Càritas augmenta un 10% l'atenció a famílies a les diòcesis d'Urgell, Solsona i Lleida

Càritas ha augmentat un 10% les atencions a famílies considerades vulnerables a les diòcesis d'Urgell, Solsona i Lleida, segons recullen a l'informe conjunt del 2025 que han presentat aquest dimecres. L'entitat diocesana afirma que les dificultats d'accés a l'habitatge són en molts casos un dels principals factors "d'exclusió social" i considera preocupant que s'hagi estès la tendència a viure en habitacions rellogades, tot compartint pis amb persones amb qui no es té relació prèvia, per així evitar haver de fer front a "lloguers inassumibles". 

El document de balanç de l'any passat també fa referència a la "soledat no desitjada" i conclou que aquest fenomen augmenta a les zones rurals, especialment entre la gent gran. La presentació, que s'ha fet a Lleida, ha comptat amb la presència del bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Josep-Lluís Serrano, que ha volgut fer una crida a "acollir la vulnerabilitat, no com a signe d'extracció social diferenciada, sinó d'integració, de cohesió social i de futur i esperança per a les nostres terres de Ponent, la Catalunya Central i el Pirineu". 

La directora de Càritas d'Urgell, Maria Fortuny, ha detallat que l'any 2025 han atès 8.735 persones i han arribat a més de 15.000 beneficiaris, sumant les tres diòcesis, cosa que representa aquest augment del 10% respecte de l'any passat, Més enllà de les xifres, Fortuny es mostra preocupada per "la intensitat i la durada" de les situacions que ara gestionen, perquè detecten "una pobresa que no és puntual o conjuntural" i que "cada vegada hi ha més famílies que encadenen anys de vulnerabilitat sense poder recuperar una estabilitat mínima". Per això, creu que es pot parlar de "pobresa cronificada" i que en alguns casos "es transmet de pares a fills". Davant d'aquesta realitat, afirma, han "hagut d'incrementar els recursos" i enguany aquestes tres organitzacions de Càritas sumen una despesa total de 9,5 milions d'euros. Una xifra que, remarca, "no és una bona notícia", perquè "és la conseqüència d'una realitat social que no millora".

Pel que fa a la soledat no volguda al món rural, Maria Fortuny ha dit que hi detecten una "pobresa sovint invisible" que, a diferència de les ciutats, està "marcada per la dispersió geogràfica, la manca de serveis  les dificultats de mobilitat i la soledat no desitjada, especialment entre les persones grans". La responsable urgellenca de Càritas lamenta que aquestes "són situacions que no sempre surten a les estadístiques, però que conformen part del dia a dia de moltes de les persones que estem acompanyant". 

De la seva part, el director Càritas de Lleida, Rafael Allepuz, ha matisat que tot i aquestes dades "la població exclosa està disminuint", entenent com a exclosa "la que té dificultats per arribar a final de mes", enfront de la que "no té dificultats, o les té mínimes, per arribar-hi". Tot i això, apunta que sí que augmenten "l'exclusió severa" i les "privacions que tenen algunes famílies".

En aquest sentit, Allepuz detecta que moltes persones que acudeixen a ells "hi arriben amb una motxilla cada vegada més gran, perquè ja no venen a demanar suport per una qüestió puntual, sinó per moltes mancances i privacions" que "s'acumulen", tenint en compte també que mentrestant es viu un procés de "creixement econòmic i social". Per això, creu que "falla el model" a l'hora de garantir que ningú no es quedi enrere. 

Polèmica pel menysteniment del català en el pla de visita del papa

En aquesta roda de premsa, d'altra banda, Josep-Lluís Serrano ha estat preguntat per la polèmica pel programa dels actes públics del papa Lleó XIV a Barcelona, la setmana entrant, després que ha transcendit que el guió previst reserva un paper residual a la llengua catalana i preveu que la gran majoria d'intervencions i cerimònies siguin en castellà, incloent la benedicció de la Creu de Jesucrist que culmina la construcció del temple de la Sagrada Família. Així ho ha assegurat el director de la Fundació Catalunya Religió. Jordi Llisterri, detallant que en la planificació dels actes ha passat "tot per Madrid". En relació al malestar que això ha generat en molts sectors de l'església i la societat catalanes, monsenyor Serrano ha dit que de moment té les mateixes informacions que els mitjans, però ha assegurat que "podem donar per suposat que Lleó XIV parlarà en català a casa nostra", tot i no saber-se de moment quin pes real hi tindrà la llengua del país en aquests actes.

El bisbe hi ha afegit que "l'Evangeli s'encarna en la realitat en què vivim". I a banda d'aquesta qüestió, ha volgut posar l'accent en "l’entusiasme amb què les comunitats cristianes viuen aquesta visita" i en "l’esperança i el goig" que, afirma, veu en la població en general, però sobretot entre els sacerdots, laics i laiques. Serrano ha recordat que més de 300 persones de la diòcesi d'Urgell participaran en la vetlla de pregària de dimecres vinent a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, amb el "desig de conèixer de viva veu el successor de Pere". 

Xavier Antich signa un manifest d'entitats per demanar que s'hi prioritzi el català

En relació a la possible presència, o absència, del català en aquests actes, el president nacional d'Òmnium, l'urgellenc Xavier Antich, ha signat aquest dimecres un manifest conjunt amb els presidents de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República, en què aquestes quatre entitats demanen formalment a Lleó XIV que "prioritzi" el català en els actes de la seva estada a Catalunya, "especialment en la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família".

A nivell més personal, Antich ha dit que ho veuen com una qüestió de "respecte al país i la seva gent", perquè el català "és la llengua pròpia del país i no pot ser menystinguda". El dirigent d'Òmnium també ha volgut "denunciar" el que qualifica d'"intents de l’Estat espanyol i, sobretot, de la Conferència Episcopal Espanyola per utilitzar la visita del papa i la figura d’Antoni Gaudí com a instruments d’espanyolització i de negació de la realitat nacional catalana".