Boscos del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, afectats per la sequera de l'estiu passat

La sequera d'estiu de l’any passat ha afectat un 2,2% dels boscos catalans (30.051 hectàrees), segons indica l’informe anual DeBosCat del 2016 que aquest dimarts ha presentat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquest percentatge de superfície boscosa afectada presenta mortalitat, descoloració o defoliació dels arbres. El Pallars Jussà, l’Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades i, per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats.

L’informe revela també que de les 30.000 hectàrees afectades a tota Catalunya, prop d’un 60% (unes 17.500 ha) són noves, és a dir, no presentaven afectació l’any anterior. La resta, són hectàrees que ja patien la sequera el 2015. “Això es deu a que el 2016 ha estat un any sec i càlid a la major part del territori”, comenta la coordinadora del projecte DeBosCat, Mireia Banqué. La diferència respecte als darrers anys es nota especialment en comarques com la Noguera, el Baix Empordà i el Berguedà.

A més, gairebé un terç d’aquestes 30.000 hectàrees correspon a arbres que s’havien recuperat després de la sequera del 2012, i que mostren de nou símptomes de decaïment. “Si es va produint aquesta recurrència cada pocs anys, l’arbre es debilita molt de pressa, no té temps de refer-se”, explica la investigadora del CREAF. El 2012 el nombre d’hectàrees afectades va ascendir fins les 40.000, però durant els tres anys següents el 84,5% s’havien recuperat.

75% de boscos afectats en zones on ha plogut molt per sota la mitjana

Les zones de Catalunya on l’estiu ha estat anormalment eixut són les que concentren una major superfície de boscos afectats. En els llocs on ha plogut menys de la meitat del que és habitual és on hi ha gairebé el 75% de la superfície forestal afectada, ha apuntat Banqué. La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat altres anys. Això es deu a què a la meitat sud hi ha menys boscos i aquests estan dominats per espècies mediterrànies més resistents a la sequera, com el pi blanc.

Per comarques, el Pallars Jussà (7.000 ha), l’Anoia (3.700 ha) i la Noguera (3.600 ha) són les que presenten una major superfície de bosc afectada. I especialment la serra del Montsec, entre el Pallars Jussà i la Noguera, es troba força afectada.

Segons la proporció de bosc afectat a cada comarca, un 12,9% dels boscos del Pallars Jussà estan repercutits per la sequera, un 10% a l’Anoia, el 8,2% a la Segarra i el 7,9% a l’Alta Ribagorça.

El 75% dels arbres corresponen a espècies d’arbres planifolis, aquells que tenen la fulla plana i ampla. Prop del 7% de les rouredes, el 5% de les fagedes i el 2,5% dels alzinars de Catalunya mostren símptomes de decaïment. Pel que fa a les coníferes, que tenen fulles en forma d’agulla, el 5% dels boscos de pi pinyer de Catalunya estan afectats per la sequera, unes 1.700 hectàrees, gairebé tantes com les afectades de pi roig (2.000 ha).

Segons indica el CREAF, és normal que l’afectació per sequera sigui més evident en roures i alzines, ja que la seva estratègia és perdre les fulles davant la manca d’aigua prolongada, quelcom molt visible. “Són espècies que tenen una resposta a la sequera a curt termini, però si la primavera és normal, rebrotaran sense problema”, assegura Banqué. En canvi, els boscos de coníferes presenten molta menys superfície afectada. L’estratègia dels pins per aguantar les condicions adverses és diferent, en general no perden totes les fulles, excepte en casos de molta sequera, com ha passat enguany. “L’afectació dels pins es veu a més llarg termini, i quan succeeix, ja no es recuperen”, alerta la investigadora del CREAF.