Catalonia Sacra dóna a conèixer la Butlla del Papa Silvestre II
L'arxiver diocesà d'Urgell, mossèn Benigne Marquès, ha explicat aquest dissabte el contingut de la peça històrica L'acte va comptar amb la presència de l'arquebisbe Joan-Enric Vives i autoritats andorranes i de l'Alt Urgell
L'arxiver diocesà d'Urgell, mossèn Benigne Marquès, ha explicat aquest dissabte el contingut de la Butlla del Papa Silvestre II, custodiada al Museu Diocesà d'Urgell. La conferència, duta a terme en el marc del programa Catalonia Sacra, s'ha fet al Museu Diocesà, on després es va poder admirar la peça històrica.
L'acte el va presidir l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, monsenyor Joan-Enric Vives, i va comptar amb l'assistència del director del Museu Diocesà, mossèn Nemesi Marquès, i la subdelegada de Patrimoni, Clara Arbués, així com el regidor de Cultura de l'Ajuntament de la Seu, Jordi Martín, i diverses autoritats andorranes, com la subsíndica Mònica Bonell, el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, a més de la consellera del Consell General, Meritxell Mateu. També hi van ser presentts alguns alcaldes de la comarca de l'Alt Urgell i nombroses persones de l'entorn cultural i social de la comarca de l'Alt Urgell, a més dels Amics del Museu Diocesà d'Urgell.
Monsenyor Vives va presentar l'acte i el ponent, destacant "el paper dinamitzador de la cultura que vol tenir el projecte Catalònia Sacra, que es planteja la difusió del patrimoni cultural i arquitectònic vinculat amb l'Església catòlica".
Per la seva banda, mossèn Benigne Marquès, arxiver diocesà d'Urgell, va explicar les circumstàncies històriques en què va ser escrita la butlla, quin és el seu contingut i perquè és tan important en l'establiment del límits territorials de la diòcesi i del Principat d'Andorra. Va fer un recorregut pel perfil biogràfic del Papa Silvestre II (999-1004) i del bisbe d'Urgell Sal·la i les circumstàncies en què es va demanar la butlla. També va dedicar una part important de la seva conferència a explicar el contingut del papir -incloent la llista d'alous i de propietats reconeguts pel Papa. Marquès va relatar com s'ha dut a terme la seva conservació, sobretot en els darrers 50 anys i la seva darrera restauració.
