Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Menys naixements a l'Alt Pirineu i Aran durant l'any 2021

Menys naixements a l'Alt Pirineu i Aran durant l'any 2021

En total van néixer 424 nadons, una davallada de l'1,9% en relació amb el 2020 i del 10,6% respecte al 2019, any previ a la pandèmia. A l'Alt Urgell la xifra va ser de 116 nounats. Els noms de noi més posats són Jan i Pau, mentre que Jana i Nora han estat els més triats per a noia
Peus d'un nadó (Foto: Gencat)
21/07/2022 10:55

L’any 2021 van néixer a l’Alt Pirineu i Aran 424 nadons, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest valor representa una disminució de l’1,9% en relació amb les dades definitives del 2020, en què hi va haver 432 naixements (+8). Si es pren com a referència el 2019, any previ a la pandèmia, el descens és encara més elevat, ja que llavors hi va haver 469 naixements, un 10,6% més.

La disminució de nounats dels anys 2021 i 2020 reflecteix l’impacte de la COVID‑19, però s’inscriu en una tendència de descens de la natalitat que ha estat continuada en les dues darreres dècades. Per comarques, a l’Alt Urgell el número de naixements va ser l’any passat de 116. Pel que fa a la resta de Pirineu, a l’Alta Ribagorça en van ser 20; a l’Aran, 51; a la Cerdanya, 124; al Pallars Jussà 69 i al Pallars Sobirà, 44.

A Catalunya van néixer el 2021 un total de 57.704 nadons vius, un 1,3% menys que el 2020. L’àmbit de Ponent (‑5,3%) i el de les Comarques Gironines (-4,8%) són els que en registren una major disminució, mentre que l’Àmbit Metropolità registra el menor descens (‑0,4%). En tots aquests territoris les xifres de naixements són inferiors a les de l’any 2019, previ a la pandèmia de la COVID-19.

Els naixements segons la nacionalitat de les mares

Pel que fa a la nacionalitat de les mares, a l’Alt Pirineu un total de 303 dels nadons nascuts vius el 2021 són fills de mares de nacionalitat espanyola i 121 són de mares de nacionalitat estrangera, amb un percentatge del 28,5%. A l’Alt Urgell, aquest percentatge és lleugerament superior, d’un 29,3%, tenint en compte que dels 116 naixements comarcals, 82 corresponen a mares de nacionalitat espanyola i 34 a mares d’una altra nacionalitat.

A Catalunya, 39.428 dels nascuts vius el 2021 són fills de mares de nacionalitat espanyola (un augment de 175 nascuts vius, el 0,4%) i 18.276 són de mares de nacionalitat estrangera, 935 menys que l’any anterior, dada que representa un descens del 4,9%. En termes relatius, el nadons de mare estrangera representen el 31,7% dels nascuts vius.

La fecunditat de les dones estrangeres és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, i el nombre de fills per dona és d’1,37 i d’1,14 respectivament. Entre les mares de nacionalitat estrangera l’edat a tenir fills se situa en 31,0 anys. Les mares de nacionalitat estrangera que tenen fills el 2021 són en mitjana 2,1 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola (que en néixer els fills tenen una edat mitjana de 33,1 anys).

Entre el nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.021 nascuts vius), seguits pels fills de mares pakistaneses (1.123), romaneses (979), hondurenyes (876) i colombianes (667).

Noms dels nadons

A l’Alt Pirineu i Aran els noms de noi més posats han estat Jan (6) i Pau (6), seguits de Leo (5), Roc (5), i Arnau (4). Pel que fa als noms de noia, en el primer lloc hi ha els noms de Jana (5) i Nora (5), a més d'Aura (4), Bruna (4) i Ivet (4).

D’altra banda, Marc (443) és, un any més, el nom de nadó més posat a Catalunya i Júlia/Julia (476) es manté des del 2017 com el nom més posat entre les nenes. Respecte als nens, Marc va seguit pels noms de Nil i Pol (436) i, a continuació, Jan (425), que el 2020 va ser el segon nom més posat, i Leo (424). Pel que fa a les nenes, després de Júlia/Julia hi ha Martina (418), que el 2020 estava en tercera posició. A continuació, els noms més freqüents són Mia (408), Emma (403) i Lucía (386).

Caiguda de la natalitat

L’anàlisi de la natalitat per trimestres mostra que el primer trimestre del 2021 els naixements han tingut una forta caiguda, com a conseqüència de l’impacte de la COVID‑19 amb un descens del 16,7% respecte del primer trimestre del 2020. El segon i tercer trimestres les xifres són semblants a l’any anterior, mentre que el quart trimestre mostra un creixement de les xifres amb un augment del 9,7% respecte del quart trimestre del 2020. Tanmateix, en aquesta comparativa s’ha de tenir en compte que les xifres de naixements dels darrers mesos del 2020 van ser molt baixes a causa del fort impacte de la COVID-19.

