Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / CIU proposa recuperar el raïm rústic del Pallars Sobirà

CIU proposa recuperar el raïm rústic del Pallars Sobirà

La federació nacionalista considera que pot esdevenir un nou impuls a l’economia de la zona Agustí López recorda que en altres zones de la muntanya europea s’està recuperant amb èxit varietats de raïm anteriors a la plaga de la fil·loxera

01/10/2008 10:13

Agustí López, diputat de CiU i alcalde de Sort, ha presentat una proposta de resolució al Parlamenat de Catalunya en la qual es proposa “encarregar la redacció d’un estudi genètic de les varietats de raïm rústic del Pallars Sobirà abans d’un any”. Com ha explicat López, l’objectiu és promoure “l’estudi i recuperació de les races i varietats rústiques de raïm pirinenc, que pot produir un vi amb personalitat i complementar la gastronomia pròpia de les comarques de l’Alt Pirineu". Aquest fet, segons López, "imprimiria un nou impuls a la restauració local i comarcal”.

Des del segle XIII fins a finals del XIX , el Pirineu, excepte la Vall d’Aran, va ser un territori de producció de vi, però la crisis de la fil•loxera va esborrar de la geografia pirinenca el paisatge de ceps arrenglerats. Els terrenys dedicats a aquest cultiu van passar a sustentar nous conreus, normalment de cereals, de prats de dall o d’alfals i altres lleguminoses. Durant els darrers decennis tan sols s’ha continuat produint vi a la Conca de Tremp, a l’entorn d’Orcau, al municipi d’Isona i Conca Dellà, i de Vilamitjana, al municipi de Tremp.

Tanmateix, un seguit de parres amb els mateixos gens de les que existien abans de la plaga han sobreviscut emparralades a les parets i als murs de pedra seca orientades al sud, a la solana. S’han produït més aviat en bancals inaccessibles als tractors, feixes estretes i situades en costes que han estat pràcticament abandonades, que han esdevingut veritables refugis genètics de les varietats rústiques de raïm a les comarques de l’Alt Pirineu.

De fet, en altres àrees de la muntanya europea, com és el cas de la regió de l’Emília-Romagna al nord d’Itàlia, han estudiat i recuperat varietats locals de raïm pre-fil•loxera i obtingut races de maduració molt tardana. Els enòlegs i meteoròlegs aconsellen a les marques vitivinícoles catalanes de plantar vinya a les àrees prepirinenques i pirinenques del ponent català per obtenir aquestes maduracions més tardanes, que finalment influeixen en les proporcions dels sucres.

Cal tenir en comte que “alguns grans cellers catalans han plantat diverses hectàrees de vinya a cotes a l’entorn dels 900 metres d’altitud al Pallars Jussà, concretament a Gurb, municipi de Tremp, i també han mostrat el seu interès per les zones més meridionals del Pallars Sobirà, als municipis de Rialp i de Sort”. A més, a les comarques pirinenques del Pallars Jussà del Pallars Sobirà i de la Cerdanya s’estan endegant projectes de recuperació de la vinya més d’un segle després de la seva desaparició.

Mostrar formulari de contacte