Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Amplien la querella andorrana per l''Operació Catalunya' i demanen encausar Mariano Rajoy per organització criminal

Amplien la querella andorrana per l''Operació Catalunya' i demanen encausar Mariano Rajoy per organització criminal

El col·lectiu d'advocats Drets també vol que s'inclogui a la investigació un comandat de la Guàrdia Civil i la cúpula del Ministeri de l'Interior espanyol del 2014, quan es va produir el presumpte xantatge a dirigents polítics i financers del Principat

Mariano Rajoy (Foto: ACN / arxiu)
Mariano Rajoy (Foto: ACN / arxiu)
20/10/2023 10:20

El grup d'advocats Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra han ampliat la querella per presumpta extorsió del Govern espanyol, l'any 2014, a dirigents polítics i financers d'Andorra, que va portar a la intervenció i desaparició de la Banca Privada d'Andorra (BPA) arran d'una nota publicada pel FinCEN. Segons ha informat l'ACN, els demandants volen que s'encausi a l'expresident espanyol, Mariano Rajoy, per organització criminal.

L'actualització de la demanda segueix incloent-hi els llavors ministres d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i d'Interior, Jorge Fernández-Díaz. També hi consideren involucrats la cúpula d'Interior, l'exsecretari d'Estat Francisco Martínez, l'excomissari Martin Blas i l'ex comandant de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo. Són investigats per la Batllia d'Andorra per haver ordenat suposadament l'extorsió a responsables de BPA, tot amenaçant-los de forçar la intervenció del banc, per aconseguir hipotètics comptes d'Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol en el marc de l'anomenada 'Operació Catalunya'. En el cas de Mas i Junqueras, el xantatge només va servir per demostrar que no tenien cap compte a Andorra. A més a més, es dóna la circumstància que, malgrat haver cedit a la pressió, els responsables de BPA van veure com posteriorment se'ls intervenia el banc igualment.

A l'ampliació de la querella també es demana a la Batlle andorrana que valori si cal imputar també el llavors ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el qui era secretari d'estat de comerç, Jaime Garcia Legaz, atesa la seva possible intervenció a la Nota del FinCEN o sinó que siguin citats com a testimonis. També es demana que requereixi al FinCEN les comunicacions que va rebre des de l'estat espanyol i Andorra per poder elaborar la seva 'Notice', les enviades des dels organismes reguladors andorrans al FinCEN i l'auditoria elaborada per PwC sobre BPA intervinguda, respecte als casos esmentats pel FinCEN que tenen a veure amb les trames veneçolanes, 'Petrov' i 'Gao Ping'.

Denuncien que encara no ha comparegut cap dels querellats

Des de l'IDHA i Drets es creu que l'actuació del govern espanyol per mirar d'aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans va ser "un atac en tota regla a la sobirania andorrana". El juny de 2022 la Batlle d'Instrucció va acordar remetre les corresponents comissions rogatòries internacionals a Espanya per notificar a tots els querellats, excepte a Marcelino Martin Blas que ja havia declarat al seu dia, les querelles inicials i les seves ampliacions a fi i efecte que compareguessin davant la Batllia per tal que es poguessin defensar.

El col·lectiu d'advocats ha aprofitat per denunciar que a data d'avui no els consta oficialment que cap dels querellats hagi comparegut a la causa, malgrat el temps que ha passat. Tampoc consta cap informe policial dels que havia encarregat la Batlle Instructora el maig de 2022 a la unitat especialitzada a qui li va ordenar tota la feina.

Durant aquests mesos, l'IDHA i Drets a dut a terme les seves recerques i comprovacions en relació als fets investigats i gràcies a l'aportació de 145 documents annexes, asseguren que poden presentar aquesta nova ampliació de querella amb un nou relat de fets, més detall i exhaustiu, i a partir del que s'ha conegut formulen la imputació dels nous delictes.

Un d'aquests altres delictes és el d'associació il·lícita (organització criminal en dret espanyol) contra tots els querellats, com a responsables de l'Operació Catalunya, perquè haurien actuat a partir d'un pla ideat des de la Moncloa, per vulnerar una norma d'un altre país -el secret bancari andorrà- i aconseguir suposades dades de comptes bancaris dels llavors principals dirigents catalans, Artur Mas i Oriol Junqueras, de qui només es va poder constatar que no tenien diners a Andorra. L'altre és per falsedat documental, respecte al contingut de la Nota del FinCEN que hauria  provocat la intervenció i liquidació de BPA. Aquesta demanda s'adreça contra l'ex comandant de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo i també delicte d'associació il·lícita com la resta. I un segon delicte de falsedat documental continuat contra l'ex comissari Marcelino Martin Blas i el seu superior, l'ex secretari d'Estat de Seguretat, a banda de Rajoy i els exministres Montoro i Fernández Díaz.

Mostrar formulari de contacte