Andorra confirma que exigirà el nivell A2 de català per renovar el permís de residència a partir del 2026
Des d'enguany ja es demana un coneixement mínim als nous sol·licitants i a partir del 2029 ja s'aplicarà a tots els perfils professionals sense excepció. La nova llei també contempla sancions, de fins a 60.000 €, a empreses que reiteradament no atenguin en la llengua oficial
El Govern d'Andorra ha confirmat que a mitjà termini exigirà un nivell mínim de català per obtenir o renovar el permís de residència. Així es reflecteix a la tramitació de la nova Llei de la Llengua Oficial, que incrementarà notablement el nivell d'exigència en el coneixement de l'idioma propi del país, després d'uns anys en què molts nous residents l'han deixat de banda en no considerar-lo imprescindible per viure o treballar al Principat. A més a més, des de les institucions andorranes han destacat que el nou text ha estat consensuat per quatre dels cinc grups del Consell General: Demòcrates, Concòrdia, el Partit Socialdemòcrata i Ciutadans Compromesos. De fet, alguns dels principals nous requisits s'han incorporat a proposta del primer grup de l'oposició, Concòrdia, i del PS.
El redactat també preveu que l'obligació universal de coneixement mínim del català -per a tots els residents, incloent perfils com esportistes d'elit o youtubers- ja serà totalment efectiu l'any 2029. Des d'aquest any mateix el requisit ja s'aplica a la resta de sol·licitants, tant per obtenir el permís de feina i residència com per renovar-lo
La comissió legislativa d'Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports va tancar dijous passat el text del projecte, el qual s'ha treballat de manera intensa i detallada les darreres setmanes. Precisament aquest treball, juntament amb "un debat prolífic dut a terme en tots els punts de la llei, ha permès tancar un acord que compta amb el consens dels grups parlamentaris". D'aquesta manera, s'espera que el projecte de llei pugui ser aprovat amb una majoria molt àmplia dijous vinent dia 25. Si es compleixen les previsions, hi donaran suport 25 dels 28 consellers.
Pel que fa a l'acreditació d'un nivell mínim de català per renovar el permís de residència i de treball, un dels punts que més interès ha generat de la llei, s'ha acordat l'obligatorietat de cursar una formació de català de 30 hores per tal de poder obtenir l'esmentada renovació, tret que ja es pugui demostrar un nivell adequat pel fet de tenir-la com a llengua materna o per disposar ja d'un certificat equivalent o superior. A partir d'aquí i en el cas de la primera renovació, caldrà acreditar el nivell A1 de català, mentre que per a la segona renovació, el requisit serà el nivell A2. Aquesta mesura entrarà en vigor a partir del 26 d'abril del 2026, sempre que s'aprovi la llei.
Un altre acord important consensuat per tots els grups és fer extensiu aquests nivells de català a la resta de permisos d'immigració. En aquest punt, però, s'ha establert un període de cinc anys perquè la llei sigui d'aplicació a tots els permisos.
D'altra banda, segons ha informat El Periòdic d’Andorra, la nova llei establirà multes, que poden anar dels 6.001 als 60.000 euros, per a "infraccions molt greus" relacionades amb la manca d'ús de la llengua oficial. El portaveu de Concòrdia, Cerni Escalé, ha concretat que, per exemple, es podrà aplicar als comerços o empreses que es neguessin sistemàticament a atendre en català durant tres anys consecutius si aquest fet queda constatat a les inspeccions. Fins ara, en un establiment només calia que hi hagués almenys un treballador que parlés català. Amb la nova normativa tots els empleats hauran de ser capaços de dirigir-se al client en la llengua del país. La multa de 60.000 euros estarà reservada per als comerciants que reincideixin quatre o més vegades.
Garantir l'ús de la llengua del país en tots els àmbits
Cerni Escalé ha subratllat que "el català és la nostra llengua i l'hem de defensar millor". Per això, els grups parlamentaris han consensuat "una llei molt ambiciosa" que "permet, d'una banda, que qualsevol persona que vagi a una empresa o a un establiment comercial utilitzi el català i sigui resposta en llengua catalana; i de l'altra, lliga el permís de residència al nostre país amb el coneixement de la llengua".
En aquesta línia el líder del primer grup de l'oposició ha volgut deixar clar, adreçant-se directament a tothom qui vulgui viure a Andorra, que "ens és igual d'on vinguis, si és de prop o de lluny, seràs benvingut o benvinguda però hauràs d'aprendre català per renovar el teu permís de residència", perquè "no seríem qui som si parléssim una altra llengua, el nostre país no seria el mateix". I acaba reblant que "protegir el català és protegir la nostra identitat i un futur respectuós amb els nostres avantpassats".
El projecte de llei, destaquen els grups parlamentaris, compleix la seva missió integradora, associa el progressiu aprenentatge de la llengua per part dels nouvinguts i l'acreditació d'aquesta als permisos d'immigració. Per tot plegat, assenyalen, "ens felicitem pel clima assolit durant el treball en comissió, que han permès convertir les respectives esmenes en millores objectives a favor del patrimoni lingüístic d'Andorra".
