Ausàs defensa la nova organització territorial de Catalunya

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, defensa avui en el seu blog personal la nova organització territorial de Catalunya, que qualifica com “una de les reformes més importants que està promovent el Govern de la Generalitat”. El titular de Governació surt al pas alhora de les declaracions de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que afirmava aquest divendres que a les Terres de Lleida no els afavoreix separar-se del Pirineu.

Per Ausàs, la creació de les vegueries ha estat sempre un debat viu “en bona part, per les disfuncions que ha presentat el model existent actual de superposició d’estructures polítiques i administratives, i la confusió de competències d’algunes institucions”. El polític urgellenc no dubta en afirmar que el camí per assolir la nova divisió territorial serà “llarg i feixuc”, però permetrà funcionar al país “com una xarxa amb un gran potencial econòmic, polític i social”.

Ausàs destaca entre les raons que valora el Govern per tirar endavant la reforma, el fet que “el territori és dinàmic, i requereix d'atencions que influeixen directament en la configuració territorial del país”. També indica que “la nova organització en vegueries ha de fer funcionar millor el país, garantint la prestació d'uns serveis públics de qualitat, a través d'una administració propera i incrementant la participació ciutadana”. Per últim, indica que “el catalanisme polític exigeix la superació de la divisió provincial, i ho exigeix des del marc estatutari vigent que ens obliga a substituir les diputacions pels consells de vegueria”.

En opinió del conseller català, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, se situa fora d'aquestes tres raons d’ampli consens polític quan declara que la vegueria del Pirineu i Aran no és necessària. I afirma: “Creure en el Pirineu és creure en l’equilibri territorial, reduir les desigualtats i promoure la cohesió territorial i social. Amb el reconeixement del Pirineu i, per extensió, de la resta de vegueries, apostem també per una manera d’entendre el país no radial”.