Ana Surra exposa a la Seu les "incoherències" de la Llei d'Estrangeria espanyola
La diputada d'ERC al Congrés Ana Surra ha denunciat a la Seu d'Urgell les "incoherències" de la Llei d'Estrangeria espanyola. La diputada independentista, d'origen uruguaià, va oferir dissabte passat una xerrada a la Sala de la Immaculada, convidada per ERC la Seu dins de la campanya 'La República que farem'. Prèviament, al matí va visitar la Fira de Sant Andreu, a Organyà.
L'acte de la Seu també va comptar amb la intervenció de Moutapha Faty, veí de la Seu d'origen senegalès, que va explicar la situació del moviment independentista de Casamance, amb més de 30 anys de conflicte armat. Faty va contrastar aquest fet amb el procés català, radicalment democràtic i pacífic, i va detallar que al seu país d'origen “fins fa 5 anys no van entendre que la manera de fer-ho no és amb les armes, sinó com ho esteu fent els catalans, a través del desenvolupament del país”. Faty va explicar també com ha estat el seu procés d’acollida a Catalunya i va manifestar que “des del primer moment d’arribar" va tenir clar que havia d’aprendre català per integrar-se i que, a més a més, no ha tingut "mai la sensació de sentir-se fora de casa". Tanmateix, Faty va lamentar que, tot i haver après català, hi ha molta gent autòctona que encara se li segueix adreçant en castellà.
Ana Surra va exposar que, com a persona immigrada, ella mateixa va haver de patir les incoherències de la llei d’estrangeria, com ara el requisit de demostrar tres anys de residència. Durant aquest temps d’espera, segons Surra, "s’està totalment a risc de ser detingut i traslladat a un CIE", una mesura que considera injusta "envers les persones migrades que vinguin aquí amb l’objectiu de viure tranquils i feliços, amb la família i amb un treball digne”.
Surra hi va afegir que va decidir passar a l’activisme polític independentista en el moment que va sentir les declaracions de Mariano Rajoy "exposant alegrement que a Catalunya es perseguia l’ús del castellà". Aquestes manifestacions la van indignar i la van motivar a contactar amb l’associació Súmate, que agrupa castellanoparlants independentistes, i també a crear Sí amb Nosaltres, entitat formada per catalans nascuts fora de l'Estat i favorables al dret a l'autodeterminació de Catalunya.
La diputada, que ja havia estat activista política de jove contra les dictadures de l'Amèrica del Sud, ha volgut remarcar la importància i necessitat de fer partíceps les persones immigrants en el procés d’independència i oferir-los càrrecs de representació política. Amb això ha volgut destacar la bona predisposició d’ERC i la importància que hi dóna posant-se d’exemple a ella mateixa i al diputat del Parlament de Catalunya Chakir el Homrani. “Catalunya és el lloc on hi ha més matrimonis mixtes entre autòctons i migrants i això és bona mostra del caràcter acollidor del país, i de la necessitat de representació”, va dir.
Finalment, Ana Surra ha explicat algunes particularitats en les que s’està treballant per tal que l’esborrany de constitució catalana inclogui l’estatus administratiu dels immigrants, com poden ser l’obtenció de la nacionalitat catalana pel fet de néixer a Catalunya, que el vot vagi relacionat amb la ciutadania de la persona i no amb la nacionalitat o el no requeriment de tres anys en situació irregular per tal d’obtenir la situació legal.
