Bona valoració de la residència artística de la Bachcelona Akademie a Estamariu
El poble alturgellenc ha acollit la preparació del concert inaugural del Festival Bachcelona, en què hi participen 37 joves de 12 països del món. La Fundació Planes Corts ha donat suport a la iniciativa, que ha inclòs assajos oberts i la implicació de corals de la Seu d'Urgell
Estamariu ha acollit del 3 al 6 de juliol una residència artística per assajar el concert inaugural del Festival Bachcelona. L'organització del certamen i de la Bachcelona Akademie han valorat molt positivament l'estada al poble alturgellenc, en què hi han participat 37 joves cantants i músics d'una dotzena de països d'arreu del món. La Fundació Planes Corts ha donat suport a la iniciativa, que ha inclòs assajos oberts per gaudir del procés de preparació de les cantates de Bach.
A banda, membres del Cor de Cambra Caterva, la Coral Signum i Encoratjades -tots ells establerts a la Seu d'Urgell- han pogut participar aquest dilluns amb els joves de forma directa, en una sessió a l'Espai Joan Planes. Durant el cap de setmana, els músics també han ocupat altres espais del nucli, com ara l'església de Santa Cecília i Cal Parramon Cowork. Tota aquesta feina preparatòria culminarà aquest dimarts amb un concert, a les 19 hores, a l'Auditori de Barcelona.
El director del Festival Bachcelona, Daniel Tarrida, ha qualificat de molt enriquidor el desenvolupament dels diversos assajos que s'han dut a terme aquests dies a Estamariu i ha volgut deixar clar que l'Espai Joan Planes ha estat un lloc "fantàstic" on fer la preparació del concert inaugural. "Aquest entorn és molt inspirador", ha destacat. També ha incidit en el fet que "normalment, a Barcelona, no et sents caminar i, en canvi, aquest silenci et permet una concentració que en altres llocs no seria possible".
Tarrida ha detallat que un factor important de l'estada és el de la convivència entre els joves i ha concretat que el fet de conèixer-se i dinar plegats, entre d'altres, ajuda a crear una "complicitat" molt important que s'acaba convertint en "un regal". Pel que fa al concert inaugural del Festival, ha ressaltat la riquesa del repertori i el format. "Quan en una orquestra barroca hi tens flautes, oboès i trompetes, és com el màxim en aquell moment", ha afirmat, tot concloent que "són obres d'una gran brillantor i una gran dificultat i és un repte assumir-les".
Qualitat dels joves intèrprets i entorn privilegiat
Per la seva banda, el director del Cor de Cambra de la Bachcelona Akademie, Lluís Vilamajó, ha subratllat la qualitat dels joves intèrprets que han pres part en l'estada a Estamariu. A més, ha recordat que tots ells han passat per un procés de selecció previ. També ha volgut remarcar que han gaudit molt amb el treball preparatori. "Assajar i veure el Cadí de fons i aquest lloc meravellós, doncs ens fa estar bastant a prop del cel, que és del que estem parlant tota l'estona amb Bach", ha afirmat.
Vilamajó ha assenyalat que el fet que el so sigui "una cosa abstracta" provoca canvis segons "les condicions acústiques de la sala, de la vista, de l'estat en què es troben els artistes". En aquest sentit, ha manifestat: "Jo demano als músics que estiguem vius quan fem música". Pel que fa al concert, ha apuntat al fet que tindrà un caire participatiu i que el públic cantarà a la part del principi i del final. "És una reproducció del que es feia a l'època de Bach, que aquests corals, dins la litúrgia, es cantaven no només per part del cor professional", ha indicat.
El director del Cor de Cambra ha parlat de l'aportació que fan assajos oberts al públic que hi assisteix, ja que considera que "els músics i el públic haurien d'estar més a prop". Així, creu que el model de concert provoca, de vegades, que els assistents adoptin com una mena de funció de jurat. "El públic no ha de ser una matèria inactiva en un concert, ha de poder participar", ha defensat. I ha conclòs: "És molt important que la música tingui un destinatari".
Espai de reflexió i concentració
Mentrestant, Katy Elkin, oboè i una de les participants a la Bachcelona Akademie, ha afirmat que a Estamariu han trobat "un lloc de pau i de tranquil·litat". En aquest sentit, ha dit que un entorn d'aquest tipus deixa espai a la reflexió i concentració i que, a més, la natura i el fet de ser un poble petit "elimina totes les distraccions que venen de la ciutat i d'altres treballs". Així, segons ha aclarit, sorgeix "una mini família per uns dies on es creen vincles molt forts fent música junts".
D'altra banda, la presidenta de la Fundació Planes Corts, Teresa Corts, ha fet un agraïment especial als músics i cantants que han participat en l'estada a Estamariu per preparar el concert inaugural del Festival Bachcelona. Així, ha lloat que hagin triat "aquest petit racó del Pirineu per compartir uns dies de treball, aprenentatge i convivència". També ha volgut fer el mateix amb les corals de la Seu d'Urgell que han pres part en el projecte i ha expressat el convenciment que "la cultura és una de les millors eines per mantenir viu el territori".
Corts ha assegurat que amb l'acollida d'aquesta residència artística s'ajuda a complir una de les voluntats del fundador de l'entitat, Joan Planes Vila, que, segons ha ressaltat, volia un poble "viu, amb oportunitats, amb cultura i amb futur". A més a més, ha afegit que "la Fundació Planes Corts és hereva d'aquest somni i intenta mantenir-lo viu cada dia". Finalment, ha afirmat que quan la música arriba als pobles, aquests "es fan una mica més grans" i ha valorat la capacitat que té "per unir persones, generar emocions i construir ponts".
