Cerdanya estudia el potencial d'habitatge que pot oferir a residents de la comarca i l'Alt Urgell ho farà l'any que ve
Els experts alerten en una jornada a Martinet que prop de tres quartes parts del miler de pobles catalans en risc de despoblament estan en zones de muntanya
El Consell Comarcal de la Cerdanya, amb els ajuntaments i els arquitectes comarcals, estudia el potencial d'habitatges que pot oferir a les persones que hi vulguin viure tot l'any. Així, s'està fent un inventari de terrenys on s'hi puguin construir pisos de protecció oficial, els habitatges d'aquest tipus que estiguin buits i d'altres que estiguin tancats, ja sigui perquè necessiten ser rehabilitats o no s'estiguin utilitzant. En la mateixa línia també es treballa a l'Alt Urgell, que iniciarà un estudi similar a partir de l'any que ve als municipis de la part nord de la comarca. Tot plegat, mentre gairebé tres quartes parts del miler de pobles catalans amb menys de 20 habitants i en risc de despoblament es troben en zones de muntanya.
El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Isidre Chia, ha explicat a l'ACN que es preveu tenir enllestit l'inventari durant el primer trimestre de l'any que ve, amb la idea que aquest permeti valorar com es vol encarar el futur de la comarca. De fet, el també alcalde de Bolvir ha indicat que al seu municipi es volen construir una desena d'habitatges de protecció oficial durant aquesta legislatura.
Mentre, a l'Alt Urgell, l'estudi es durà a terme durant la primera meitat de 2024 als municipis del nord de la comarca. Pel que fa a la resta, s'incorporaran les dades d'altres informes que està elaborant el Departament de Territori. La presidenta de l'ens alturgellenc, Josefina Lladós, ha indicat que un dels problemes importants és que existeixen habitatges buits als centres dels pobles que necessiten ser rehabilitats i on la propietat no troba cap "al·licient" per incorporar-los al mercat de la venda o el lloguer. Així mateix, Lladós subratlla que, d'altra banda, als municipis més propers a l'àrea d'influència d'Andorra no hi ha pràcticament oferta d'habitatges i que els preus s'han encarit. "Això suposa que professionals de la medicina o de l'ensenyament que venen a cobrir vacants no trobin un lloc on viure", ha lamentat.
Per la seva banda, Jordi Franquesa, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha incidit en la necessitat que les persones que viuen al món rural tinguin els serveis bàsics coberts i comptin amb oportunitats econòmiques que els hi permetin viure "dignament". És per això que creu que cal impulsar una estratègia de reequilibri territorial, amb noves centralitats, millores en infraestructures i oferta d'habitatge, entre d'altres.
Franquesa ha destacat que arran de la pandèmia hi ha hagut un canvi de mentalitat respecte al problema del despoblament rural i que, per tant, és un "moment molt dolç" de cara a parlar-ne i fer conscienciació col·lectiva. De fet, el professor ha estat un dels ponents d'unes jornades tècniques celebrades aquest dimarts a Martinet (Cerdanya) on també s'han exposat diverses experiències d'habitatges municipals que s'estan desenvolupant al Pirineu.
