Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Càritas Catalunya avisa de l'augment de la pobresa entre la població més jove

Càritas Catalunya avisa de l'augment de la pobresa entre la població més jove

La memòria del 2023, que s'ha presentat a la Seu d'Urgell, destaca que l'any passat es va caracteritzar per una desigualtat persistent, problemes greus d'accés a l'habitatge, una elevada precarietat laboral i la transmissió intergeneracional de la vulnerabilitat econòmica

Presentació a la Seu d'Urgell de la memòria 2023 de Càritas Catalunya
Presentació a la Seu d'Urgell de la memòria 2023 de Càritas Catalunya
09/07/2024 15:05

Les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van acompanyar durant el 2023 un total de 99.535 llars, on viuen 245.665 persones, un 1% menys que l'any anterior. Així es desprèn de la Memòria 2023 que l'organisme ha presentat a la Seu d'Urgell i que reflecteix un increment de la pobresa entre la població més jove i una transmissió intergeneracional d'aquesta situació.

D'acord amb l'informe, al 54% de les llars ateses hi havia infants. A més, el 18% de les persones ajudades són nens i nenes o adolescents, i el 16%, nois i noies d'entre 18 i 29 anys. El document també revela que una de cada dues famílies acompanyades no viu en un habitatge digne i que el 22% dels usuaris pateixen una precarietat laboral "que no els permet cobrir les necessitats bàsiques".

Càritas Catalunya ha alertat que les desigualtats han augmentant considerablement en els darrers anys i que la distància entre les classes socials que tenen més ingressos i les persones amb menys recursos s’han accentuat: “És set cops més alta que ara fa deu anys”, ha argumentat Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya i vicedirectora de Càritas Diocesana d’Urgell.

Fortuny ha concretat que els efectes de les crisis que s’arrosseguen des de 2008, l’econòmica, la de la COVID-19 i la que es deriva de l’escalada de preus, segueixen molt presents entre les famílies amb menys recursos. En aquest sentit, ha apuntat que l’habitatge segueix sent un dels principals problemes estructurals perquè “les llars vulnerables destinen un 43% dels seus ingressos al pagament del lloguer, mentre que les més riques sols hi inverteixen un 10%”. A aquesta situació s’hi suma una “pobresa laboral”, que implica feines poc dignes i que s'incrementa cada cop més.

Empadronament i economia sumergida

En el mateix sentit s’ha expressat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, que s’ha referit a la necessitat que els ajuntaments empadronin tots els "invisibles”. Roig ha posat de manifest que "vivim una realitat preocupant que només l’economia submergida està contenint, ja que sense ella la revolta al carrer ja s’hauria produït". També ha puntualitzat que "hi ha un teulat de vidre molt fràgil que en qualsevol moment pot saltar una espurna i encendre's”, tot remarcant que “la realitat no és pot obviar i s’ha de treballar perquè el model socioeconòmic actual no és sòlid". Així, ha indicat que “posar les persones en situació de més vulnerabilitat al centre de les polítiques públiques hauria de ser la principal prioritat”. També ha recordat que Catalunya sempre ha estat un corredor humà i ha criticat “determinats discursos que confronten amb la realitat dels que arriben i els que ja hi són”.

Infants pobres, adults pobres

En l'exposició de dades, Càritas ha tornat a incidir en el fet que la pobresa continua tenint rostre de dona, ja que d’acord amb la memòria el 59% de les persones ateses corresponen a usuàries femenines. A més a més, Fortuny ha remarcat que aquesta problemàtica cada cop té més impacte sobre els infants. Segons l’informe, les llars amb nens i nenes i adolescents tenen una taxa de pobresa i exclusió més elevada que la resta, amb conseqüències en el futur dels nens i nenes i adolescents. “La pobresa infantil és la principal via de transmissió de la precarietat i hi ha una alta probabilitat que els infants pobres segueixin sent pobres en la vida adulta”, ha comentat.

Continuen sent majoritàries les famílies ateses amb menors, amb una proporció del 54% dins el total. Dins d’aquestes, destaquen les llars monoparentals amb un percentatge del 22%. Pel que fa les persones soles, representen el 27% del total. A més, tot i que més de la meitat dels atesos són adults (un 58%), el 18% correspon a infants i adolescents i el 16% a joves d’entre 18 i 29 anys. A banda, el 8% són persones de 65 anys o més.

Habitacions rellogades arreu del territori

Així mateix, la coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya i vicedirectora de Càritas Diocesana d’Urgell, Marta Fortuny, ha comentat amb preocupació que l’accés a l’habitatge ha empitjorat, especialment per a les llars amb major vulnerabilitat. “El 50% de les llars ateses no viuen en immobles dignes i el 21% viu en habitacions rellogades”, ha recordat. Aquesta xifra està tres punts per sobre de les dades del 2022 i ha explicat que tot i que la problemàtica va detectar-se inicialment a l’àrea metropolitana, ara ja s’ha anat estenent arreu del territori.

