explotacions ramaderes, cosa que es traduirà en més abandonament de terres i, per tant, un augment encara més gran del risc d’incendis.

Consultat per RàdioSeu, el ramader alturgellenc ha alertat de les greus conseqüències que pot tenir la presència del cànid per a la continuïtat de la ramaderia extensiva tradicional al Pirineu, si es té en compte "l'exemple del que passa a Astúries" on, assegura, actualment ja "pateixen uns 3.500 atacs a l’any" (el nombre de caps de bestiar morts pels llops), després de molts anys de protecció i promoció del llop per part de les administracions. 

Sobre aquest fet, UP recorda que darrerament la Unió Europea ha posat fre als partidaris de la protecció total del llop, perquè la majoria de països han constatat que no és ni molt menys una espècie en perill d'extinció, i lamenta que Espanya sí que vulgui mantenir aquesta protecció total, sobretot pel vot de les comunitats menys afectades per la problemàtica. Guitart considera la situació actual a l'Estat "molt greu" perquè la impossibilitat de foragitar-lo amb mètodes tradicionals provoca "que el llop ha perdut el respecte" cap als pagesos "i ara hi ha molts més atacs". I afegeix que "si hi tenen por, sí que caçaran cabirols, senglars o d'altres animals, però si no tenen por -dels pagesos- vindran a caçar a les nostres granges, perquè és més fàcil agafar un corder que agafar un senglar". S'ha arribat fins i tot a l'extrem, denuncien, que a l'Estat espanyol alguns ramaders han estat portats a judici, sota amenaça de presó, per haver posat trampes als llops a les seves pròpies granges per evitar que hi entressin. Per tot plegat, conclou que els responsables de polítiques agràries i mediambientals "sembla que s'hagin begut l'enteniment".

Crítics amb les compensacions i amb la Taula de Seguiment

El sindicat denuncia que "la compensació econòmica per un atac no comptabilitza els danys col·laterals, com l’estrès que viu el ramat o les hores d’anar a buscar els animals extraviats". A més a més, adverteix que si el llop ens obliga a reagrupar i tancar els ramats cada dia es perdrà el treball de neteja de sotabosc i del territori que fan les ovelles. Per tot plegat, Unió de Pagesos ha avançat que de moment no seurà a la Taula de Seguiment del Llop, de la que ja es van aixecar l’any passat, perquè no volen ser còmplices del fet "que passi com amb l’ós, amb el qual després de tres anys de debats no s’ha aplicat res", sentencia Joan Guitart.

Unió de Pagesos, a més, conclou que l’impuls d’aquesta espècie es contradiu totalment amb les proclames del Govern a favor de repoblar el medi rural i fixar-hi població, perquè en altres territoris el llop ha estat una de les causes principals de la pèrdua de població de zones rurals, que ha desembocat en el que es coneix ara com "l’Espanya buidada".

De la seva part el president d’Asaja, Pere Roqué, ha alertat que es calcula que el llop pot arribar a fer fins a 1.000 quilòmetres en menys de tres dies i que es pot reproduir a la mateixa velocitat que un gos, perquè "una lloba pot arribar a tenir cinc cries en un any". Per això, Roqué també demana mesures més contundents per fer-lo fora del Pirineu.