Albert Villaró guanya el 48è Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la 'La bíblia andorrana'

L'escriptor urgellenc Albert Villaró ha guanyat el 48è premi Prudenci Bertrana amb La bíblia andorrana, una novel·la amb rerefons policíac que li serveix per reivindicar "l'Andorra honesta". El premi està dotat amb 30.000 euros. Ponç Pons s'ha endut el Miquel de Palol de poesia i Joan Antoni Martín Piñol el Ramon Muntaner de literatura juvenil.

El 48è Premi Prudenci Bertrana de novel·la ja té nom propi. Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964) s'ha endut el guardó per 'La bíblia andorrana'. Un relat que ell mateix es resisteix a incloure dins el gènere policíac, i on el punt de partida -l'assassinat d'un banquer- dóna pas a la voluntat de Villaró per mostrar una Andorra que s'allunya de la imatge de "porqueria" que ha envoltat el país en els darrers mesos.

Per treure l'entrellat del crim, Villaró escull com a protagonista l'Andreu Boix, un dels oficials d'investigació de la policia andorrana. El personatge li és familiar. No només perquè ja ha aparegut en d'altres títols seus (Blau de Prússia i L'escala del dolor), sinó perquè Boix, en certa manera, és també un "alter ego" de l'escriptor pel seu "caràcter inestable". "A vegades no sé mai on acaba el personatge i on començo jo; potser per això, la novel·la està escrita en primera persona", explica Villaró.

L'escriptor es manté fidel al "viatge" i al "canvi radical d'escenari" que sempre inclou als relats, i aquí situa la trama a cavall d'Andorra i Madrid (amb una visita a la seu del CNI inclosa). Però Villaró ja avisa: a mesura que avança l'acció, la investigació de l'assassinat queda en segon pla. "Potser allò més important no és veure qui ha matat el banquer, sinó saber què ha passat a Andorra", indica.

"Un dels més vells d'Europa"

Segons informa l'ACN, l'escriptor aprofita el relat per reivindicar el país "com un dels més vells d'Europa", allunyat d'escàndols com els recents cas Pujol o el de la banca privada. "Vull reivindicar una Andorra honesta, la de la gent treballadora, que no sigui presonera dels tòpics", explica Villaró. L'autor també concreta que, amb La bíblia andorrana, ha viscut una sensació "inquietant": la de veure com allò que havia escrit a la novel·la, en certa manera, després era un fet.

I aquí no només hi inclou la Banca Privada d'Andorra (BPA) sinó també la possible supressió del coprincipat per part del Vaticà. "La realitat ha anat empaitant la ficció; i sí que és cert que, com a escriptor, això provoca un cert neguit", admet Villaró.

Amb aquesta novel·la, que s'ha imposat a la resta dels 74 originals presentats al Bertrana, l'escriptor andorrà suma un nou guardó als tres que ja tenia (Néstor Lujan 2003 per L'any dels francs, Carlemany 2006 per Blau de Prússia i Josep Pla 2014 per Els ambaixadors). La bíblia andorrana sortirà a les llibreries aquest novembre sota el segell de l'editorial Columna.

Tot i que Villaró s'hagi endut el guardó, dotat amb 30.000 euros, aquest 2015 el jurat també ha escollit un relat finalista. Es tracta de L'hotel blanc de la platja, de la gironina Alba Sabaté (que es va presentar sota el pseudònim de Virgínia Pons). La voluntat de Columna és que la novel·la també vegi la llum, tot i que ja serà l'any vinent.

Altres guardonats

Per la seva banda, el guionista i escriptor Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) s'ha endut el 30è Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, per Pizzaboy. El filòleg i poeta Ponç Pons (Menorca, 1956) ha rebut el 38è Premi Miquel de Palol de poesia per Camp de Bard. El recull uneix naturalesa i vers, i és una antologia de tots aquells poemes que Pons ha escrit, tarda rere tarda, en una petita cabana de Sa Figuera Verda (un terreny de la seva propietat a Menorca).

Per la seva banda, l'antropòleg i professor universitari Gustau Nerín (Barcelona, 1968) ha guanyat el 36è Premi Carles Rahola d'assaig amb Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica. Especialitzat en la història del continent, amb aquest llibre Nerín ha volgut fer "un estudi crític" sobre una temàtica del tot inexplorada: la implicació dels espanyols en el tràfic d'esclaus a l'Àfrica.

També el magazín literari digital 'Catorze', impulsat per la periodista Eva Piquer, s'ha endut el 15è Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura. En tan sols un any -va néixer l'abril 2014- el magazín digital ja té centenars de visites i més de 20.000 seguidors a les xarxes socials.

Finalment, el Premi Cerverí a lletra de cançó en català l'ha guanyat el músic Xarim Aresté, exmembre de Very Pomelo, amb 'A l'Univers li sua'. El guardó, que no té dotació, s'atorga per votació popular. Aresté s'ha imposat a les lletres d'altres artistes en català com Joan Miquel Olver, Ferran Palau, Xarim Aresté, Élena, Fred i Son, Joan Coloma, Clara Andrés i Rosa Luxemburg.

Alta participació

Aquest han estat els premis literaris de Girona amb més participació, ja que s'han rebut 157 originals per a les diferents categories. L'acte d'entrega dels guardons, el dels Premis Literaris de Girona, s'ha celebrat aquest vespre a l'Auditori de Girona. Hi han assistit, entre d'altres, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i el president de la Diputació, Pere Vila. L'acte també ha servit per retre homenatge a Ricard Masó, un dels impulsors dels premis.