Aturada general a la Seu i arreu del Pirineu en protesta per les càrregues policials de l'Estat

Centenars de persones han sortit novament al carrer per quart dia consecutiu a la Seu i arreu de l'Alt Urgell durant aquest dimarts, en aquesta ocasió amb motiu de l'aturada general convocada en protesta per la repressió comesa per la Policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el referèndum de l'1 d'octubre. El tall de carreteres, el tancament de comerços i la presència de col·lectius de diversos serveis públics han estat els elements més visibles d'una jornada de mobilització constant en defensa de la democràcia i de la sobirania de Catalunya.

L'aturada ja ha començat a primera hora del matí, quan els primers manifestants s'han situat al peu de la carretera N-260, a l'entrada oest de la Seu, i a l'inici de la carretera N-145, prop de la rotonda d'Andorra. Més tard, però, a partir de les 10 s'hi han afegit un gran nombre de veïns i veïnes, encapçalats per una pancarta amb el lema 'Defensem la República, aturem la repressió'. Prèviament s'havien reunit a la plaça de Catalunya, des d'on han marxat fins a la cruïlla de les avingudes del Valira i del Salòria, on s'han aturat just al costat de la comissaria de la Policia Nacional a la Seu. Tot seguit, els manifestants s'han repartit en dos grups i han multiplicat en pocs minuts el gruix de concentrats en tots dos talls viaris. Els pagesos també s'hi han sumat tot instal·lant bales de palla i remolcs a la calçada, juntament amb els treballadors i la direcció del Sant Hospital, que prèviament havien fet una altra concentració a la porta del centre mèdic.

Al llarg del migdia i la tarda s'han viscut moments de tensió per les queixes dels conductors aturats a la carretera, especialment dels treballadors fronterers que havien de desplaçar-se a Andorra i que no ho han pogut fer o bé han arribat tard. Davant les protestes de molts vehicles, els manifestants han acordat amb els Mossos d'Esquadra obrir puntalment la via cada dues hores, en franges d'entre cinc i deu minuts, però han mantingut el bloqueig fins a dos quarts de cinc de la tarda. Sí que s'ha facilitat en tot moment els moviments dels serveis d'emergències. La resta de conductors, sobretot els qui no feien desplaçaments imprescindibles, han acceptat el tall amb resignació o bé han buscat alternatives, i alguns fins i tot hi han mostrat el suport tot exhibint estelades i fent sonar el clàxon.

Davant de la protesta, la Policia Municipal de la Seu ha informat els conductors dins del nucli urbà i ha recomanat des del matí evitar els desplaçaments llargs no imprescindibles, tenint en compte que "també s'han organitzat talls de carretera en d'altres comarques i, per tant, més endavant es tornarien a trobar aturats".

Protestes arreu

De fet, arreu de l'Alt Pirineu i de Catalunya els talls de carretera s'han comptat per desenes. A l'Alt Urgell mateix, al migdia els veïns d'Oliana han sortit en bloc des de la plaça de la Reguereta per manifestar-se per la carretera C-14 fins a la sortida de la vila, amb una pancarta encapçalada per una frase del poeta valencià Vicent Andrés Estellés: "No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu". A Organyà s'ha dut a terme una protesta semblant, amb la participació de famílies senceres, i a Coll de Nargó els veïns s'han trobat a la cruïlla de la C-14 i han llegit un manifest acompanyats de l'alcalde, Martí Riera. Més avall, a Ponts, els veïns han tallat les carreteres que hi conflueixen després que diumenge havien acomiadat al crit d'"assassins" la Guàrdia Civil per la seva actuació al municipi i a d'altres poblacions de la plana de Lleida. Tot plegat ha generat trànsit lent a tota la C-14.

A la Cerdanya s'han viscut mobilitzacions poc o gens habituals a la comarca, com ara el tall de l'accés al túnel del Cadí al llarg del dia. Davant de l'àrea de servei, els manifestants han pintat amb grans lletres la paraula 'Independència' a la calçada. També s'ha tallat la circulació a la rotonda de l'N-260 a Bellver, a la C-162 a Alp i a l'antiga duana de Puigcerdà, on a l'altre costat de la frontera, a la Guingueta d'Ix la Gendarmeria francesa ha desviat el trànsit per precaució.

Al Pallars, l'Assemblea Pagesa s'ha situat a la carretera N-260, a l'entrada de Sort, i també a la confluència de l'Eix Pirinenc i la C-13 a la Pobla de Segur. Pel que fa a d'altres comarques veïnes, també s'ha fet talls a la C-55 a Solsona i a la C-16 i la C-26 a Berga. I Vielha s'ha viscut una manifestació amb 300 assistents, una xifra inusual en protestes organitzades a l'Aran.

