Andorra la Vella acull la 37a reunió de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia

Andorra la Vella acull la 37a reunió de la Regió Europea de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF). És la tercera vegada que el Consell General andorrà organitza aquesta cimera després de les edicions de 1997 i 2018. En aquesta ocasió hi participen 106 parlamentaris de 23 països diferents.

Aquest dimarts ha tingut la sessió inaugural amb la participació del síndic general d'Andorra, Carles Ensenyat, que en el seu discurs ha destacat que s’ha d’enfortir “la cooperació entre els nostres països i fer de fòrums com aquest, una via per evitar la fragmentació i que alhora serveixi per construir ponts de diàleg”. Ensenyat ha fet una crida a potenciar la col·laboració entre les seccions de l’Assemblea de la Regió Europa per “promoure un model de relacions internacionals basat en el dret, el diàleg i el respecte a la diversitat cultural”. 

En aquesta sessió inaugural també ha intervingut Marc Magallon, president de la secció d'Andorra de l'APF, que ha fet un recorregut per la trajectòria de la delegació des de l’any 1982. Magallon s’ha mostrat molt satisfet de l'èxit de convocatòria d’aquesta edició, que ha marcat un nou rècord d'assistència pel que fa a la Regió Europa.

La trobada compta amb l'assistència, entre d'altres, del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que en la seva intervenció ha destacat aquest dimarts la importància de participar i "estar a primera fila" en debats sobre el futur d'Europa, en un context d'imposició d'aranzels per part dels Estats Units, la guerra a Ucraïna i la crisi energètica. Rull ha dit que cal "estar connectats" amb França i Alemanya, principals motors de la Unió Europea, perquè això dóna a Catalunya "una solidesa extraordinària" i encara més si es fa en coordinació amb Andorra, amb qui assegura que "hi ha unes complicitats que són excepcionals".

Rull ha recordat que Catalunya forma part de l'Assemblea de la Francofonia des de l'època en què Ernest Benach presidia el Parlament -entre 2003 i 2010- i ha avalat l'aposta que va fer el seu predecessor, perquè permet al país "ser en un fòrum en què ens relacionem amb estats independents" i amb el que ha definit com a "d'altres territoris subestatals". El dirigent creu que és una manera de "poder explicar què és Catalunya" i situar-la "en els debats més rellevants que hi ha en aquests moments en el context europeu i en el context mundial".

Finalment, Josep Rull ha destacat novament el fet que Andorra i Catalunya comparteixen llengua i trets identitaris i opina que "plegats" poden situar-se "amb força" en el context europeu i mundial, en objectius com ara aconseguir que les institucions europees reconeguin el català com a llengua oficial a la UE. 

En les sessions de treball d'aquest fòrum, en què també hi prenen part diversos representants de la Mesa del Parlament català, s'aborden qüestions com el canvi climàtic o l'impacte de la intel·ligència artificial.