Associacions d'usuaris de banca exigeixen que les entitats financeres garanteixin l'atenció presencial en àrees rurals

Associacions d'usuaris de banca han denunciat públicament la pèrdua de sucursals bancàries al llarg dels darrers anys i les molèsties que això suposa per als clients, especialment en zones rurals, després que aquesta setmana passada el Senat va aprovar una moció defensada per la senadora lleidatana d'ERC Sara Bailac per exigir que les entitats financeres garanteixin els seus serveis de manera presencial a les zones menys poblades com és el Pirineu.

En aquest debat es va exposar que Catalunya ha perdut molt més de la meitat de les oficines bancàries des del 2008: s'ha passat de 8.155 a les 2.582 actuals, una retallada radical que arriba al 64%. Això provoca que actualment més de 200.000 catalans s'hagin de desplaçar almenys cinc quilòmetres per accedir a un caixer automàtic, segons reconeix el Banc d'Espanya en els seus darrers informes. Les associacions d'usuaris apunten a la concentració bancària com a principal causa d'aquest fenomen que, segons alerten, agreuja el problema de "l'exclusió financera".

Les mateixes organitzacions qüestionen l'estratègia de "digitalització" dels bancs, accelerada per la pandèmia i que no tothom pot seguir,  i conclouen que "s'està expulsant a gent del sistema", segons lamenta la presidenta d'Asufin, Patricia Suárez, qui també exigeix un paper més actiu de l'administració.

De la seva part, el portaveu de FACUA, Rubén Sánchez, comprèn que "la digitalització és real", però que "no podem obviar que hi ha un percentatge de la població que encara necessita acudir a una oficina". Sánchez acusa les entitats de "voler minimitzar despeses devaluant l'atenció que rep el client". Per a les diferents agrupacions consultades per l'ACN, la digitalització en ella mateixa no és una mala notícia, però totes critiquen que la velocitat a la qual s'està implementant "no és assumible per a tothom" i que "hauria de tenir dues velocitats". La primera que seria la que ja estan duent a terme les entitats, mentre que l'altra hauria de tenir en compte els col·lectius acostumats a fer gestions de forma presencial.

De fet, Suárez critica que a bona part dels usuaris financers "se'ls està forçant a utilitzar mecanismes 'online' que fins i tot són complicats per als usuaris més avesats a les noves tecnologies" i que "moltes vegades les aplicacions no són ni amables ni senzilles". Per això, defensa que les entitats financeres "haurien de dedicar més esforços al fet que les aplicacions siguin més accessibles".

Problemes tant en àrees rurals com a les ciutats

En relació amb el problema de l'exclusió financera, que afecta sobretot zones rurals i de muntanya com el Pirineu, des d'Asufin assenyalen dos tipus de problemes. D'una banda, hi ha l'anomenada "Espanya buidada", on el tancament d'oficines ha obligat moltes persones a haver-se de desplaçar lluny del seu municipi per tenir accés a una oficina bancària.

L'altre problema, però, es dona a les ciutats on, arran de la concentració, moltes oficines han hagut de tancar per evitar duplicitats i això provoca que hi hagi "persones que abans tenien una oficina a cinc minuts i que ara han de caminar mitja hora, i això és greu", tenint en compte les creixents dificultats de mobilitat en ciutats com Barcelona.

Pressió sobre els treballadors

La concentració bancària va més enllà de l'exclusió financera i també acaba repercutint en la pressió que pateixen els treballadors del sector. Després dels grans ERO d'aquest 2021 i del tancament d'oficines, els sindicats denuncien que les plantilles experimenten "més tensió" i que "moltes vegades" pateixen els "problemes de tracte amb els clients, que perden els nervis" i ho acaben pagant amb ells, segons comenta el responsable del sector financer estatal d'UGT. Víctor Miravete.

La reducció dels horaris d'atenció al client i una menor quantitat d'oficines sovint acaba provocant fins i tot cues a l'exterior dels caixers. Alhora, denúncia una "pèrdua de qualitat" en el tracte amb els usuaris, ja que cada treballador ha d'atendre cada cop més gent en un espai més reduït de temps. I de vegades, en oficines molt petites pel volum de gent que han d'atendre, fins i tot en capitals de comarca. Això els provoca la sensació "que les entitats bancàries només volen venedors", que es perd el tracte humà i que "tot allò que no es tradueixi en vendes, com que no és mesurable, no els aporta valor".

Exigeixen que el Govern espanyol obligui la banca a augmentar l'atenció personal

Si bé totes les veus consultades indiquen que el sector bancari podria destinar més esforços a corregir els problemes relacionats amb l'exclusió bancària, també reclamen un paper més actiu a l'administració. Així, en la mateixa línia del que ha aprovat el Senat, exigeixen al Govern espanyol que "forci la banca a tenir dies d'atenció personal, ja sigui amb més oficines pròpies o a través d'oficines de tercers". Sánchez planteja que "fins i tot es podria obligar la banca a arribar a acords amb Correus perquè els usuaris poguessin utilitzar les seves oficines per fer moviments bancaris".

La campanya 'Sóc gran, no idiota' recull 600.000 signatures

De la seva banda, Suárez proposa que l'administració contracti aquells bancs que ofereixin millors serveis i que "no abandonin a la població i tractin bé a la gent gran", perquè "cal exigir-los molt més". Fins ara, les associacions han mostrat la seva preocupació per la falta de resposta del govern espanyol en relació amb aquesta qüestió. Aquest dimarts mateix, la vicepresidenta i Ministra d'Assumptes Econòmics de govern espanyol, Nadia Calviño, ha celebrat una trobada amb l'impulsor de la campanya 'Sóc gran, no idiota', Carlos San Juan, qui li ha lliurat 600.000 signatures per denunciar la manca de solucions per a la població afectada per l'exclusió financera.