Arqueòlegs de la UB investiguen el campament de treballadors de la construcció de la presa de Talarn
El seu objectiu és "reconstruir" la vida quotidiana d'aquell indret al començament del segle XX. Tot i que en queden poques restes, s'ha determinat que una part dels productes emprats eren d'importació
En el cas dels maons emprats, provenen de les fàbriques Cucurny o Pibernat de Barcelona, però també n'hi havia molts que els van portar expressament des d'una fàbrica d'Escòcia. El mateix passava amb els licors, perquè molts provenien de destil·leries anglosaxones, i amb els medicaments per malalties, sobretot digestives o respiratòries. Per això, segons l'arqueòloga aquelles obres ja van ser un exemple de "gran globalització" en un moment en què, tot i que ja estava consolidat, el comerç internacional encara no era tan massiu i intensiu com ara.
Aquest moviment s'atribueix a que al començament principis de segle passat hi havia al Pallars Jussà una empresa internacional que estava construint una de les obres hidroelèctriques més grans d'Europa en aquell moment. Mitjançant l'anàlisi de la distribució dels materials en superfície, els estudiosos han pogut "intuir zones d'activitat" i corroborar tot allò que mostren les fotografies. Gallego ha dit que justament en aquesta campanya estan prospectant "una part on estaria ubicat l'hospital".
Aquesta recerca s'està fent mitjançant la Xarxa Vives d'Universitats, l'Institut Ramon Muntaner i l'associació de patrimoni hidroelèctric Pirineus Watt. A més de Laia Gallego, a la coordinació també hi pren part Queralt Solé, professora agregada al Departament d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona.