La taxa bruta de natalitat l’any 2021 és de 7,4 nascuts vius per cada 1.000 habitants, molt semblant al 2020 (7,6 per mil), 6 dècimes més baixa que el 2019 i 1 punt més baixa que el 2018. D’altra banda, l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situa en 1,20 fills per dona (1,21 fills l’any 2020), un valor més baix que els assolits en el període immediatament anterior a la pandèmia (a l’entorn de l’1,3 fills per dona els anys 2018-2019).

L’edat de les mares en néixer els fills ha seguit endarrerint‑se i se situa en 32,7 anys, mentre que l’edat mitjana al naixement del primer fill és de 31,7 anys. L’any 2021 s’ha endarrerit en mig any l’edat al naixement del primer fill, en comparació amb l’any 2019. A la Unió Europea, l’any 2020, l’edat mitjana a tenir el primer fill va ser de 29,5 anys.

El patró per edats de la fecunditat a Catalunya i a la UE presenta fortes diferències, amb un calendari de maternitat molt més jove de la UE. La taxa de fecunditat de les dones joves, de 20 a 24 anys, a la mitjana de la UE és del 36‰, mentre que en la mateixa edat la taxa a Catalunya, és del 21‰. Destaca la forta diferència en la taxa de fecunditat de les dones de 25 a 29 anys (48‰ a Catalunya i 84‰ a la UE). A partir dels 35 anys la fecunditat de les dones catalanes se situa lleugerament per sobre de la mitjana de la UE.

Els naixements al territori

L’àmbit territorial del Penedès és l’únic on augmenten els naixements (3,5%) respecte de l’any 2020. L’àmbit de Ponent (‑5,3%) i el de Comarques Gironines (‑4,8%) són els que en registren majors disminucions, mentre que l’Àmbit Metropolità registra el menor descens (‑0,4%). Les xifres de naixements de tots els àmbits són inferiors a les del 2019, previ a la pandèmia.

L’any 2021 la majoria de comarques (25) i Aran han registrat un descens del nombre de naixements, mentre que han augmentat a 15 comarques i a la Noguera s’han mantingut igual que l’any anterior. Només 7 comarques (l’Alt Penedès, l’Anoia, la Conca de Barberà, el Pla d’Urgell, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Segarra) registren l’any 2021 una xifra de naixements superior a la del 2019.

L’any 2021 han augmentat els naixements al conjunt de municipis de petita grandària (fins a 500 habitants i de 501 a 2.000) i als municipis de 5.001 a 10.000 habitants. D’altra banda, els majors descensos en valors relatius es registren en els municipis de 2.001 a 5.000 habitants i en els municipis grans, de 100.000 a 1.000.000 habitants. Només els municipis de fins a 500 habitants registren l’any 2021 un nombre de naixements superior al del 2019.

Taxa bruta de natalitat

Les Comarques Gironines, amb una taxa bruta de natalitat del 7,9 naixements per cada 1.000 habitants, és l’àmbit amb la natalitat més elevada el 2021. Les taxes més baixes, per sota de la mitjana de Catalunya (7,4‰) es registren a l’Alt Pirineu i Aran (5,7‰) i a les Terres de l’Ebre (6,7‰).

L’any 2021, el Gironès (9,2‰) i la Segarra (8,6‰) són les comarques amb la natalitat més alta, mentre que la natalitat més baixa es registra a Aran (4,9‰) i l’Alta Ribagorça (5,0‰).

Naixements de mare estrangera

El 37,5% dels nascuts vius a Ponent i el 37,4% dels nascuts a les Comarques Gironines són fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (31,7%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mare estrangera és el Penedès (27,0%).

Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (47,5%), seguida de l’Alt Empordà i el Baix Empordà (41,7% i 40,3% respectivament). Les comarques amb els percentatges més baixos són el Moianès (9,6%) i la Conca de Barberà (19,1%).

Per grandària municipal, el conjunt de municipis menors de 10.000 habitants són els que registren els menors percentatges de naixements de mare estrangera, especialment en els més petits, els municipis fins a 500 habitants. Els municipis de major dimensió (de més de 100.000 habitants) presenten en canvi el major percentatge de naixements de mare estrangera, a l’entorn del 36%.

Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (65,6%), seguit de Salou (57,5%), Lloret de Mar (57,1%), Manlleu i Palafrugell (50,5%, tots dos) i Vic (50%).

Mostrar formulari de contacte