CDA, UA i PRAG signen un manifest conjunt de rebuig a l'article 155
Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Unitat d'Aran (UA) i Partit Renovador d'Arties e Garòs (PRAG) han consensuat un manifest en què expressen el rebuig a la possible aplicació de l'article 155 a Catalunya per part de l'Estat espanyol, alhora que lamenten que l'actual confrontació dels Governs espanyol i català.
Les tres forces polítiques araneses afirmen que són ''conscients que amb l'aplicació de l'article 155 s'acaben trenta-vuit anys d'autonomia catalana i vint-i-sis anys de capacitat d'autogovern aranès''. Per això, expressen "el suport al Govern i al Parlament de Catalunya" perquè ''prengui les mesures necessàries que evitin la pèrdua de les Institucions catalanes, com també que sigui protectora de les institucions araneses''. Les tres formacions amb representació al Conselh Generau han fet una nova crida a la negociació política ''per retornar a un clima social i polític que afavoreixi el diàleg''.
El manifest argumenta que l'aprovació del 155 per part del PP, amb el suport principal del PSOE i C's, redueix el Govern de la Generalitat de Catalunya a ''un gestor del dia a dia'', i al Conselh Generau d'Aran ''li priva d'una interlocució política per poder avançar en el desplegament de la Llei d'Aran'', cosa que creuen que "posa en perill afers i serveis prioritaris pels nostres ciutadans i pel normal desenvolupament del Conselh Generau''.
El síndic d'Aran, Carlos Barrera (CDA), el secretari general d'UA, Francesc Boya i el conseller José Antonio Bruna (PRAG), també expressen "el rebuig a la pèrdua dels drets fonamentals de la llibertat d'expressió dels ciutadans i dels mitjans de comunicació".
D'altra banda, aquest divendres al vespre el Conselh Generau d'Aran ha emès un comunicat oficial en el qual "nega rotundament" que hagi plantejat la celebració d'un ple extraordinari per estudiar un futur de la vall "fora de Catalunya", en resposta a les informacions publicades el mateix dia per alguns mitjans de comunicació. Carlos Barrera ha volgut aclarir que en aquest ple es debatrà, tal com ja s'ha dit, els efectes a nivell local de l'aplicació de l'article 155, però que en cap cas es planteja un canvi d'ubicació territorial. El ple també vol servir per definir "amb exactitud" què implica el dret d'autodeterminació del poble aranès.
