CiU demana informes geològics de la zona on s'ha de construir la variant de Gerri de la Sal
El diputat i alcalde de Sort, Agustí López, ha presentat una nova Proposta de Resolució al Parlament, en relació amb el projecte de la variant de la carretera N-260 (Eix Pirinenc), a Gerri de la Sal. En aquesta ocasió, López defensa la necessitat d’instar el Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a “encomanar informes geològics i geotècnics de la zona situada al sud de Gerri de la Sal on s’ha projectat la perforació de la boca sud del túnel de la variant, per tal de conèixer la possibilitat d'esllavissades que puguin obstruir la boca sud de la infraestructura i interrompre el trànsit durant períodes indeterminats de temps”.
López ha denunciat que “si ja és un fet inusual que un poble de muntanya travessat per una carretera nacional quedi supeditat a una sola entrada des d’aquesta, en el cas de Gerri és encara més greu que la seva mobilitat i activitat a través de l’Eix Pirinenc depengui d’un sol accés, ja que aquest serà certament vulnerable per possibles esllavissades o despreniments de roques que el podran obturar, si la variant s’executa segons preveu el projecte redactat pel Ministeri de Foment”.
El diputat nacionalista ha advertit, que “les vessants muntanyoses del tram de la N-260 entre la Pobla de Segur i Sort, de materials mesozoics i del silurià-devonià, van mostrar-se molt inestables a diversos punts a partir de les obres que el llavors Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme (MOPU) va executar entre els anys 1990 i 1996 per al condicionament del tram esmentat”. Tal com ha recordat Agustí López, “aquesta inestabilitat que va tenir conseqüències tan greus com la tràgica mort d’un operari de Telefònica o la interrupció del trànsit entre Gerri i Baro durant una quinzena de dies, en què els viatgers es veien obligats a deixar aparcat el cotxe a un dels extrems del tram tallat i anar caminant per un camí de bast, passant pel marge esquerre del riu Noguera Pallaresa vora l’ermita romànica d’Arboló fins l’altre punt del tall, on una flota d’autocars els conduïa a les seves destinacions, una ruta alternativa que la gent del Pallars va batejar com la variant medieval de Gerri de la Sal”.
L’entorn geològic de Gerri de la Sal es caracteritza per tractar-se d’una zona castigada per una tectònica que ha posat en contacte materials d’edats diverses, i comportaments diferents davant fenòmens meteorològics responsables de grans desplaçaments de vessants i d’esllavissades de masses de terra i de roques. De fet, segons explicava López, “a la boca sud del túnel previst a Gerri hi ha presència de materials triàsics, d’inicis del mesozoic, amb ofites, dolomies i paquets molt replegats de guixos, que atorguen als vessants un alt grau d’inestabilitat per la seva plasticitat i per l’increment de volum que experimenten en quedar amarats d’aigua”.
