Avancen els tràmits del decret per revisar la inundabilitat dels càmpings

El Parlament ha convalidat aquest dimecres el nou decret del Govern de mesures urgents per comprova la viabilitat i el risc d'inundabilitat dels càmpings a Catalunya. Una mesura que afecta especialment el Pirineu, on se situen la gran majoria de càmpings ubicats a prop d'un riu. Precisament en les mesures que s'ha incorporat al redactat definitiu hi ha la previsió, ja anunciada recentment per la Generalitat, d'instal·lar nous radars meteorològics en tres punts estratègics de l'Alt Pirineu -la Peülla, el Pic de l'Orri i la Tosa d'Alp- per poder preveure millor possibles inundacions.

En aquest nou tràmit parlamentari la norma ha estat acordada per àmplia majoria: hi han votat a favor el PSC, Junts, ERC, el PPC, Comuns i Aliança Catalana, que en conjunt representen 120 dels 135 escons. Només hi ha votat en contra Vox, que suma 11 diputats, i s'ha abstingut la CUP, que té 4 electes.

Aquesta era la segona vegada que el decret arribava al Parlament, després que Govern va haver de retirar el primer en no trobar prou suports a la cambra. I és que el text inicial havia estat clarament rebutjat pels afectats, que denunciaven que a efectes pràctics comportaria el tancament de molts dels càmpings actuals. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha admès aquest dimecres que "no van començar bé" amb el sector, però ha celebrat que es pogués "crear un marc de confiança" per a acabar fent-lo possible. Parlón defensat que la nova norma "reforça el sistema de Protecció Civil", que "ho fa de la mà del sector" i que "dona garanties de viabilitat i de protecció de les persones".

El decret convalidat, que es va impulsar arran d'episodis com els aiguats d'ara fa un any a les Terres de l'Ebre i sobretot al País Valencià, crea ara una comissió tècnica encarregada de comprovar la viabilitat de la gestió del risc d'inundació dels càmpings. Aquest òrgan haurà d'establir quins recintes estan afectats i iniciar els procediments de comprovació de la seva viabilitat. També es constituirà una Comissió de Govern de Càmpings, que resoldrà els procediments, i un Consell Assessor i de Participació, conformat per administracions locals, sector i experts independents.

Algunes de les mesures són tecnològiques, com els sistemes d'alerta primerenca. Aquests mitjans es basaran en les dades proporcionades per l'ACA i el Meteocat pel que fa a pluges i cabals dels rius. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu que aquesta predicció millorarà un 90% al Pirineu, una de les zones més afectades, gràcies als tres nous radars meteorològics a la Peülla, el Pic de l'Orri i la Tosa d'Alp.

Vistiplau del sector

La Federació Catalana de Càmpings ha valorat positivament l'entesa a què s'ha arribat ara amb el Govern i els grups parlamentaris. La presidenta del sector a la demarcació de Lleida, Cel Feliu, celebra especialment que el text consensuat "atorgarà al sector una major seguretat jurídica" i recorda que "la primera versió era molt restrictiva i molt difícil de posar en marxa", motiu pel qual s'hi van oposar frontalment. En canvi, indica, la nova versió "diu com s’ha de valorar cada cas i cada càmping en particular, i també com s’han de posar en marxa els sistemes d’alerta primerenca".

També destaquen la importància dels radars meteorològics, perquè poden fer més viables i fàcils d'evacuar les àrees teòricament més perilloses per la proximitat al riu. En aquest sentit, la representant del gremi ha recordat que, de fet, l’Associació de Càmpings de Lleida -que té la majoria dels seus associats al Pirineu- fa més de 30 anys que lluita per tenir un marc jurídic clar, amb el qual poder treballar, i que fins ara no s'hi havia avançat "perquè les administracions no es posaven d’acord sobre com s’havia de posar en marxa”. 

Avança també la proposició de llei sobre atenció pal·liativa pediàtrica, presentada per Jordi Fàbrega

D'altra banda, aquest dimecres el Parlament ha acordat continuar el tràmit de la proposició de llei sobre l'atenció pal·liativa pediàtrica integral, impulsada pel grup parlamentari de Junts. Cap grup no ha presentat esmenes a la totalitat. Ara es debatrà en ponència i comissió abans que torni al ple perquè en faci la votació final.

Aquesta proposició l'ha defensat el diputat urgellenc Jordi Fàbrega, que davant la cambra ha explicat que l'objectiu és "reconèixer, protegir i regular per llei el dret de tots els pacients pediàtrics a rebre atenció pal·liativa, sense cap discriminació, amb equitat territorial i amb un enfocament orientat a alleugerir els patiments associats a la malaltia i a incrementar la qualitat de vida dels infants i adolescents i les seves famílies". Segons l'exposició de motius, s'estima que a Catalunya hi ha entre 5.300 i 9.300 pacients potencials que necessiten aquesta atenció, aproximadament.

El text de la proposició de llei també estableix els deures dels professionals i les garanties que les institucions sanitàries han de proporcionar. Jordi Fàbrega ha defensat que les cures pal·liatives no acompanyen els malalts a morir sinó "a viure de la millor manera possible" en un context de malalties greus i incurables. El diputat també ha demanat als grups que no demorin els tràmits parlamentaris. El parlamentari pirinenc ha indicat que actualment aquesta possibilitat "no està regulada en cap lloc de l'Estat espanyol", però recorda que Catalunya ja ha estat "pionera" amb la xarxa desplegada a partir del 2020.

Junts va registrar la proposició després que el Servei Basc de Salut (Osakidetza) amonestés el pediatre Jesús Sánchez Etxaniz, especialista de cures pal·liatives a l'Hospital de Cruces de Bilbao, per haver atès fora del seu horari de feina una nena de quatre anys que estava en el procés final de la seva vida.