Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Barcelona estrena vuit dècades després el ballet 'La nit de Sant Joan', de Robert Gerhard, inspirat en les festes del foc del Pirineu

Barcelona estrena vuit dècades després el ballet 'La nit de Sant Joan', de Robert Gerhard, inspirat en les festes del foc del Pirineu

El Liceu presentarà aquest divendres un muntatge que l'any 1938 no es va poder posar en escena a la capital catalana a causa de la Guerra Civil. Aquest estiu, el festival Dansàneu va presentar una publicació sobre l'obra
Assaig del recuperat ballet 'La nit de Sant Joan', de Robert Gerhard (Foto: Liceu)
06/10/2021 17:50

La nova programació del Gran Teatre del Liceu inclourà la recuperació de 'La nit de Sant Joan', un ballet inèdit que va composar Robert Gerhard ara fa 85 anys i que s'inspirava en la tradició de les festes de foc del solstici als Pirineus. La intenció inicial era que es representés a Barcelona entre 1936 i 1939, però el seu autor mai no la va poder veure estrenada a causa de l'esclat de la Guerra Civil. I més tard, amb la dictadura franquista i l'exili de centenars d'artistes catalans, entre ells Gerhard, el projecte ja no es va recuperar. L'autor va morir a Cambridge (Anglaterra) l'any 1970.

Per a la creació de l'obra, Robert Gerhard -nascut a Valls però d'origen suís- també va comptar en aquella època amb la implicació de l'escriptor i polític Ventura Gassol, l'escenògraf Joan Junyer i el coreògraf Léonide Massine. Ara, el coreògraf Antonio Ruz s'ha encarregat de dirigir-ne l'adaptació. L'estrena a Barcelona es farà al Foyer del Liceu. Les representacions previstes són aquest divendres dia 8 (19.00 h), les tardes de dissabte 9 i diumenge 10 (17.00 h) i també dissabte al vespre (20.30 h)

'La nit de Sant Joan' es va impulsar en el marc del furor per la dansa que hi havia al primer terç del segle XX, amb el rerefons de la percepció europea d'una Espanya exòtica. La composició musical es caracteritza pel llenguatge modern i les cites a cançons populars catalanes, la majoria, melodies tradicionals de les comarques del Pirineu i vinculades a seves festes tradicionals. L'obra, de fet, se situa a Isil en plena celebració de les falles i de la nit de Sant Joan, tal com indica el títol. D'altres peces són de temàtica amorosa o bé símbols musicals del nacionalisme català.

Els decorats són reproduccions dels esbossos originals que va realitzar Joan Junyer. Aquest artista també va realitzar figurins que va conservar i va arribar a exposar a la mostra Art in Progress del Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. Tots estan inspirats en el romànic català, amb el qual s'havia familiaritzat durant els anys 30 gràcies a les seves visites al Museu Nacional d’Art de Catalunya, on llavors s'hi havien acabat de traslladar els frescos d'esglésies dels Pirineus.

Fer "justícia històrica" a una obra "extraordinària"

Fer "justícia històrica" a una obra oblidada és també la missió que es va marcar Antonio Ruz, que s'ha encarregat de crear la coreografia, un projecte d'enorme "complexitat" perquè calia "donar-li cos" a la música. Una reinterpretació de la coreografia seguint el "fil" que enllaça la tradició i els aires estètics avanguardistes amb la voluntat de reproduir els figurins de Junyer "evocar-los per fer una obra actual". Ruz precisa que "hi ha molt de popular també en aquesta coreografia contemporània". Malgrat que no es conserva la proposa original que va fer Massine, Ruz va iniciar la investigació a partir del material artístic de l'obra, posant el focus en el llibret i en les cartes entre Junyer i Gerhard. El foc és el principal element en la coreografia, en una música que barreja la tradició popular i la de culte.

En l'espectacle que arriba ara al Liceu, un dels esbossos originals de l'escenografia de Junyer ha estat reproduït, els seus figurins han evocat el disseny del vestuari i una nova coreografia d'Antonio Ruz reemplaça l'original de Léonide Massine, de la qual no es conserva cap apunt. La interpretació musical va a càrrec del pianista Miguel Baselga, que parteix de la versió original per a piano de Gerhard. La il·luminació va a càrrec d'Olga Garcia i el vestuari, basat en els figurins originals, els signa Rosa García Andújar.

Acte del Dansàneu

Aquest estiu passat, al juliol, el festival Dansàneu també va recuperar de l'oblit l'obra de Robert Gerhard, mitjançant la presentació d'una publicació titulada 'Els focs de Sant Joan'. Aquesta acció va comptar amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu.

El llibre el van presentar Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, i Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, acompanyats de Jan Grau, folklorista i fallaire; Oriol Pérez Treviño, musicòleg, i Martí Ferrer, cofundador de Ficta Edicions.