Albares assegura que el govern espanyol "no descansarà" fins que es reobrin tots els passos fronterers amb França

El ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que el govern espanyol "no descansarà" fins que es reobrin tots els passos fronterers amb França. En una sessió de control al Senat, aquest dimarts, Albares ha respost a una pregunta sobre aquesta qüestió feta pel grup d'EH-Bildu.

La situació afecta diversos camins transfronterers d'arreu dels Pirineus, especialment a Navarra i Catalunya, i entre ells n'hi ha dos del terme municipal de Puigcerdà: el camí d'Age a Palau de Cerdanya, al sud del municipi, i el de la Vinyola, que connecta la capital cerdana amb Enveig en paral·lel a la via fèrria.

I és que, tot i que anteriorment el Govern espanyol ja ha dit que feia gestions per solucionar el conflicte, el cert és que la problemàtica ja fa dos anys que s'arrossega i de moment l'executiu estatal no hi ha trobat cap solució, ni tan sols després de la cimera que Pedro Sánchez i Emmanuel Macron van protagonitzar el mes passat a Barcelona. Aquest dimarts, Albares ha volgut deixar clar que el tancament és "unilateral" per part de les autoritats franceses i ha reiterat que l'executiu espanyol "continuarà exigint" que es recuperi la lliure circulació amb la reobertura de tots els passos secundaris.

Atac a les relacions transfrontereres

EH Bildu ha denunciat les conseqüències que genera el tancament en un costat i altre de la frontera. El grup sobiranista basc ha qualificat de "racistes" els tancaments duts a terme per l'Estat francès, que justifica la mesura per reduir l'entrada d'immigrants il·legals, però que amb la instal·lació de tanques de formigó perjudica greument la vida quotidiana i l'activitat econòmica local de zones frontereres com la Cerdanya o bé el massís de l'Albera, entre l'Alt Empordà i el Rosselló.

A més a més, en tot aquest temps l'executiu de Macron ha rebutjat oferir solucions menys agressives per als veïns dels Pirineus, com podrien ser l'augment de controls policials en aquests camins o bé la instal·lació de càmeres de vigilància, en el supòsit que l'objectiu del bloqueig sigui el control migratori tal com asseguren. En aquest sentit, des d'algunes de les comarques afectades hi veuen també un objectiu polític: frenar l'intercanvi i la recuperació de les relacions quotidianes entre el nord i el sud de Catalunya, dividits per la frontera administrativa des de ja fa més de tres segles. Una situació que també afecta les valls frontereres basques.

Tot i admetre el malestar per l'actitud del govern francès, Albares ha dit que "cada cop queden menys passos tancats" i que són un "nombre molt petit i secundari". En tot cas, el ministre ha matisat que mentre encara n'hi hagi serà "inacceptable" i ha remarcat que "va en contra de l'esperit europeu" perquè, a nivell purament legal, vulnera l'Espai Schengen de lliure circulació. Per això, ha dit que seguiran "insistint" per trobar-hi una solució.

Protestes i retirada de blocs a l'Albera

La federació d'ERC Alt Pirineu i Aran també va reclamar aquest mes passat l'obertura dels passos fronterers amb França, entre els quals també hi ha els colls de Banyuls,  Costoja i la Manrella.

En el cas de Banyuls, i farts de la manca de solucions per part dels estats espanyol i francès, aquest gener els veïns van passar a l'acció i van retirar ells mateixos els blocs de formigó, amb l'ajut d'una excavadora, malgrat que al cap de pocs dies les autoritats gal·les van tornar a tancar el coll. Un dels blocs retirats l'han deixat exposat, perquè tothom qui vulgui hi escrigui missatges i puguin expressar el rebuig veïnal a aquesta reaparició forçada de la frontera entre el nord i el sud de Catalunya.