Boscos del Pirineu català són inclosos al projecte Life Uncinata per millorar la gestió del pi negre

Diversos boscos de pi negre del Pirineu català són inclosos actualment al projecte d'àmbit europeu Life Uncinata, que aposta per una "gestió multifuncional en què s'afavoreixi tant la biodiversitat de l'entorn com l'aprofitament de la fusta". A Catalunya l'acció es duu a terme en sis espais protegits, entre els quals hi ha la Reserva de Caça de Boumort i els parcs naturals de l'Alt Pirineu, del Cadí-Moixeró i de les Capçaleres del Ter i el Freser, a més del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Completa aquesta llista la Serra de Montgrony, situada entre les valls de Lillet (Berguedà) i de Ribes (Ripollès).

La iniciativa és coordinada des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), es va posar en marxa al 2023 i s'allargarà fins al 2027. Als Pirineus, l'altra actuació que hi està inclosa es fa a la Reserva Natural de Larra-Artaparreta, a Navarra. Es compta amb un pressupost de més de 3,7 milions d'euros, un 75% dels quals provenen de fons europeus. Hi participa un consorci format pel CREAF, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya-la Pedrera, Integra Pirineus i OREKAN.

Durant tot aquest estiu s'ha estat treballant en la gestió de 40 hectàrees de bosc situades entre les comarques de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà. El biòleg Víctor Sazatornil, del CTFC, ha explicat a l'ACN que el bosc de pi negre és el que està a més altitud Pirineu i que, per tant, s'adapta millor a una meteorologia més severa. Entre les mesures que volen impulsar des d'aquest grup hi ha el que anomenen "lliure evolució"; és a dir, "que la natura pugui seguir el seu curs". Per això, estan arribant a acords amb diversos propietaris d'aquestes àrees boscoses -que en aquest cas són sobretot ajuntaments o d'altres ens públics- "perquè deixin d'intervenir-hi i poder afavorir els processos naturals que estan en marxa".

Mentrestant, en altres àrees on històricament s'ha fet una gestió molt dirigida a l'aprofitament de la fusta o a la generació de pastures, també s'hi duen a terme "accions de millora". D'altres intervencions estan vinculades a la prevenció d'incendis o la regulació del que qualifiquen de "sobrefreqüentació humana".

Fer possible la combinació d'aprofitament de fusta i preservació

L'enginyer de forests Pedro Tardós, tècnic de transferència tecnològica del CTFC, ha explicat que, a l'hora de dur a terme la gestió forestal d'un bosc, el criteri principal en què es basen és en "millorar les condicions de vitalitat", a més de "preservar els elements de valor per a la fauna i la flora". D'aquesta manera, es fa una tria dels arbres que es conservaran, que, ha detallat, són aquells que tenen alguna característica especial des del punt de vista de la producció de fusta o pels animals.

Tardós ha assegurat que treballen amb un objectiu "ambiciós", el qual passa per demostrar que és possible combinar la producció de fusta i la conservació de la biodiversitat. En el cas del pi negre, ha destacat que és un habitat d'interès comunitari a la Unió Europea, tenint en compte que "la seva distribució és molt restringida a les zones de muntanya de sòl calcari del Pirineu i els Alps". Finalment, ha comentat que treballen amb "boscos irregulars", on hi ha diferents estrats de vegetació.

Finalment, la biòloga Cristina Ramos ha explicat que han dut a terme tasques de treball de camp per fer inventaris i seguiment de la fusta morta. Ramos ha subratllat que, en contra del que pensa molta gent, aquest element és molt important per la conservació de la biodiversitat, perquè serveix d'aliment per moltes espècies i suposa un reciclatge dels nutrients en el sòl.