Antoni Martí defensa el coprincipat malgrat que comporti "renúncies"

El cap de Govern d'Andorra, Antoni Martí, defensa el manteniment del sistema de coprincipat malgrat que comporti "renúncies". En el seu discurs de comiat davant el Consell General, Martí s'ha referit a la campanya endegada pels grups feministes de l'Alt Urgell i del Principat per la despenalització de l'avortament i ha descartat fer-hi canvis.

El dirigent andorrà va voler deixar clar davant l'hemicicle que "no és possible despenalitzar l’avortament i mantenir el coprincipat parlamentari", i va assegurar que "si algú ho sap bé" és ell mateix. A més a més, va subratllar que el manteniment d'aquest sistema polític és l'opció inequívoca d'una àmplia majoria parlamentària del país. Així, tot i reconèixer el malestar per les denúncies que això implica, sosté que "prendre decisions no és fàcil". 

Durant aquesta mateixa defensa de les institucions, informa El Periòdic, Martí va aprofitar per recordar que, si algú la vol proposar, la modificació de la Constitució és possible "amb un procediment relativament senzill si el comparem amb altres textos constitucionals". A més a més, va reptar els partits de l'oposició "que considerin que l’existència del coprincipat no compensa determinades limitacions" a proposar als votants "un canvi constitucional que converteixi Andorra en una república, i concórrer a les eleccions amb aquest programa".

El cap de Govern va defensar la modernitat de l’actual coprincipat, que és "el de 1993, i no pas el del 1278" i que "no existeix en virtut d’un contracte signat per dos senyors feudals en una notaria de Lleida, en el qual els andorrans no van tenir ni art ni part". Per Martí, el sistema actual "és fruit d’un acte de sobirania popular en què les andorranes i els andorrans van decidir que aquesta seria la forma de govern". Alhora, veu impossible que Andorra subsistís només amb un dels dos coprínceps.

Antoni Martí, tanmateix, també va defensar el paper històric d'aquest sistema en la subsistència d'Andorra com a país i creu que "gràcies als coprínceps episcopals, Andorra no es va veure afectada pel Tractat dels Pirineus, ni pel Decret de Nova Planta", ni tampoc va ser ocupada el 1942, quan els nazis havien envaït França.

En la seva intervenció, el cap de Govern va aprofitar per presentar com un dels èxits del coprincipat el model educatiu, perquè "sense els coprínceps no podrien existir a Andorra les escoles franceses ni les confessionals" ni tampoc el sistema espanyol, que no està directament vinculat a cap dels dos coprínceps però que considera que "va arribar a Andorra com un acte de mimetisme i de reequilibri".

L'oposició vol una visió "més àmplia"

El responsable de l’Executiu conclou que allò que està fora de lloc és "deformar la realitat i pretendre presentar Andorra com un Estat endarrerit o poc democràtic", com també insinuar "que a Andorra no hi ha separació entre l’Església i l’Estat", punt en el qual Martí va al·ludir directament al portaveu del PS, Pere López.

Al respecte, després de la sessió, López va reconèixer que el Partit Socialdemòcrata també està a favor de "mantenir el coprincipat" i que, per tant, el bisbe d'Urgell segueixi sent el cap d'Estat, però va defensar que, a diferència de la majoria parlamentària, no consideren que això sigui incompatible amb "defensar els drets de la dona en aquest model d’Estat". De la seva part, el conseller d'SDP, Víctor Naudi, va reclamar a Martí una defensa de les institucions "més àmplia" i no només del coprincipat.