Alimentació, agricultura i ramaderia, els sectors més convençuts de superar la crisi de la Covid-19

Els sectors de l’alimentació, l’agricultura i la ramaderia són els més que estan més convençuts que resistiran l’impacte socioeconòmic de la pandèmia de la Covid-19 a les comarques de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran, segons apunta una enquesta encarregada pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació a la Universitat de Lleida (UdL). La meitat dels enquestats opinen que la seva facturació es mantindrà igual o disminuirà únicament, al voltant d’un 10%. Es tracta d’indústries relacionades amb el consum de béns de primera necessitat que han sofert restriccions d’activitat però han generat necessitats d’ocupació.

El resultat d’aquesta anàlisi de l’impacte econòmic de la pandèmia l'ha presentat aquesta setmana el diputat provincial responsable de Transformació Econòmica, Carles Gibert, a les entitats econòmiques i els agents socials del territori en una reunió virtual. Gibert va voler recordar que una de les claus d’aquest estudi és que “ha de servir per contribuir al procés de definició de mesures de suport per accelerar la fase de recuperació econòmica i optimitzar l’aplicació dels recursos que des de diferents associacions empresarials i institucions locals, regionals, estatals i europees es puguin posar a disposició del territori per superar aquesta crisi”.

Una visió més pessimista que la del sector agroalimentari és que la que presenten sectors com l’esport, el lleure, l’hostaleria i la restauració, que creuen que perdran més de la meitat dels seus ingressos, bàsicament pels tancaments periòdics de l’establiment per obligació legal o bé per impossibilitat de dur a terme la seva activitat. Aquestes activitats, immerses en el sector del turisme i unides també al comerç, són segons aquest estudi "els exemples més clars d’afectació per la crisi de la Covid-19, amb un impacte altament negatiu en les seves vendes, derivat de les mesures de limitació a la lliure circulació de la població".

Pel que fa al sector del transport i la logística, malgrat els forts descensos patits en la seva activitat pel tancament puntual -o en alguns casos definitiu- d’empreses del retail, l’hostaleria i el turisme, alguns empresaris d'aquest àmbit tan sols preveuen "lleus reduccions" de la xifra de negocis. També és rellevant, segons el Patronat, que la majoria de les empreses exportadores de la demarcació de Lleida preveuen que les seves exportacions, comparades amb les de l’exercici anterior, "disminueixin" com a conseqüència de la crisi. Sobretot, per "la caiguda de la demanda exterior, les anul·lacions de comandes, la dificultat de trobar nous clients i els problemes logístics i de transport patits". A això s'hi afegeixe que "les expectatives sobre la generació d’ocupació en general són negatives".

Més teletreball

L’estudi també revela que la pandèmia ha obligat a introduir canvis en l’operativa de l’activitat de les empreses, modificant els costums i assajant noves dinàmiques en la gestió. La prova és que en un 22% dels casos s’ha implantat el teletreball, en particular en aquelles empreses que podien realitzar la seva activitat a distància.

Els empresaris enquestats demanen ajudes directes per a la "reconstrucció" dels seus negocis. En concret, bonificacions fiscals o finançament mitjançant subvencions per atendre les seves obligacions de pagament més imminents, juntament amb la introducció d’incentius per digitalitzar l’empresa, la venda per internet i el teletreball. La reducció o suspensió del pagament del lloguer dels negocis tancats, per les mesures oficials preses en la pandèmia, o l’emissió d’una línia d’avals per atendre les necessitats de liquiditat són accions que creuen que facilitarien a les pimes i els autònoms la sortida de la crisi.

Talarn: “la societat ha d’apostar pel consum de proximitat”

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, assegura que aquesta anàlisi també ha de servir “perquè la societat sigui conscient en global de quina és la problemàtica econòmica del teixit productiu local”, instant “institucions, entitats i la ciutadania en general a donar una resposta basada en l’aposta del consum de proximitat”. Talarn, alhora, fa una crida perquè “cada administració i cada entitat intenti a partir d’ara maximitzar els seus esforços de manera col·laborativa en pro d’un objectiu comú, que és la recuperació del teixit productiu local”.

Segons el dirigent provincial, la Generalitat ja ha començat a aplicar una de les principals mesures que reclamen a l’enquesta: que cada pla de contingència per lluitar contra la Covid-19 tingui al costat un paquet de mesures per pal·liar els efectes econòmics negatius.

L’esmentat informe s’ha realitzat mitjançant una mostra de 911 enquestats entre empresaris i autònoms ubicats a Lleida i a la seva província amb respostes obtingudes durant els mesos de juliol i agost de 2020. L’enquesta s’ha difós amb la col·laboració d’associacions empresarials i ens locals de la demarcació.