Segons Fortuny, les dificultats per tenir una casa digna s’agreugen perquè el 46% de les persones ateses es troba en situació d’atur: “Això evidencia l’estreta relació entre atur i exclusió social”, ha insistit. A més, ha dit que el 70% de les llars ateses són incapaces de fer front a les despeses derivades de l’habitatge.

Dificultats per cobrir les necessitats bàsiques

Càritas també subratlla que per a moltes persones tenir feina no suposa sortir de la pobresa. El 22% dels usuaris es troben en una situació de precarietat laboral “que no els permet cobrir les necessitats bàsiques”. El document ha recollit que pràcticament la totalitat de les llars ateses, el 94%, es troben en situació de pobresa relativa, el 79% en situació de pobresa greu i que el 61% reconeixen no poder garantir un a alimentació adequada.

La parcialitat involuntària, l’elevada temporalitat i les condicions abusives de treballar sense contracte són les principals causes de la problemàtica, que afecta especialment les dones, els joves i les persones en situació administrativa irregular.

Un futur incert i escut social sense garanties

Així, segons la memòria, el 44% de les llars no poden pagar les despeses escolars, el 59% no disposa d'internet més enllà del mòbil, el 47% ha hagut de deixar de comprar els medicaments necessaris, i el 87% ha reduït activitats d’oci. En aquesta línia, la memòria indica que de les persones ateses per Càritas a Catalunya només el 9,8% són perceptors o bé de l'Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania. Per aquest motiu, es remarca que “l’escut social actual no protegeix”.

Pel que fa a la procedència de les persones ateses, es detalla que els usuaris de l’Amèrica del Sud i Amèrica Central continuen essent un percentatge alt, del 41%, mentre que els nascuts a l’Àfrica representen un 23% i els nascuts a l'Estat un 24%. En relació amb la situació administrativa, destaca l’augment de 7 punts percentuals dels usuaris que es troben en situació administrativa irregular (41%).

Inserció laboral

Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Diocesana d’Urgell, ha explicat que en aquest darrer any 2023 s’ha fet molt d’èmfasi en la inserció sociolaboral, fent una aposta clara per l’economia social. Així, ha manifestat que des del Programa d’Inserció Sociolaboral s’han portat a terme 187 projectes per a la inserció sociolaboral i l’economia social, amb més de 12.740 participants i una inversió de 6,7 milions d’euros.

D’altra banda, Casanova ha assenyalat que Càritas a Catalunya disposa de deu empreses d’inserció sociolaboral (EIS) que han donat feina, el 2023, a 1.217 persones, amb un volum de gestió de 42,8 milions d’euros. Una d’aquestes deu empreses és precisament el Grup Grapats de Càritas Diocesana d’Urgell.

Propostes per revertir la situació

Finalment, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha aprofitat l'acte per anunciar que deixarà de presidir l'entitat el mes de novembre i exposar diverses demandes als governs. En la seva intervenció, ha fet èmfasi en la necessitat de garantir el dret a la bona administració i a la protecció social; l’accés i el manteniment de l’habitatge digne; la dignificació de les persones sense llar i en situació d’exclusió residencial; l’actualització de la Cartera de Serveis de la Generalitat de Catalunya, i la modificació de la Llei de la renda garantida de ciutadania i el traspàs de l’ingrés mínim vital del govern espanyol a la Generalitat. També ha reclamat plans d’ocupació flexibles i que permetin la regularització; l’agilitació de l’emissió de tots els informes d’estrangeria i la millora dels tràmits; la protecció efectiva de la infància en situació d’exclusió social o la garantia del dret a l’alimentació, entre d’altres.

Roig aposta per ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer i oferir més habitatge social d’emergència. A més, proposa crear ajudes pel pagament de l’habitatge i incentius fiscals pel lloguer assequible i reclama que l’atenció sigui presencial i que els ajuntaments ajudin a totes les persones que es trobin en situació de necessitat. A més, defensa que es tramiti el padró sense domicili fix, fer prevaldre l’interès superior del menor per a la gratuïtat i universalitat de l’etapa educativa dels 0-3 i per dissenyar una prestació universal per criança. També ha demanat plans d'ocupació i formació flexibles que permetin la regularització; garantir l'accés a les prestacions d'ingressos mínims; el dret a l’alimentació, i avançar fermament en les lleis d’enfortiment del tercer sector social.

Per la seva banda, Josep Maria Mauri i Prior, vicari general del Bisbat d’Urgell, ha recordat que Càritas vol dir "amor i generositat" i ha posat l’accent en l’acompanyament a les persones que ho necessiten perquè recuperin la seva “pròpia dignitat”. També considera que “la taula del progrés ha de ser per a totes i cada una de les persones”.

Mostrar formulari de contacte