Andorra vol accedir a fons europeus i convertirà aquest aspecte en "prioritari" en el futur acord d'associació amb la UE

La crisi derivada de l'emergència sanitària de la COVID-19 ha evidenciat la necessitat que té Andorra de comptar, si és necessari, amb fons europeus, segons ha dit el secretari d'Estat d'Afers Europeus del Principat, Landry Riba, que ha destacat que aquest punt "s'ha tornat prioritari" de cara a les negociacions de l'acord d'associació del país amb la UE. Així, l'executiu andorrà vol poder "accedir al fons del Banc Central Europeu com a última instància" en cas de trobar-se amb una situació de manca de liquiditat. Tot i això, en el marc de l'acte inaugural de la commemoració del trentè aniversari de la signatura de l'acord duaner, Riba ha explicat que ara per ara "no hi ha un marc jurídic per estructurar aquest tipus de col·laboracions".

"Complint amb la totalitat de les regles del joc i estudiant quin tipus de contribucions econòmiques hauria de fer el país a la UE", ha dit Riba, "hauríem de poder tenir accés" a les ajudes europees. En aquest sentit, secretari d'Estat andorrà d'Afers Europeus ha admès: "Preveiem treballar tot això en un horitzó més llunyà, però després de la pandèmia es fa més urgent definir el rol de cooperació entre ambdues parts en cas d'una situació sobrevinguda".

Riba ha lamentat que mecanismes temporals com l'accés al fons del Banc Europeu d'Inversions no permetin préstecs sobirans que vagin directament als pressupostos de l'Estat, ja que aquest organisme en concret, ha dit "s'especialitza en finançar projectes d'infraestructures amb facilitats de retorn en el crèdit". L'interlocutor d'Andorra en les negociacions amb la UE considera que el futur acord permetrà "diversificar l'economia del país" i "tenir una relació econòmica més global”.

30 anys de l'acord duaner

El secretari d'Estat d'Afers Europeus ha explicat que, de fet, l'acord d'associació és la culminació de les relacions que Andorra va iniciar fa tres dècades amb la comunitat econòmica europea. "Aquella signatura va suposar que el Principat tingués un rol internacional de ple dret i fos reconegut com un interlocutor legítim, ja que fins aleshores havia estat representat per França", ha recordat Riba, i ha puntualitzat que "va ser el primer acord que la comunitat econòmica europea va signar amb un país tercer; després va venir San Marino i Turquia".

El conveni dels anys 90 va substituir el que hi havia vigent, que datava del 1867, i "ha establert durant aquest temps un sistema de franquícies extremadament avantatjós per Andorra, ja que el volum que un particular es pot endur és tres vegades més elevat que el permès en d'altres països tercers”, segons Riba. Per recordar aquell acord, s'han instal·lat diversos plafons explicatius a l'exterior i l'interior de l'edifici administratiu del govern andorrà, els quals romandran durant dotze mesos.

També s'està treballant en la producció d'un documental que inclourà entrevistes de tots els actors que van participar en la negociació del 1989, la signatura del 1990 i l'entrada en vigor de l'acord al 1991. A més, es preveu la incorporació de diversos articles relacionats a mitjans de comunicació i una publicació patrocinada per Crèdit Andorrà que farà una retrospectiva econòmica dels darrers trenta anys. Finalment, estava previst dur a terme un cicle de xerrades organitzades pel Consell General, però aquest s'ha posposat fins que la situació sanitària permeti celebrar-lo.