Albert Villaró publica la seva primera novel·la juvenil, 'Tercer origen'
El llibre té de protagonista una noia que s'instal·la amb la família en un petit poble del Pirineu just abans que esclati una terrible pandèmia. L'obra reflexiona sobre com s'afronten els reptes del món actual des de les perspectives rural i urbana
Albert Villaró s'estrena en el gènere de la novel·la juvenil. L'escriptor urgellenc acaba de publicar Tercer origen, editat per Estrella Polar, una obra en què dibuixa un escenari pandèmic catastròfic, inspirat en part en la recent crisi de la COVID i en la manera com s'afronta una situació de màxima emergència com aquesta des de les ciutats i des dels pobles.
La protagonista de Tercer origen és la Irene, una noia de 12 anys que viu a Sabadell i que és a punt de començar l'etapa d'institut. Llavors, els seus pares li anuncien que deixen la ciutat per anar a viure a Llobarca, un minúscul poble del Pirineu amb només vuitanta habitants, amb cases de pedra, vaques i prats. La Irene se sent contrariada i aquest canvi radical de vida li sembla un horror. Però al cap de poc temps de mudar-se, esclata una terrible pandèmia mortífera i tothom intenta escapar de les grans ciutats. Llobarca queda totalment aïllada i per aquest motiu ella se salva. La vida al petit poble li reservarà moltes sorpreses, amb la promesa d’una nova vida al final.
A banda d'aquesta referència a les pandèmies, i com el títol assenyala, Tercer origen també esdevé un homenatge al Mecanoscrit del Segon Origen, de Manuel de Pedrolo. Un clàssic de la literatura catalana contemporània al qual Albert Villaró també hi al·ludeix de manera divertida. Alhora, el poble on transcorre la trama del llibre també remet a la novel·la de Villaró Obaga, on ja hi apareixia aquest nucli fictici.
Amb tot plegat, l'autor pirinenc vol fer una interessant reflexió sobre el món que ens envolta vist des de la perspectiva d’una preadolescent, i també sobre els avantatges i desavantatges tant dels pobles com de les ciutats, en un context de crisi climàtica i d'augment exponencial de la població, sobretot a les grans àrees urbanes, amb els riscos que això comporta. En aquest sentit, l'autor conclou que en aquest context actualment "els entorns petits són llocs més raonables per viure que les megalòpolis".
Albert Villaró, nascut a la Seu d'Urgell l'any 1964, ha estat arxiver de la capital urgellenca i, posteriorment, director d'Arxius, Patrimoni i Recerca del Comú d'Andorra la Vella. Actualment coordina la secció d'Història d'Andorra Recerca+Innovació i és columnista del Diari d'Andorra. Com a escriptor va debutar el 1993 amb La selva moral. L'any 2000 va publicar la seva primera novel·la, Les ànimes sordes, i el 2003 va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb Obaga. També ha estat guardonat amb el Premi Carlemany per al foment de la lectura (2006), per Blau de Prússia; el Premi Josep Pla (2014), per Els ambaixadors; el Prudenci Bertrana (2015), per La Bíblia andorrana.
