Anna Caula exposa als batlles de l'Alt Urgell la voluntat de definir la candidatura als Jocs de forma "cooperativa"
Aquest dimecres a la tarda, Caula també té previst reunir-se amb els alcaldes del Pallars Jussà -que avui també celebra Consell d'Alcaldes- i del Sobirà. La secretària general ha dit que amb aquestes trobades comença el treball de "promoció" de l'esdeveniment, el qual creu que ha de ser un "motor dinamitzador del món de l'esport i de la vida saludable", a més de servir per "explicar la mirada que té el Govern sobre el Pirineu des d'ara fins al 2030". La representant del Govern ha reiterat que veuen l'esdeveniment com una "oportunitat per donar al Pirineu un impuls general que fa molt de temps que el territori demana" i que els Jocs serien "sostenibles" i defugint de la construcció d'instal·lacions "faraòniques", atès que s'aprofitaria els equipaments ja existents.
En la mateixa línia, Caula ha afirmat que volen "construir una candidatura sòlida", des de la "perspectiva Pirineus-Barcelona" i que l'oficina del Comitè Olímpic Internacional (COI) serà l'encarregada d'analitzar quins són els "millors" espais des del punt de vista tècnic per desenvolupar les diverses proves. Tot i aquesta perspectiva, sobre l'elecció de les possibles seus en el projecte tècnic, ha reconegut que hi ha la possibilitat que algunes de les proves es facin "al sud de França i a l'Aragó".
Pel que fa a les demandes i inquietuds expressades pels alcaldes de l'Alt Urgell en aquesta trobada a Oliana, Caula ha explicat que aquestes van en la línia del "desenvolupament d'altres àrees" no relacionades amb els Jocs, pel que fa a infraestructures i a "dotació de recursos al territori".
Els alcaldes de l'Alt Urgell es tornaran a reunir per unificar posicions sobre la candidatura
El president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Martí Riera, ha remarcat que a la comarca hi ha "visions diferents" sobre els Jocs i creu que per clarificar aquests punts de vista cal que des del Govern "es facin passes endavant" pel que fa a l'explicació del projecte, nítida i en tots els sentits. Riera hi ha afegit que el Consell d'Alcaldes té previst abordar el tema en una altra reunió per "unificar criteris". En tot cas, el també alcalde de Coll de Nargó ha puntualitzat que la visió de l'Alt Urgell és diferent a la de zones com la Cerdanya, el Pallars o l'Aran pel fet que, tot i disposar de dues estacions de nòrdic, veuen complicat per motius tècnics que la comarca pogués acollir competicions dels Jocs, bàsicament les d'esquí de fons o biatló. Això fa, indica, que el desig de ser-ne subseu "no sigui un factor tan determinant com en d'altres comarques" i que el que prioritzen és saber com l'esdeveniment podria ajudar a "accelerar" l'execució d'altres projectes pendents, al marge de l'àmbit purament esportiu.
De la seva banda, el secretari d'Estratègia, Informació i Coordinació Territorial de la Generalitat, Xavier Fornells, ha puntualitzat que els Jocs "no variaran el programa d'inversions previst", tot i que creu que la celebració de l'esdeveniment pot "ajudar a dinamitzar-lo i accelerar-lo". Fornells assevera que la visió del COI i la del Govern és "coincident" en la necessitat de "no fer res faraònic, sinó allò necessari que estava previst de fer", i conclou que el més important és "el dia després dels Jocs i l'oportunitat que representa pel Pirineu per donar-se a conèixer com a marca arreu del món".
A la compareixença de premsa Caula no ha donat detalls del projecte tècnic, una petició que han fet responsables polítics pirinencs -entre ells, l'alcalde de la Seu, Francesc Viaplana, i l'alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases- de cara a tenir arguments per poder-se posicionar a favor o en contra de la candidatura.
