Beth Segura inaugura a la Seu l'exposició 'Nu. De l'amor a l'oblit'

La sala d'exposicions La Cuina de la Seu d'Urgell acollirà aquest dissabte, 21 de maig, la inauguració de la instal·lació 'Nu. De l'amor i l'obrit', sobre poemes d'Elisabet Segura. L'acte tindrà lloc a les vuit del vespre i posarà el colofó als actes del Dia Mundial de la Poesia a la capital urgellenca.

La mostra de la poetessa de Coll de Nargó es basa en el llibre del mateix títol que acaba de publicar. Els poemes exposats van acompanyats de fotografies de Toni Artigues, Carles Castigea i Pau Romero, amb un muntatge realitzat per Toni Fernàndez.

La instal.lació, que es podrà visitar fins al 12 d'abril, consta de tretze apartats diferents: Salobre, Gojats, Rasper, Potser demà, Repunts i bastes, Nu, Toc d'ombra, Argent viu, a ulls clucs, Per sempre, Plany, Cassigall de nit i D'un altre temps.

1.- Amb Salobre s’inicia el viatge, amb maletes carregades de records, d’experiències i preparades per a noves vivències. “Fem de la vida un enfilall, records, aromes, amics, instants...”

2.- Gojats dóna el color que molts cops ens falta. Molts moments foscos que cal repintar amb notes acolorides.

3.- El Rasper de la memòria trasmet el pòsit i la memòria més íntima d’una vida, del dia a dia, del temps passat i de l’avenir. “...Al rasper de la memòria, on hi aboco el meu afany...”

4.- Potser demà és un diàleg íntim amb un teulat, amb el seu sentir i el seu enyor.

5.- Repunts i bastes és un poema que fusiona l'amor i l'oblit, de record i enyor. Un tot indissociable que representa el fruit de la feina diària en un món rural.

6.- Nu vol evocar un espai abandonat que havia estat ple de vida. Les parets parlen de com era aquest indret; els records ens vénen a cercar i ens embolcallen.

7.- En Toc d’ombra hi descobrim el testimoni d’un dels darrers elements que acostumen a mantenir l’esperit i l’orgull d’indrets abandonats: els campanars.

8.- Del poema Argent viu s’han triat paraules que conformen l’arbre de la vida. “I en brolla la dolçor de l’arbre del desig, n’és degotall de fruits, de planys i de delits...”

9.- A ulls clucs és un cant al desig, la passió, el delit, entre d'altres.

10.- Per sempre representa allò que en essència no es pot engabiar, que no es pot recloure; el desig, el temps, la vida, l’amor, l’origen, els records, la paraula i el sentiment.

11.- Amb Plany es copsen les diferents maneres de veure una mateixa realitat.

12.- L’única foto en blanc i negre es troba a Cassigall de nit. Fragments, espurnes, retalls de deler, de plaer físic.

13.-  En D’un altre temps, la finestra n’és la protagonista. Una manera de veure i viure, una llambregada al passat des d’uns ulls privilegiats.