Bausen acull el cementiri més petit de l'Estat, que explica la història de dos enamorats a principi de segle XX
El van construir els veïns perquè el mossèn es va negar a enterrar la Teresa, una jove que havia viscut "en pecat" amb el Sisco després que el religiós es negués a casar-los perquè eren parents
A Bausen, a la Val d'Aran, hi ha dos cementiris; un a tocar de l'església de Sant Pèir, i l'altre a 600 metres del poble, considerat el més petit de l'Estat. Es tracta d'un cementiri civil d'una sola tomba que explica la història dels "Amants de Bausen", dos joves del poble que es van enamorar malgrat que eren parents.
Segons recull la memòria oral, a principis del segle XX, el Sisco i la Teresa van demanar permís eclesiàstic per casar-se, però se'ls va denegar pel seu parentiu. Quan la Teresa, amb 33 anys, va morir el 10 de maig de 1916, el mossèn es va negar a enterrar-la al cementiri del poble perquè havia viscut "en pecat". Això va mobilitzar els veïns que, en poc més de 24 hores, van construir un recinte per donar-li sepultura al mig del bosc.
El veïnat de Bausen va treballar nit i dia. Flors silvestres i una fageda envolten la tomba amb l'objectiu de preservar-la de la intransigència i la intolerància. Es tracta d'un espai d'uns vuit metres de llarg per uns deu d'ample i una paret de pedra d'un metre i mig d'alçada, amb una forta reixada per accedir a l'interior on es troba la tomba. "A mi amada Teresa" es pot llegir sobre la pedra, on reposen flors fresques.
Fa cinc anys el Conselh Generau d'Aran va declarar Bé Cultural d'Interés Local (BECIL) aquest cementiri. El veí de Bausen Juanito Graus ha explicat a l'ACN que no només el dia de Tots Sants la gent visita la tomba de Teresa, sinó que durant tot l'any s'hi atansen nombrosos turistes. Tot i no viure a Bausen, els familiars de Teresa s'encarreguen que la tomba estigui neta i sempre plena de flors.
Al cementiri, ubicat al Coret, s'hi accedeix per un bonic sender ple de faigs mil·lenaris.
