Alàs i Cerc comença a definir la seva nova baixada de falles

Alàs i Cerc continua amb la preparació de la seva nova baixada de falles, que recupera una tradició local datada de l'any 1543, cosa que la converteix actualment en la més antiga documentada al Pirineu català. Aquest fet, descobert l'any passat per l'historiador urgellenc Carles Gascón, ha estat rebut amb molt d'interès pels veïns, que ja ultimen l'elaboració i comprovació de les falles que faran baixar des de l'ermita de les Peces fins al poble d'Alàs la nit del 23 de juny, vigília de Sant Joan.

El local social d'Alàs acull aquests dies les tasques de confecció, que inclouen el transport de la fusta necessària, la qual es trosseja amb una màquina cedida per un veí. L'alcaldessa d'Alàs i Cerc, Carme Ribó, ha explicat a l'Informatiu de RàdioSeu que l'any passat van quedar "molt sorpresos i contents" de saber que al municipi hi havia hagut aquesta tradició i que s'havia viscut amb gran intensitat. Després de la sorpresa inicial, van plantejar als veïns si veien factible recuperar la baixada i la resposta ha estat entusiasta. La pandèmia va impedir que ja es recuperés ara fa un any, però des del febrer joves i grans s'hi han implicat "amb la mateixa il·lusió d'un nen petit", explica Ribó. A més a més, la recollida de llenya serveix per retirar arbres que van ser malmesos pel temporal 'Glòria'. Pel que fa als troncs que serveixen per portar la falla, han de ser d'avellaner o d'acàcia. Els recullen a la Molina de Lletó, amb la col·laboració del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Durant les tasques es compleix les mesures elementals de prevenció de la COVID-19 i s'hi limita la presència de veïns.

L'Ajuntament també planifica com serà la baixada. S'ha previst que la facin una cinquantena de persones, totes empadronades a Alàs i Cerc, i l'objectiu és que hi estiguin representades totes les cases d'Alàs. A banda d'aquest fet, hi haurà representants de cadascun dels altres nuclis de l'actual municipi (Cerc, Torres d'Alàs, Artedó, Vilanova de Banat, el Ges i la Bastida d'Hortons). A més a més, també hi participaran força dones, cosa que antigament estava totalment prohibit.

Sorpresa pels enfrontaments veïnals del segle XVI

Pel que fa justament al document que demostra l'existència de les falles d'Alàs al segle XVI, Carme Ribó ha detallat que un dels fets que els ha causat més sorpresa és que en aquella època la baixada va causar enfrontaments violents entre els veïns dels termes d'Alàs i de Torres d'Alàs, perquè contrasta amb la molt bona relació que hi ha entre ambdós nuclis des de ja fa generacions.

Tot i això, l'alcaldessa indica que un dels elements que pot ser un testimoni de les tensions del passat és que, en aquells temps, l'ermita de les Peces es va ampliar i s'hi va construir una porta d'entrada exclusiva pels habitants de Torres.

"Edició zero"

Un dels impulsors de la recuperació de la tradició és Jaume Pifarré, veí d'Alàs, que havia participat al llarg de cinc anys a les baixades de la Vall de Boí, on hi havia viscut. Pifarré ha explicat que la tasca actual uneix dos al·licients com són reactivar una activitat que ve de molt antic però alhora començar des de zero, atès que no hi ha pràcticament cap referència històrica de com es feia llavors. Per això, han rebut assessorament de municipis fallaires i ja han fet diverses proves per trobar el far adient per a tots els portadors. Pifarré subratlla que caldrà tenir en compte que aquesta serà una "edició zero" i que a partir d'aquí podran anar polint detalls. En tot cas, assegura que el recorregut plantejat serà atractiu, perquè serà visible tant des d'Alàs mateix com des de diversos indrets de la plana de l'Urgellet, incloent la Seu.

A banda de preparar les falles, la tasca prèvia inclou la coordinació amb Protecció Civil, les ADF, els Agents Rurals i els Bombers per garantir que el descens serà segur. Per això, s'ha escollit un corriol amb menys massa forestal, per reduir així el risc d'incendi, i aquest primer any s'afegirà mesures addicionals de seguretat als fars per evitar la possible caiguda de trossos de llenya a terra.

Jaume Pifarré ha corroborat que la rebuda de la idea per part dels veïns ha estat molt bona. Es dóna la coincidència que, quan encara no es coneixia l'existència de la tradició, a Alàs es va organitzar una baixada de fanalets pels infants, vinculada al Camí de Sant Jaume. La descoberta del document del segle XVI ha fet que aquesta activitat passi el relleu a la recuperació de les falles, una tradició immemorial que sí que ha perdurat en d'altres valls pirinenques i que des del 2016 és reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat.

Galeria d'imatges