Aprovat el protocol d'intervenció amb óssos al Pirineu que n'ha de permetre l'extracció si s'escau
El pla contempla l'expulsió d'exemplars considerats com a depredadors reiterats. Tot i això, el Govern no preveu la retirada de Goiat fins després de la hibernació i creu que encara en pot "modificar el comportament"
El Protocol d'intervenció amb ossos als Pirineus ja està aprovat. El document, segons les administracions que l'han redactat, respon a la voluntat de "consensuar una estratègia d'intervenció davant de possibles exemplars problemàtics". Així, el document es configura com l'eina per "prevenir i resoldre amb rapidesa i eficàcia, entre d'altres, casos de conflicte entre óssos i humans".
En el cas concret de Goiat, amb els antecedents d'atacs constatats durant el 2017 i el 2018 gràcies al seguiment amb collar GPS, aquest exemplar ja té actualment la consideració d'"ós reiteradament depredador". Malgrat això, la direcció general de Medi Natural no en preveu l'expulsió fins després del període d'hibernació i tampoc no ha garantit que es faci efectiva, malgrat la petició del territori, perquè aquest divendres han afirmat que prèviament "està previst reforçar les mesures aversives per intentar modificar el seu comportament". Els responsables del programa hi han afegit que "segons els resultats obtinguts, després de la valoració del Grup de Treball de l'Ós bru als Pirineus, es prendrà la decisió pertinent d'acord amb allò que estableix el Protocol per, si és el cas, capturar-lo i retirar-lo.
La Generalitat ha reconegut enguany que Goiat "ha manifestat un comportament depredador atípic" i han afirmat que "no es descarta cap opció i que aquesta decisió "requerirà un sòlid posicionament tècnic i un consens intergovernamental". El protocol l'ha impulsat la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d'Aran, i l'ha elaborat el Grup de Treball de l'Os Bru als Pirineus (format per tècnics del Ministeri de Transició Ecològica i dels governs de Catalunya, Aran, Aragó i Navarra).
Desenes de caps de bestiar morts
Segons dades del Govern, només fins a l'agost Goiat va matar 22 ovelles, 9 cavalls i eugues -la majoria al Pallars Sobirà i a l'Aran-, i una cabra, a banda de provocar danys en un 8 ruscos d'abelles. Durant la incursió que va fer a l'estiu en territori francès -i contradient el que auguraven les entitats ecologistes, que sostenien que això només passava a Catalunya- el polèmic exemplar encara va augmentar més la seva activitat depredadora i va protagonitzar 37 atacs a ovelles, un cavall i 5 arnes, segons han confirmat fonts del govern francès. Unes xifres que se sumen a les morts ja causades els dos anys anteriors.
El mes passat tècnics del Conselh Generau d'Aran li van canviar el collar de seguiment i, al cap de pocs dies, encara va provocar un altre atac a ovelles, una de les quals va morir. A més a més, els ramaders del territori denuncien des de fa temps que la problemàtica amb els óssos no es limita a Goiat i que els altres exemplars també ataquen el bestiar i suposen un perill per a la tradicional activitat de ramaderia extensiva.
El nou document distingeix tres fases d'intervenció: una primera de diagnòstic, seguiment i execució de mesures proactives i d'inici de mesures aversives (tot aplicant tècniques de dissuasió); una segona de captura i marcatge de l'exemplar (si no ho està ja, perquè en el cas de Goiat ja porta collar GPS) i de reforç de mesures aversives. Si el Grup de Treball decideix passar a la darrera fase perquè el comportament no millora, hi ha una tercera fase que preveu la captura i retirada de l'exemplar.
Més flexibilitat
El protocol inclou un apartat específic per a óssos alliberats i potencialment conflictius, i permet més flexibilitat a l'hora d'actuar tenint en compte el plus de responsabilitat de l'administració en aquests casos. Així, en el cas que aquest exemplar "pugui posar en risc la viabilitat del programa de consolidació de la població d'óssos en el seu conjunt", el Grup de Treball valorarà la conveniència i possibilitat de retirar l'exemplar.
El protocol defineix tres categories segons la seva conducta: l'os habituat, ós problemàtic (amb tres subcategories: condicionat per recursos tròfics humans, reiteradament depredador, i agressiu i perillós) i ós amb problemes. També defineix i recomana les característiques mínimes dels equips d'intervenció que cada comunitat amb competències en matèria de fauna protegida ha d'implementar en les zones de presència estable.
En l'elaboració del document s'han tingut en compte d'altres protocols adoptats en diverses poblacions d'Europa, com ara al Pirineu occità, als Apenins, als Abruços i a Grècia, en d'altres projectes d'alliberament d'óssos amb fons europeus.
