Andorra modifica el reglament d’Immigració perquè els extracomunitaris acreditin que no estan en situació irregular

El Consell de Ministres d'Andorra ha acordat aquest dimecres modificar el Reglament del Servei d’Immigració , amb l'objectiu que "els sol·licitants d’una autorització d’immigració que no siguin nacionals d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu tinguin l’obligació d’acreditar estar en situació regular" per "entrar i circular legalment pels estats membres de l’espai Schengen i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà".

A efectes pràctics això, entre d'altres conseqüències, significa controlar de manera més efectiva el fenomen dels "falsos fronterers", que actualment consisteix en molts casos en treballadors originaris de fora la Unió Europea que han obtingut el permís de treball i residència a Andorra però que en realitat viuen a l'altre costat de la frontera, principalment a la Seu d'Urgell o a d'altres poblacions de l'Alt Urgell, i que creuen el punt fronterer cada dia per anar a treballar, malgrat que segueixen figurant com a residents al Principat.

D'aquesta manera també es vol garantir que tothom qui figura com a resident a Andorra -o com a fronterer- no roman en situació irregular a l'Espai Schengen -en aquest cas, a l'Estat espanyol- i que no han excedit els dies d’estada autoritzats (un màxim de 90 dins de cada període de 180 dies).

El Govern ha acordat aquesta mesura arran de la voluntat del Govern espanyol de començar a aplicar ja aquest hivern -a partir del 2 de febrer de 2026- el nou sistema 'Entry/Exit' (EES), de control de fronteres que regula les entrades i sortides de la UE. La mesura, de fet, es va començar a desplegar el 12 d’octubre passat però de moment no s'ha començat a aplicar encara al punt fronterer del riu Runer.

Converses per intentar ajornar la mesura fins a l'abril

La data notificada per Espanya al Govern andorrà és prèvia a la data límit de desplegament del Reglament EES per part dels països amb fronteres exteriors de l’espai Schengen, com França i Espanya, que està fixada en el 9 d’abril. La possibilitat que s'avanci doncs aquesta data és la que ha fet "que s’hagin modificat els criteris per obtenir els permisos d’immigració". S'ha "activat els contactes diplomàtics per exposar els perjudicis que això podria ocasionar per al teixit econòmic", segons han reconegut des de l'executiu andorrà, per la possibilitat que aquest avançament forci molts immigrants a marxar anticipadament en plena temporada d'hivern, presumiblement pel fet que actualment estan establerts en situació irregular dins l'Espai Schengen.

Sobre tot plegat, el Govern andorrà matisa que "Espanya ha mostrat una bona predisposició al diàleg, tot entenent els arguments esgrimits per Andorra". De moment ambdues parts s’han emplaçat "a una propera trobada" en la qual Andorra confia "que l’entrada en vigor del nou sistema de control de fronteres s’ajorni fins que hagi finalitzat la temporada hivernal".

Canvi legal per evitar els casos de "falsos fronterers"

En relació amb el control del treball fronterer, aquests darrers dies el Govern andorrà també ha fet públic que entre els canvis legals hi ha la incorporació de l'article 45 bis de la Llei d'Immigració. Aquest nou article implicarà que si el permís de treball comporta pernoctar fora d'Andorra, caldrà que el posseïdor del permís acrediti que resideix de manera legal al país en el qual s’allotja. En el cas dels que viuen a l'Alt Urgell, doncs, caldrà que demostrin que no estan a l'Estat espanyol en situació irregular. 

En relació amb aquest canvi l'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, ha celebrat la mesura acordada pel Govern d'Andorra i la valora com a "molt positiva", tot recordant que l'Ajuntament urgellenc fa temps que demana "fer front al gran problema que patim des de fa mesos" pel que fa a estrangers -bàsicament extracomunitaris- que s'estableixen a viure a la Seu i fan ús dels serveis de la ciutat, però segueixen figurant com a establerts a Andorra. Barrera ha esmentat que es tracta de casos en què "arribaven -a la Unió Europea- de manera irregular i Andorra els arreglava els papers per poder treballar al país, només amb l'empadronament al nostre municipi".

Per això, el batlle urgellenc ha agraït "l'esforç" que ha fet ara l'executiu andorrà per "fer una passa endavant i per normalitzar la situació". I, especialment pel que afecta a la Seu, "reduir la tensió" en serveis bàsics com l'habitatge, l'educació o la sanitat "provocada per aquests treballadors que residien a la Seu i comarca de manera irregular", tal com havien denunciat des de l'Ajuntament "per activa i per passiva".

En aquest sentit, Joan Barrera ha assenyalat que el canvi anunciat ara és fruit de molts mesos de gestions, també des del consistori, per aconseguir que es posi ordre a aquesta situació a banda i banda de la frontera. Amb el nou context, Barrera confia que s'acabi "totalment" amb la proliferació d'immigració irregular que hi ha hagut a la ciutat i a l'Alt Urgell els darrers anys, la qual ja començava a causar problemes greus a la zona, especialment pel que fa als serveis públics. 

Negociacions amb la UE per a un acord específic de fronteres

Des del setembre del 2024, Andorra i Brussel·les negocien un acord específic per modular l’aplicació de l’Acord de gestió de fronteres. Una negociació que, asseguren, "està força avançada" i que segons les últimes converses mantingudes "culminarà en les properes setmanes" amb el manteniment de l’operativa actual amb Andorra. És a dir, "que no es produeixin canvis significatius als punts fronterers" respecte de la situació actual i es mantinguin els "controls aleatoris". Un cop acabi aquesta negociació s’acabaran de definir els protocols específics tant amb Espanya com amb França.

El nou Entry/Exit System té per objectiu "modernitzar el control de fronteres i fer-lo més segur i eficient", amb la implantació d’una base de dades biomètrica que substituirà els tradicionals segells al passaport per un registre digital d’entrades i sortides dels viatgers que no són ciutadans de la UE ni de l’espai Schengen. Aquest registre permetrà a les autoritats europees calcular amb precisió els dies d’estada autoritzats (un màxim de 90 dins de cada període de 180 dies) i detectar automàticament qui excedeix el temps permès i, per tant, passa a estar en situació il·legal.