Ajuntaments de l'Alt Urgell estudien fer una gestió conjunta de les seves xarxes d'aigua

Alguns ajuntaments de l'Alt Urgell estudien la viabilitat de fer una gestió conjunta de les xarxes d'abastament d'aigua, amb l'objectiu d'optimitzar-ne el funcionament i fer que aquest sigui més efectiu. Aquesta possibilitat s'ha tractat aquest divendres a la reunió mensual del Consell d'Alcaldes, que en aquesta ocasió s'ha fet al municipi de Cava.

La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Josefina Lladós, assegura que "la gestió de l'aigua potable és cada vegada més complicada" i que actualment "cada ajuntament té la seva realitat, com per exemple tenir-ho externalitzat a una empresa, portar-ho directament amb la brigada o fer-ho sense ni tenir tan sols brigada". Per tot plegat, tot aprofitant el fòrum de debat que és el Consell d'Alcaldes, s'ha posat sobre la taula la idea d'"estudiar si es pot portar a la pràctica en un futur més o menys immediat una gestió supramunicipal, almenys, d'aquelles xarxes d'aquells municipis que per les seves dimensions, o els seus pocs recursos, se'ls hi està fent molt complicat".

En aquest sentit, Lladós creu que "cal tenir en compte que les incidències són cada vegada més habituals i que augmenten les exigències i els requeriments, tant a nivell de salut pública com de l'Agència Catalana de l'Aigua com dels mateixos usuaris i consumidors". Per tot plegat, aquest és actualment "un tema que preocupa als ajuntaments, perquè tenim els recursos que tenim" i molts dels consistoris són "petits", detalla, quant a nombre d'habitants i pressupost. El tema ja s'havia tractat a d'altres reunions d'alcaldes i ara s'hi vol aprofundir "per veure si des del Consell Comarcal podem entomar, almenys, un estudi" que determini "si a dia d'avui valdria la pena realitzar una gestió mancomunada entre aquells municipis que ho creguin convenient".

La màxima responsable del Consell Comarcal ha volgut deixar clar que "cada ajuntament té una realitat diferent, i sovint són molt dispars", cosa que afegeix "dificultat" a com dissenyar aquest hipotètic nou organisme a curt termini. Sigui com sigui, Lladós conclou que "és una feina que s'ha de fer per valorar si hi ha camí per recórrer", amb l'objectiu final de "fer una gestió directa de les xarxes d'aquells municipis que considerin que necessiten aquesta fórmula".

Xarxes complexes i augment de les exigències

Pel que fa a les incidències més importants amb què es troben actualment els consistoris, la també alcaldessa de Ribera d'Urgellet ha esmentat "instal·lacions que s'han de posar al dia, captacions que s'han de tancar bé i dipòsits que també s'han d'adaptar". I subratlla que "en el cas d'aquells municipis que tenim molts nuclis agregats, estem parlant de xarxes complicadíssimes, que han de gestionar més de vint captacions i més de quinze dipòsits".

Un conjunt d'equipaments que "ara, a més a més, estan sotmesos a una nova normativa espanyola que ha fet augmentar moltíssim les analítiques, que són més expansives i això fa que sigui més fàcil que surtin paràmetres fora del normal". En aquest sentit, Lladós denuncia que això ha fet "que hi hagi ajuntaments als quals la despesa per analítiques se'ls ha multiplicat per cinc en només un any, unes despeses que els són molt elevades". A tot plegat s'hi afegeix la necessitat de seguir digitalitzant i posant al dia els equipaments per poder controlar a distància el nivell dels dipòsits o el nivell de clor. Tot plegat fa que la gestió sigui més complicada i també ho sigui la resposta ràpida als problemes, motiu pel qual cal estudiar aquesta opció de mancomunar el servei.