Andorra detecta 6 possibles casos de tos ferina, una malaltia infecciosa altament contagiosa
El ministeri de Salut i Benestar d'Andorra ha informat de la detecció de casos de tos ferina des del mes de setembre, cosa que no succeïa des de l’any 2001. La tos ferina continua essent un problema de salut pública mundial. Malgrat la vacunació universal que es duu a terme en els països desenvolupats, s’ha observat un increment del nombre de casos en els últims anys.
Es tracta d’una malaltia infecciosa altament contagiosa de declaració obligatòria. La notificació de la sospita d’un cas per part dels metges al ministeri de Salut posa en marxa el protocol de vigilància, prevenció i control establert (enquesta epidemiològica, i accions de prevenció i control escaients en cada cas). Quan la sospita de tos ferina afecta un escolar, les accions previstes en el protocol es desenvolupen en total coordinació amb els responsables del ministeri d’Educació i del centre educatiu.
El mes de setembre es va rebre una notificació i es va confirmar el cas. Posteriorment, es van identificar dos malalts més. Així, es va comunicar un brot familiar de tos ferina amb tres persones afectades. Pel que fa al mes d'octubre, s'han detectat 5 casos més, 4 dels quals no estan confirmats.
Dues de les sospites es corresponen a una parella de germans, un és un escolar de la mateixa aula del cas confirmat i l’altre és un infant de guarderia. Pel que fa a les dues sospites restants es corresponen a un adult i a un altre escolar, que a priori no tenen relació epidemiològica amb les altres notificacions.
La tos ferina és una malaltia produïda pel bacil Bordetella pertussis, que s’inicia amb símptomes lleus del tracte respiratori superior (ragera de nas, tos progressiva i pot aparèixer febre moderada), que en el moment inicial són difícilment distingibles d’un refredat comú. Passades una o dues setmanes aquesta situació evoluciona a l’aparició de la simptomatologia clàssica de la malaltia que es caracteritza per atacs intensos de tos (tos paroxística) normalment acompanyats d’un estridor característic i que poden anar seguits de vòmit. Sovint no apareix febre o aquesta és mínima.
Els atacs de tos augmenten d’intensitat durant les dues primeres setmanes posteriorment s’estabilitzen per anar disminuint progressivament, encara que la tos acostuma a durar mesos. Malgrat tot, la simptomatologia de presentació de la malaltia varia en funció de l’edat, de la història d’exposicions anteriors o de la vacunació de cada individu, de manera que sovint poden presentar una simptomatologia molt inespecífica que fa
que la sospita clínica no sigui gens evident i per tant en dificulta molt el
diagnòstic.
El tractament de la malaltia es fa mitjançant l’administració de tractament antibiòtic, el qual fa que disminueixi la intensitat i la duració de la simptomatologia, així com la seva contagiositat.
La transmissió de la tos ferina es fa per via respiratòria de persona a persona (per la inhalació de les gotetes emeses pels individus infectats) i el període de màxima transmissibilitat es produeix a l’inici de la fase catarral abans de començar el període en que es presenten els atacs de tos (període de tos paroxística) i va disminuint progressivament.
El període d’incubació de la malaltia acostuma a durar entre 7 i 10 dies encara que pot allargar-se fins als 21 dies. La tos ferina és una malaltia que es pot prevenir mitjançant la vacunació. De fet la vacunació contra aquesta malaltia està inclosa en el calendari sistemàtic de vacunació infantil d’Andorra de manera que actualment es vacuna sistemàticament als infants a les edats de 2, 4, 6 i 18 mesos, i als 5 i 15 anys.
