Albert Villaró publica 'La bíblia andorrana', Premi Prudenci Bertrana 2015
L'obra indaga en "el difícil encaix d'Andorra en una realitat geopolítica complexa". La novel·la recupera el personatge de l'inspector Andreu Boix, que investiga la mort d'un banquer
Aquesta setmana surt a la venda 'La bíblia andorrana', el nou llibre d'Albert Villaró, guardonat amb el Premi Prudenci Bertrana 2015. L'obra és previst que arribi a les llibreries de la Seu aquest divendres. Els lectors hi podran trobar novament el personatge de l'inspector de policia Andreu Boix, que en aquesta ocasió investiga la mort d'un banquer al Principat.
En una entrevista a l'ACN, l'escriptor urgellenc resident a Andorra ha assenyalat que, com en anteriors novel·les, la trama criminal és només la inductora d'un ventall de diferents temes. "La novel·la explora altres camins i aquest difícil encaix que ha tingut a vegades Andorra en una realitat geopolítica complexa". Albert Villaró ha ressaltat també que "després d''Els ambaixadors', que era un llibre complex on s'havia d'estar molt atent als fils", li venia de gust "tornar al terreny de l'Andreu Boix", que analitza una trama en la qual "hi ha molts nervis i rumors i cap d'ells és positiu". En l'obra, Andorra s'ha convertit en l'escenari d'una batalla entre serveis d'intel·ligència que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc penja d'un fil i Boix haurà de viatjar a Madrid i haurà d'actuar a contracor, sense escrúpols ni contemplacions.
Pressió exterior
A 'La bíblia andorrana' (Columna), el Principat es troba entre dos focs, "d'una banda intentant mantenir la seva estructura i de l'altra en un escenari de recerca d'informació, d'intercanvi de dossiers i alguns espionatges d'alta intensitat". De fet, el també arxiver recorda que "al segle XVIII ja hi havia espies espanyols a Andorra". La "bíblia", de fet, fa referència al nom amb el qual es coneix un document, suposadament real, que circula per alguns despatxos de Madrid i té a veure amb un protocol d'actuació sobre Andorra. "Apareix tard, però tota l'estona planeja l'existència d'aquesta bíblia".
Villaró ha volgut matisar que "no és una novel·la sobre la banca" perquè l'àmbit financer "és un món molt hermètic, és molt complicat d'entrar-hi i es corre el perill de fer-ne una caricatura fàcil i no cal". En aquest sentit, l'obra vol reivindicar "l'Andorra honesta i treballadora" enfront de la imatge que se n'ha projectat darrerament. "Moltes vegades ha semblat que Andorra ha estat una illa flotant als Pirineus, però la realitat és que els francesos hi han tingut intencions invasores; i els espanyols també", ha recordat. Així, la novel·la va derivant a preguntes tòpiques com ara: "Per què tolerem que existeixi un país tan petit i empipador?"
Sobre la seva trajectòria, l'autor pirinenc conclou que li agrada "veure com evoluciona el personatge" perquè "ni el Boix ni el país que sortia al 'Blau de Prússia' són els mateixos". Segons ha explicat, l'Andorra del seu llibre 'Blau de Prússia' "era la de l'opulència i el final del 'boom' dels 90"; l'Andorra de 'L'escala del dolor' "era la de l''aiaiai' amb les amenaces del Sarkozy" i l'Andorra de 'La bíblia andorrana' es pregunta "que serà de nosaltres i es mou entre l'esperança i el neguit". Pel que fa a l'evolució del policia Boix, al 'Blau de Prússia' era "un personatge molt vulnerable i es va tornant a connectar al món; a 'L'escala del dolor' està massa connectat i a 'La bíblia andorrana' és un pare tardà i que no arriba a tot arreu".
Sobre el fet que guanyés el Premi Prudenci Bertrana 2015, l'escriptor ha indicat que empeny el llibre des del punt de vista que dóna "una visibilitat que vivint a Andorra és complicada de tenir". Un llibre, hi afegeix, "són moltes hores de feina i és un projecte que agafa un parell d'anys de vida i s'ha de mirar de rendibilitzar de la millor forma possible". Villaró espera que el lector "simplement s'ho passi bé".
Albert Villaró Boix, nascut a la Seu d'Urgell l'any 1964, viu i treballa actualment a Andorra la Vella. Anteriorment havia estat arxiver municipal de la Seu. Ha publicat un llibre de relats, 'La selva moral' (1993), i set novel·les: 'Les ànimes sordes' (2000), 'Obaga' (2003), 'L'any dels francs', (Premi Nèstor Luján, 2003), 'Blau de Prússia' (Premi Carlemany 2006), 'La primera pràctica' (2010), 'L'escala del dolor' (2012) i 'Els ambaixadors' (Premi Josep Pla 2014). També ha escrit el llibret d'una òpera titulada 'El somni de Carlemany', al qual ha posat música el compositor napolità Sergio Rendine.
