CiU demana condicionar l'accés al poble de Tor
El diputat de CiU i Alcalde de Sort, Agustí López, ha entrat al registre del Parlament una proposta de resolució en la qual s’insta al Govern a “redactar el projecte tècnic de condicionament del tram de 2 quilòmetres de la carretera des del Pont de la Plana fins a Tor abans de 6 mesos” i “iniciar seguidament el corresponent expedient d’expropiacions legalment prescrit per tal de permetre l’execució de les obres de millora de l’esmentat tram”.
Els pobles de Tor i de Rubió, al Pallars Sobirà, i el de Trévelez, a l’Alpujarra de Granada, se situen sense cap mena de dubtes entre els nuclis habitats més enlairats de la península ibèrica, vorejant els 1.500 metres d’altitud. Tal com ha explicat López, “la tendència dels pobles de Catalunya situats a més de 1.500 m. d’alçada és certament la despoblació i a l’abandonament”. Tot i així, fora de Catalunya - i és el cas de Trévelez - han fet de la raresa de les dificultats extremes i d’unes circumstàncies fora del normal un motor de riquesa i de llocs de treball. Diverses famílies del poble, situat a les faldes del Mulhacen (la cota més alta de la península), han aprofitat els baixos índex d’humitat de l’atmosfera a aquella altitud per bastir immensos assecadors de pernils, espatlles i altres productes elaborats amb carn de porc, amb uns resultats excel·lents.
Però “aquest ressorgiment econòmic i social dels pobles més alts de les muntanyes del Pirineu català no serà factible sense la construcció i el condicionament d’accessos rodats correctes, que no han de ser autovies sinó vials adequadament pavimentats i amb una caixa mínima de 4 metres i 1 metre de cuneta de tipus americà formigonada”. Hores d’ara, els accessos rodats a Rubió, situat al Pallars Sobirà molt a prop del Port del Cantó, a la carretera N-260, són dignes, mentre que a Tor s’hi arriba per una pista que fins fa poc era de terra i mal conservada, amb uns 10 quilòmetres de recorregut que representen més de mitja hora de conducció. Tal com ha explicat Agustí López, “aquests dos quilòmetres de pavimentació són el primer pas ja que l’objectiu de la federació nacionalista és aconseguir uns accessos de qualitat des de Tor fins a la frontera amb Andorra, al Port de Cabús”.
I és que per López, “la revitalització dels pobles més alts del Pirineu català que no s’han gaudit de la proximitat d’alguna estació d’esquí pot, no tan sols beneficiar econòmicament els territoris, sinó dignificar la vida dels seus habitants, revaloritzar les propietats ancestrals”. I és que “el poble de Tor, preciós nucli de tipologia fidelíssima a l’arquitectura tradicional, amb l’església dedicada a Sant Pere i un enlairat castell, no gaudeix dels requisits legals mínims per a viure-hi dignament pel que fa al subministrament d’aigua potable o a l’accés”.
