Arran Alt Urgell s'escindeix del col·lectiu d'Esquerra Independentista
Els fins ara responsables locals han confirmat la ruptura i la seva incorporació a Horitzó Socialista, juntament amb d'altres assemblees locals. Ambdues parts addueixen diferències ideològiques per justificar la desvinculació
Escissió al col·lectiu d'Esquerra Independentista, tant a l'Alt Urgell com al conjunt de Catalunya. Els fins ara membres d'Arran Alt Urgell han publicat aquest cap de setmana un comunicat en què confirmen el seu trencament amb aquesta plataforma juvenil, creada ara fa deu anys, i la seva incorporació a un nou moviment que han batejat com a "Horitzó Socialista". A més d'Arran, l'EI inclou organitzacions com la CUP, Endavant i el sindicat COS, també amb presència a la Seu i la comarca.
Els grups locals que han impulsat aquesta desvinculació, i la creació d'un nou col·lectiu, han publicat un extens comunicat en què comencen justificant la ruptura perquè, segons asseguren, a nivell intern hi havia "diferències ideològiques i estratègiques que porten mesos fragmentant Arran", i subratllen que ara la ruptura ja és "total". Sobre aquestes diferències, en el text s'autodefineixen com a "militància comunista" i com a "bloc socialista", alhora que reconeixen que no tenien la independència com a prioritat i que el seu objectiu és "centrar-se en els debats ideològics" enfront del que qualifiquen de "línia conservadora" que, opinen, "ha seguit posant èmfasi en les formes". Al respecte, hi afegeixen que la resposta que van rebre de la direcció nacional era "l'expulsió i la tergiversació del relat per tractar d'impedir per tots els mitjans l'avanç" del que defineixen com a "tesis socialistes".
En aquest sentit, el comunicat diu que consideren que l'EI "arrossega limitacions del cicle polític anterior", en referència a la lluita per la independència de Catalunya, i opinen que "el nou cicle que s'inicia necessita la conformació d'un moviment socialista" que, afirmen literalment, "pugui dotar el proletariat de les eines necessàries per avançar cap a la seva emancipació". Per això, ja han anunciat la creació de la seva pròpia pàgina web.
Els perfils de Twitter i Instagram, buidats
Pel que fa justament a la presència a la xarxa, tot coincidint amb aquest anunci i per fer més visible aquesta divisió, els responsables d'Arran Alt Urgell han esborrat la totalitat del seu extens historial de publicacions a Twitter i tan sols hi han deixat el comunicat de ruptura amb aquesta organització. Quant al seu perfil d'Instagram, a banda d'aquest document, ara només hi apareixen les referències a l'ocupació que van dur a terme aquest juny passat en una antiga oficina bancària de la Seu, on afirmen que volen muntar-hi un "casal socialista". En canvi, al perfil del grup a Facebook, de moment encara hi apareixen un gran nombre de publicacions i accions que han fet al llarg dels darrers anys.
Comunicat d'Arran
En relació amb aquesta ruptura, que ja va transcendir ara fa dues setmanes, des de la direcció nacional d'Arran han emès aquest juliol un altre comunicat, en el qual acusaven els impulsors del nou moviment de no compartir ni el projecte de l'EI ni tampoc "la formulació d'una proposta revolucionària socialista, independentista i feminista als Països Catalans". Alhora, criticaven el fet que seguissin utilitzant el nom d'Arran a les xarxes socials malgrat voler-se'n desvincular. En aquesta nota, Arran també afirma que és habitual "que apareguin crítiques" en organitzacions com aquesta, i que la seva tasca és "vehicular-les", però asseguren que el cas dels grups escindits "aquestes crítiques no tenen voluntat de construir" i deriven "en postures cada cop més rígides, immòbils i a la llarga irreconciliables". També asseguren que el que han fet des de la direcció és "refermar-se" en els seus "fonaments ideològics i estratègics" que són, afirmen, "l'emancipació social, nacional i de gènere".
Des de l'entitat juvenil també han reconegut que aquesta escissió, i la creació d'Horitzó Socialista, "és l'expressió final de la situació de tensió que des de fa mesos pateix Arran, marcada per la reobertura i imposició de debats de forma reiterada". I acaben afirmant que "no es pot debatre amb qui no vol ser convençut", que això passa quan "es traspassen els espais de debat polític per deslegitimar i inhabilitar les decisions de tota l'organització", i que "un trencament sempre és una mala notícia".