Càritas destina en un any 7,1 milions d'euros a atendre persones a les diòcesis d'Urgell, Solsona i Lleida
El balanç del 2022 constata un increment del 9% en la partida respecte de l'any anterior. La delegació urgellenca destina un 39% dels seus recursos a ajuts per pagar despeses bàsiques
El balanç conjunt del 2022 de Càritas a les comarques de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran explica que s'han beneficiat de la seva acció de Càritas més de 16.000 persones, mentre que gairebé 7.500 persones han estat incloses en els diversos programes que duen a terme. Des de l'entitat afirmen que aquestes dades els provoquen "certa inquietud", sobretot per "l'augment constant de recursos econòmics per cobrir les demandes". Pel que fa a ajudes econòmiques directes, més de 4.000 llars d'aquestes tres diòcesis han rebut, en total, 704.860 euros, uns 50.000 més que els 650.844 euros que es van destinar a aquest objectiu al 2021. Segons l'entitat, aquesta xifra "demostra que els efectes de la pandèmia encara persisteixen", atès que la dada actual és un 25% superior a la d'abans de la crisi sanitària.
Tot i això, Càritas hi afegeix que els diners destinats a les persones "és un mitjà i no una finalitat", i avisa que l'acompanyament i l'apoderament són "crucials per a les persones que més pateixen". També creuen que "invertir recursos és imprescindible per aconseguir una societat amb igualtat de drets i oportunitats".
Una dada que amoïna especialment a les tres Càritas és que, malgrat cada any s'inverteixen més recursos en els programes laborals i les empreses d'inserció, enguany 3.911.884 euros (gairebé un 55% dels recursos totals emprats), la situació de les persones amb majors dificultats per trobar feina no millora, especialment les que tenen un baix nivell de formació i poca experiència laboral.
Més problemes per a persones amb feina, per l'encariment de la vida
D'altra banda, els responsables de l'entitat remarquen la inquietud que suposa veure com "l'augment del cost de la vida fa que famílies amb feina hagin perdut poder adquisitiu i s'hagin vist obligades a establir noves estratègies de consum, renunciant a determinades despeses, que fins ara eren habituals". Això, subratllen, repercuteix en no poder fer front a despeses imprevistes i provoca un deteriorament dels habitatges.
En aquesta línia, les tres Càritas també han fet un esforç en donar resposta a les despeses relacionades directament amb habitatges, principalment lloguers i subministraments com ara electricitat, gas i aigua. De fet, les Càritas de Lleida, Solsona i Urgell van destinar el 2022 un 46%, un 36% i un 39%, respectivament, del total de les ajudes econòmiques a aquests conceptes.
Les entitats exposen que tot plegat no fa més que evidenciar que l'accés a un habitatge digne no és un dret, sinó que s'ha convertit en un luxe per a moltes famílies ateses per Càritas. Les entitats també remarquen l'augment d'atencions a persones de pobresa extrema per pernoctacions, roba, aliments o transport.
La guerra d’Ucraïna frena la recuperació
Un dels elements que ha marcat l'any 2022 ha estat l'esclat de la guerra a Ucraïna. Això ha donat lloc a l'arribada al país de moltes persones que fugien del conflicte. A Ponent, la diòcesi que ha rebut un major nombre de persones refugiades és l'Urgell, on la Càritas diocesana ha acollit un total de 179 famílies i ha aconseguit que 429 persones es beneficiessin de l'acció de Càritas, especialment al municipi de Guissona. També a la diòcesi de Solsona, concretament entre les poblacions de Cervera i Tàrrega, Càritas va atendre a 31 famílies i un total de 109 persones van ser beneficiàries amb ajudes directes i assessorament legal. Aquest fet ha suposatun esforç afegit a la seva tasca, i ha provocat que la recuperació que es preveia a principi d'any no s'hagi materialitzat.
Des de les Càritas Diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona constaten, una vegada més, que "els alts i baixos i les crisis del model afecten totes les capes socials, però especialment les més vulnerables", i l'actual crisi inflacionària no és una excepció. L'impacte de la pujada del cost de la vida i de les despeses bàsiques amplia el percentatge de recursos que aquestes llars han de destinar a menjar, habitar i desplaçar-se, deixant molt poc per a la resta i res per a l'estalvi. La convicció de l'entitat que l'ocupació és la via prioritària i capaç de solucionar aquestes dificultats en les famílies xoca amb la realitat de les condicions que ofereix el mercat de treball i l'evolució dels sous.
