Artur Blasco impulsa la recuperació del rabequet
L'instrument de corda, originari de l'Àsia central, va arrelar al Pirineu al segle XII El petit violí ha estat tradicionalment utilitzat pels pastors i per a cançons populars o religioses
Artur Blasco està impulsant la recuperació del rabec o rabequet, un antic instrument de pastors que s'havia perdut al Pirineu. És un petit violí que té la caixa de ressonància feta de carabassa, tapada amb pell d'animal, cordes fetes amb els budells i l'arquet amb què es toca amb cua de cavall.
El musicòleg i impulsor de la música pirinenca afirma que "només la seva composició ja indica que és un instrument de pastors o de gent que menava algun ramat". Blasco ja fa uns anys que el toca i ara ha començat a ensenyar-lo a tot aquell que s'interessa per ell.
El rabequet prové de les cultures de centre d'Àsia D'allí va passar al nord d'Àfrica i amb les invasions musulmanes va entrar a la península. A partir d'aquí, amb les transhumàncies, seguint les carrerades o les cabaneres, es va anar escampant, per Catalunya i el Pirineu, on es va implantar fortament a partir del segle XII amb els cabaneres que provenien de Foix per la vall del Querol, a la Cerdanya.
Amb el rabequet, explica Blasco, es canten tot tipus de peces: cançons de ronda, de colla o religioses. L'instrument va rebre la influència de l'església, ja que "moltes de les cançons que s'hi interpreten són d'ermitans, cantaires, de miracles, vides de sants, però també s'havia utilitzat per fer balls o música".
Blasco va descobrir el rabequet fent un estudi sobre cançons del Pirineu ja que una dona cantava una cançó que parlava de un pastor que tocava aquest intrument. El músic alturgellenc explica que el va trobar "viu" en una convenció a Perpinyà en què un músic, Chema Puente, de Cueta (Cantàbria) el tocava i li va dir que allí no s'havia perdut mai. Més tard va localitzar un músic empordanès, Sedo Garcia, que en fabrica i toca.
