Andorra modifica el Codi Penal per perseguir delictes sexuals i l'assetjament a internet

El Govern d'Andorra ha introduït diverses modificacions al Codi Penal referents especialment al reforç de la protecció dels menors i adolescents a internet i la persecució de delictes sexuals i l’assetjament en línia, sobretot quan impliquen menors d’edat. Aquest canvi va estretament lligat també amb la modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents que el Govern ja ha entrat a tràmit parlamentari a principi de març.

Aquest nou redactat tipifica per primera vegada la "corrupció privada" i també responsabilitat de les persones jurídiques quan es cometin certs delictes. Així ho ha explicat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, durant la roda de premsa per presentar els principals canvis. Segons Molné, “les transformacions socials i tecnològiques, la complexitat creixent de la delinqüència organitzada i econòmica, i les noves formes de criminalitat digital i transnacional exigeixen una actualització de l’ordenament jurídic en matèria penal", per "garantir una resposta adequada, proporcional i coherent”.

Entrant al detall dels principals canvis, el Projecte de llei presentat pel Govern contempla augmentar l’edat de consentiment sexual a 16 anys, és a dir, dos anys més respecte al que estava marcat actualment, que és 14. La mesura, afirmen, "reforça la protecció dels menors davant conductes que puguin vulnerar la seva llibertat i indemnitat sexual", i sostenen que "aquest canvi s’inscriu dins la tendència europea i internacional de garantir una tutela més àmplia dels drets dels infants i adolescents". S’estableix, com a excepció, que l’edat de consentiment sigui de 14 anys per a relacions entre joves propers en edat i maduresa quan la diferència no superi els cinc anys entre les persones.

Alhora, la modificació tipifica com a pornografia infantil el material que representi de manera visual una persona que sembli ser menor d’edat participant en una conducta sexualment explícita, real o simulada, o qualsevol representació dels òrgans sexuals d’una persona que sembli ser menor d’edat. En aquest cas, la pena podrà ser de fins a 4 anys de presó. També, es tipifica la temptativa en el delicte d’assistència a espectacles pornogràfics on actuï un menor o una persona amb discapacitat amb penes de fins a 2 anys de presó.

Restricció dels delictes sexuals en línia

La modificació del Codi Penal també reforça el control i suport per poder perseguir els delictes sexuals en línia. En particular, s’amplia la definició de "prostitució" per adaptar-la a l’entorn digital. En aquest sentit, s'hi inclou el pagament a canvi d'actes sexuals efectuats a distància, ja sigui amb internet o amb d'altres mitjans telemàtics. A més, es penalitza la difusió d’imatges que representin activitats sexuals o les parts íntimes d’una persona sense el seu consentiment i el fet de manipular i fer difusió d’imatges fent que sembli que una persona està nua o tenint conductes sexuals, sense el seu consentiment. Per aquests dos nous casos, la pena pot anar de 3 mesos fins a 3 anys de presó, on també es tipifica la provocació o conspiració.

Així mateix, serà castigat amb pena d’arrest l’enviament de material sexual sense consentiment, ja que amb la modificació del Codi Penal aquesta conducta es considerà "assetjament sexual". Addicionalment, s’estableix un agreujant específic en el cas que els delictes de discriminació es cometin mitjançant tecnologies de la informació i comunicació, i s’inclou dins els delictes de discriminació la incitació a l’odi i a l’hostilitat. Aquestes modificacions, afirmen, "permetran alinear l’ordenament jurídic andorrà amb el Conveni sobre la cibercriminalitat del Consell d’Europa" i, alhora, "apropar la normativa interna a la directiva europea sobre la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica".

Tipificació de la corrupció privada

La modificació també contempla per primera vegada la tipificació de la corrupció en el sector privat amb penes de presó de 3 mesos a 3 anys i inhabilitació de 3 anys per a l’exercici del càrrec o ofici corresponent. També s'hi inclou els intents de corrupció, malbaratament de cabals públics i tràfic d’influències, tant a l'àmbit públic com en el privat. Tal com ha explicat Molné, tipificar la corrupció privada “és essencial per protegir el mercat i la competència, fomentar la responsabilitat empresarial i assegurar una resposta integral davant el fenomen de la corrupció”.

Els canvis també recullen per primera vegada la responsabilitat penal de les persones jurídiques pels delictes de tràfic d’éssers humans, delictes contra l’ordre socioeconòmic, delictes de blanqueig de diners, delictes contra la salut pública, delictes de corrupció i tràfic d’influències o contra el medi ambient.

La inclusió d’aquests canvis al Codi Penal permet a Andorra poder signar i ratificar el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, adoptat a Mérida (Mèxic), el qual constitueix, expliquen, "l’estàndard de referència en la lluita integral contra la corrupció".