Batalla defensa la gerència compartida entre la Fundació Sant Hospital i l'Hospital Comarcal del Pallars
L'alcalde de la Seu considera que aquesta aliança "estratègica" permetrà millorar els serveis assistencials al Pirineu i retreu a l'oposició que aporti dades incorrectes sobre les retallades al centre urgellenc, que del 2009 al 2015 serien del 7,82% i no del 20%. Compromís respon que aquesta dada no s'havia rebatut fins ara
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ha defensat aquest dilluns en el ple municipal la contractació d'un gerent compartit entre l'Hospital de la Seu i l'Hospital Comarcal del Pallars. El també president de la Fundació Sant Hospital considera que la proposta, aprovada per àmplia majoria al Patronat de l'ens, permetrà sumar esforços amb altres centres hospitalaris del Pirineu per oferir un millor servei. Així mateix, manifesta que "més enllà del gerent, existeix un equip directiu (assistencial, econòmic i de qualitat) que ha gestionat correctament l'Hospital de la Seu durant la manca d'aquesta figura i això garanteix aquesta tasca a mitja jornada".
Albert Batalla responia així una interpel·lació al plenari de Compromís X La Seu, que va demanar que se suspengués el procés de selecció del nou gerent i s'optés per la seva dedicació completa, una proposta que es va descartar. En aquest sentit, l'alcalde va voler deixar clar que les dades exposades per Ordeig en relació amb les retallades al centre hospitalari "són falses" i va qüestionar les seves intencions respecte al Sant Hospital.
Dades de les auditories
En la seva exposició, Albert Batalla va rebatre les xifres presentades per l'oposició i va incidir en la tasca feta per defensar l'hospital, aportant dades "objectives" de les auditories de la Fundació Sant Hospital en relació amb la contractació d'activitat hospitalària. Així, va especificar que la retallada econòmica a causa de la crisi econòmica ha afectat menys l'equipament urgellenc que d'altres centres d'arreu de Catalunya, essent la rebaixa de recursos del 7,82 per cent, gairebé 5 punts per sota de la mitjana catalana (12,5 per cent). "Això desmenteix el relat interessat que s'ha fet córrer durant tots aquests anys", lamentava.
Del 2009 al 2014 els diners provinents de la Generalitat van disminuir un total d'1.134.000 euros, passant de 14.516.000 a 13.382.000 euros. "Aquesta xifra suposa una rebaixa d'ingressos molt allunyada del 20 per cent que assegura el PSC que ha perdut el Sant Hospital", remarcava Batalla. La diferència de diners entre el 2009 i el 2015, tenint en compte que aquell any es va destinar més d'un milió d'euros a les obres dels quiròfans i radiologia, seria de 602.000 euros, el que equival a una disminució de recursos del 4 per cent. En els comptes, l'alcalde urgellenc té en compte els pagaments externs a Pediatria dels Pirineus i al servei de Salut Mental, que abans s'abonaven directament.
Model de gerència
Batalla retreu a Ordeig l'ús partidista sobre la gestió del Sant Hospital i reitera el suport al model de gerència proposat per la Generalitat. "Hem patit retallades però no de la magnitud que s'afirma, i sí que s'ha demostrat que el Govern entén que el centre urgellenc és un servei important, perquè la rebaixa d'ingressos ha estat inferior a la d'altres llocs del país". I assevera: "Anar de la mà de la Generalitat de Catalunya és bo per a nosaltres".
El portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, va aferrar-se a les dades i va replicar que mai havien estat rebatudes "fins ara", malgrat que s'han presentat al ple i al conseller de Sanitat. El regidor urgellenc va continuar defensant la gerència plena i va referir-se al fet que "sigui com sigui" l'Hospital de la Seu ha perdut ingressos i té menys personal, menys llits i menys serveis assistencials. Així mateix, va continuar sol·licitant una discriminació positiva vers el territori.
El principal grup de l'oposició també va reclamar ser present al Patronat de la Fundació Sant Hospital per saber quines accions s'hi duen a terme, però des de l'equip de govern se li va recordar que va ser el propi partit (llavors Progrés) el qui va decidir deixar de formar-ne part poc abans de les eleccions del 2015.