Concentració sense precedents

A la Seu, la jornada s'ha completat amb una manifestació pels carrers de la ciutat, que ha culminat amb una nova concentració multitudinària davant l'Ajuntament, la cinquena en menys de dues setmanes, en la qual també hi han participat veïns d'altres municipis, molts dels quals lluïen estelades i pancartes reclamant la independència de Catalunya. L'acte ha omplert a vessar una altra vegada la plaça dels Oms i s'hi han sumat també pagesos d'arreu de l'Alt Urgell, que prèviament han fet una marxa de tractors per la carretera des d'Oliana i per dins de la capital comarcal.

Enmig dels discursos s'ha viscut una nova imatge històrica quan tots els manifestants han alçat els braços i s'ha guardat un escrupulós minut de silenci com a condemna a les agressions policials. A la concentració i la manifestació prèvia tampoc hi han faltat els Bombers, que en aquesta ocasió també venien d'arreu de l'Alt Urgell. Al capdavant de l'acte hi havia representants del PDeCAT, ERC, la CUP, Catalunya en Comú, l'ANC i Òmnium, envoltats de les pancartes utilitzades durant la jornada amb lemes com ara 'Els carrers seran sempre nostres', 'Tot el poder per al poble' i 'No a la violència, sí a la democràcia'.

Des de davant de l'Ajuntament s'ha llegit un manifest del Comitè de Defensa del Referèndum, que ha destacat l'èxit de l'aturada, amb l'adhesió de pràcticament tots els comerços i establiments de la Seu i dels serveis públics de la ciutat. En el text s'ha proclamat que "diumenge aquest poble es va autodeterminar en la defensa civil i social d'un referèndum, va resistir una vergonyant violència policial planificada militarment i deliberadament repressiva i va mostrar el pitjor d'un Estat que ens nega el dret a decidir democràticament, lliurement i pacificament". El col·lectiu ha denunciat que el Govern espanyol "fa ús de la violència institucional per intentar evitar-ho perquè saben que en condicions democràtiques fa anys que han perdut, per això imposen l'estat d'excepció". En contraposició, ha elogiat la reacció de col·lectius com ara bombers, estibadors, estudiants, sindicalistes, pagesos, famílies i especialment la gent gran "que ens han deixat el testimoni d'una dignitat magnífica". Alhora, recorden que "tothom marxaria d'un lloc on el maltracten i no el respecten".

La presidenta de l'ANC Alt Urgell, Maria Mas, ha advertit de l'estratègia del Govern espanyol, que "diumenge ens va pegar, també a gent gran, perquè ens hi tornessim, i continuen provocant perquè ens hi tornem", un fet que atribueix a que "no tenen arguments". Per això, ha fet una crida a "no donar-los la imatge que volen". Mas ha acabat referint-se a una frase de Nelson Mandela: "Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la policia derrotaran els qui lluiten amb la justícia del seu costat".

L'alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha agraït "a tota la gent de la Seu que aquests dies està a l'alçada per reivindicar allò que són els nostres valors, els nostres anhels i la nostra democràcia". Batalla ha fet un prec als assistents per "controlar els impulsos" i mantenir "la mateixa actitud de pau, respecte i solidaritat expressada aquests dies" perquè augura que "els propers dies seran complicats, com ho han estat aquests dies, i hi haurà noves provocacions i tensions". Batalla conclou que "si som pacífics som més forts, i si som més forts guanyarem", perquè "avui en el relat internacional Catalunya és a tots i cadascun dels mitjans, els quals expliquen la vergonya que l'Estat espanyol ha de suportar".

Finalment, el col·lectiu de pagesos de l'Alt Urgell ha condemnat "de forma enèrgica, alta i clara tota la violència generada per l'Estat espanyol, emparat en el seu govern, contra els veïns dels nostres pobles i ciutats que l'únic que volien era votar". Uns fets que, adverteixen, "no cauran mai en l'oblit". Els agricultors i ramaders han agraït "la valentia dels més de dos milions de persones que es van expressar a les urnes i especialment aquells a qui se'ls va usurpar el vot, als voluntaris, alcaldes, alcaldesses i treballadors públics que ho van fer possible". La pagesia exigeix "el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional, que no pot seguir mirant cap a una altra banda i fent veure que a Catalunya no ha passat res".