Avança la candidatura de la catedral de la Seu com a Patrimoni Mundial un cop inclosa a les llistes indicatives de la Unesco

La candidatura transnacional per al Patrimoni Mundial de la Unesco sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat d'Andorra, entre els quals hi ha la catedral de la Seu d'Urgell, continua avançant el seu procés de tramitació. Un dels darrers passos més destacats ha estat la inclusió del projecte, ara fa un mes i per part dels tres estats implicats (Espanya, Andorra i França), en les llistes indicatives de l'organisme. Precisament, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha lloat el "treball conjunt" que s'ha dut a terme fins ara en el marc de la seva visita institucional a l'Alt Urgell, on ha presidit la reunió constitutiva de la Comissió Territorial de Patrimoni de l'Alt Pirineu, aprovada pel Govern a finals d'any.

Ponsa ha reconegut que els processos per assolir aquest tipus de reconeixements patrimonials són llargs, però ha dit que el fet que totes les parts s'hi estiguin implicant contribueix a accelerar-ho. Sobre aquesta qüestió, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, ha definit el projecte com una "carrera de fons" i ha detallat que s'estan seguint tots els passos, amb la qual cosa creu que el procés per bastir la candidatura s'allargarà quatre o cinc anys.

El projecte transnacional entre Andorra, la Seu d'Urgell i la localitat francesa de Foix va néixer fa més de cinc anys i els monuments inclosos fins al moment són Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol, Sant Miquel d'Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d'Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda, la Casa de la Vall, el Castell de Foix i la catedral de la Seu d'Urgell.

Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de l'Alt Pirineu

La consellera Ponsa ha assistit aquest dijous a la constitució de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de l'Alt Pirineu, que ha celebrat la seva primera reunió a la Seu d'Urgell. Ponsa ha ressaltat la seva importància i ha explicat que, d'aquesta manera, es dóna resposta a una reivindicació d'aquestes comarques. També ha afegit que, amb aquesta descentralització, les propostes que es plantegin es podran abordar d'una forma més ràpida.

Ponsa ha afegit que la Comissió Territorial de Patrimoni de l’Alt Pirineu “situa les decisions sobre la cura del patrimoni al lloc on li pertoca: a la gent del Pirineu”. En declaracions en roda de premsa ha volgut també fer un agraïment a l’exalcalde de la Seu, Albert Batalla, "que va començar a lluitar fa uns anys el que ara celebrem".

"Indignació" per la nova sentència contra el Museu de Lleida

Tot coincidint amb aquesta reunió a la Seu d'Urgell, Àngels Ponsa s'ha referit a la sentència judicial que obliga el Museu de Lleida, aquest dijous mateix, a lliurar 111 béns al Bisbat de Barbastre. Ponsa ha carregat contra aquestes decisions de la justícia espanyola i afirma que l'acataran amb "indignació i un disgust profund", contra la voluntat tant del museu com de la Generalitat, si bé admet que no hi veuen alternativa davant les "amenaces penals i econòmiques" que ja s'han pogut veure en l'altre litigi recent amb l'Aragó, el de les obres d'art de Sixena.

La consellera conclou que la decisió judicial és totalment polititzada i confia que els recursos presentats donin la raó a l'equipament lleidatà. Ponsa també ha dit que, quan acabin les obres a la Sala Gòtica d'aquest museu, començaran a arribar les peces de "primera magnitud" provinents del MNAC per "poder mantenir el relat de la Franja a Lleida".