Augmenta prop d'un 19% en tres anys el nombre d'empreses d'esports d'aventura

Les empreses d'esports d'aventura i turisme actiu a la demarcació de Lleida no han deixat de créixer, tot i la pandèmia, i des del 2019 han augmentat en un 18,86%, amb la incorporació de 43 nous negocis en aquest àmbit. Així, s'ha passat de les 228 firmes d'ara fa tres anys a les 271 actuals. A més a més, en comparació amb ara fa quatre anys la xifra s'ha doblat, atès que al 2018 n'hi havia només 144.

La immensa majoria són a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran. En aquest sentit, a la regió pirinenca se supera àmpliament els 220 negocis, si es té en compte que el còmput fet per la Diputació de Lleida no inclou la part de Cerdanya que forma part de la demarcació de Girona. Per comarques, segons aquest recull del Patronat de Turisme provincial, el Pallars Sobirà segueix sent la que té més activitat de turisme actiu (67 empreses), seguida de l'Aran (38). A la Cerdanya, només comptant els municipis de la Batllia i el Baridà, n'han comptabilitzat 26, a les quals cal sumar les que hi ha a la resta de la comarca, especialment als municipis d'Alp i Puigcerdà. Pel que fa a la regió de Ponent, n'hi ha registrades un total de 53, de les quals 12 són al Segrià, 11 a la Noguera i 11 més a l'Urgell.

Aquesta temporada el Patronat i el sector mateix preveuen superar les xifres d'abans de la pandèmia (l'any 2019), que es va tancar amb 767.789 serveis contractats, i situar-se per sobre dels 800.000.

Projecte per categoritzar la qualitat de les empreses

El Patronat de Turisme ha fet l'acte inaugural de la temporada a Llavorsí, amb la presència, entre d'altres, del president de la Diputació, Joan Talarn, el vicepresident tercer i diputat de l'Alt Urgell, Antoni Navinés, i el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús.

Com a novetat, la vicepresidenta de l'ens turístic provincial, Rosa Pujol, ha explicat que actualment s'impulsa un treball per categoritzar les empreses i atorgar un segell que certifiqui les empreses d'activitats aquàtiques, principalment les de ràfting, de la mateixa manera que la categoria dels hotels es distingeix amb estrelles o la dels allotjaments rurals amb espigues. Pujol ha dit que "aquest certificat ha de regular la seva categoria i qualificar aspectes com ara les instal·lacions, la titulació dels monitors o el material tècnic homologat". A aquests apartats s'hi afegirà un nou vessant, propiciat per la pandèmia: el de l'ordre, la neteja, el protocol sanitari i la reglamentació.

Prèviament, l'associació estatal espanyola d'Empreses de Turisme Actiu (ANETA) es va crear un segell de qualitat propi, però no va obtenir els resultats esperats pel sector. Per això, ara es vol impulsar aquesta distinció pròpia catalana.

Predomini dels clients catalans

El client que practica activitats de turisme actiu i esports d'aventura al Pirineu continua essent majoritàriament de Catalunya mateix (el 65% del total) i, sobretot, de l'àrea de Barcelona (74% dels clients catalans), seguit dels usuaris de la demarcació de Lleida (13%) i de Tarragona (10%), mentre que la presència de visitants de Girona és menor (3% dels clients del país).

Un 20% de clients ve de la resta de la península, sobretot de l'àrea de Madrid, el País Basc i el País Valencià, que representen en tots tres casos un 30%, per tant, concentren el 90% del grup de clients espanyols. Finalment, els usuaris de la resta d'Europa i del món representen el 15%. Sobre aquest darrer grup, el sector espera que enguany es comenci a recuperar alguns dels visitants més significatius com són els d'Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica, França i fins i tot els Estats Units.

Més de 2.000 llocs de feina, prop de la meitat temps complet

L'any 2019 el turisme actiu i els esports d'aventura van ocupar un total de 2.016 persones, de les quals 822 van treballar a temps complet; 349, a temps parcial, i 845 eren personal autònom o freelance. L'impacte econòmic d'aquest sector va ser l'any 2019 de 108,65 milions d'euros (considerant els ingressos procedents de l'activitat mateixa, l'allotjament i la restauració), dels quals prop d'una tercera part, 32,86 milions, van ser directament de la contractació de les activitats.

El president de l'Associació d'empreses d'esports d'aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha dit que han de seguir fent feina per mantenir-se com a "destí de qualitat" d'esports d'aventura en l'àmbit estatal i europeu. Dolcet s'ha mostrat satisfet per la proposta del Patronat de Turisme de certificar la qualitat que ofereixen. El representant del sector ha sentenciat que a la comarca són "els líders de l'Estat pel que fa a oferta" i volen continuar mantenint aquest lideratge, també en realització de serveis.

Augmenta prop d'un 19% en tres anys el nombre d'empreses d'esports d'aventura. A l'#AltPirineu i #Aran actualment n'hi ha més de 220: https://t.co/wQG397wPr1#AltUrgell #PallarsSobirà #Pirineu 📷 ACN pic.twitter.com/OrWuZyJ5oh

— RàdioSeu (@RadioSeu) May 10, 2022